Resultats de la cerca

Es mostren 6 resultats

Travil

Llogaret
Llogaret del municipi de Capolat (Berguedà), situat a l’extrem occidental de l’altiplà de Capolat, al peu dels cingles dels Tossals.
L’església, romànica, està dedicada a Sant Quintí
Gran enciclopèdia catalana

Amorós

Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra) situat a l’altiplà que separa les conques del Sió i de l’Anoia.
Gran enciclopèdia catalana

Almacelletes

Llogaret
Llogaret del municipi d’Almacelles (Segrià), a l’extrem oriental del municipi, al centre de l’altiplà que separa les conques del Cinca i del Segre.
La seva església és annexa de la d’Almacelles A l’edat mitjana era un castell amb terme propi anomenat la Saida
Gran enciclopèdia catalana

Montlleó

Vista del llogaret de Montleó

© Patrimonifunerari.cat

Llogaret
Llogaret del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), aturonat (706 m alt.) en un contrafort meridional de l’altiplà que separa les riberes de Sió i de Cervera.
De la seva església parroquial Santa Maria depenen les de Pomar, Briançó i els Hostalets
Gran enciclopèdia catalana

Joan Vilà i Valentí

Joan Vilà i Valentí

© Arxiu Fototeca.cat

Geografia
Historiografia catalana
Geògraf.
Trajectòria acadèmica Llicenciat en història a Barcelona 1947, influït per Salvador Llobet s’interessà per la geografia, disciplina que aprofundí a la Facultat de Ciències, a la Societat Catalana de Geografia, a l’Institut Français i a les universitats de Bordeus, amb Lluís Solé i Sabarís, Pierre Deffontaines, Salvador Llobet i Louis Papy, i de París i Estrasburg, on rebé la influència de geògrafs com Pierre George i Jean Tricart Doctorat a Madrid el 1956 amb la tesi La comarca de Bages El medio físico y la evolución humana , fou catedràtic el 1958 a la Universitat de Múrcia, i des del 1965 a…
Gran enciclopèdia catalana
,
Diccionari d’historiografia catalana

Vilamajor

Vista de l'absis de l'església de Sant Joan de Vilamajor

© Patrimonifunerari.cat

Llogaret
Llogaret del municipi de Pujalt (Anoia), al S del terme, al límit amb els de Veciana (Anoia) i de Sant Guim de Freixenet (Segarra), damunt l’altiplà que separa les conques de l’Anoia i del Sió.
La seva antiga església parroquial de Sant Joan depèn de la de l'Astor i antigament de la de Segur  És una capella romànica segle XII amb portal adovellat amb un sant lluitador amb llança sant Jordi o sant Miquel a la dovella central Consta de nau i absis rodó s’abandonà després del 1939
Gran enciclopèdia catalana