Resultats de la cerca
Es mostren 3622 resultats
Sant Pere de Gaià
Eremitori
Antic eremitori situat a l’esquerra del Gaià, davant el monestir de Santes Creus, al municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp).
El lloc i església de Sant Pere són esmentats des dels anys 980 i 1154 la comunitat que hi residia es refongué ~1170 amb la comunitat cistercenca de Santes Creus Del s XIII endavant consten residint a Sant Pere uns ermitans, dedicats a la vida ascètica, sota la cura i la dependència dels abats de Santes Creus Ara només resten al lloc ruïnes de l’església i dels edificis eremítics
mar de Ross
Mar
Mar de l’oceà Antàrtic entre el cap Adare —Terra de Victòria (W)— i el cap Colbeck —península d’Eduard VII (E)—.
Limitada al S per la barrera de Ross i l’ inlandsis del mateix nom Prop de la barrera, a l’ illa de Ross 793 km 2 , hi ha el volcà Erebus 3794 m A l’octubre del 2016 vint-i-quatre estats incloent-hi la Xina, Rússia i els Estats Units i la Unió Europea arribaren a un acord per a prohibir la pesca comercial a la mar de Ross durant trenta-cinc anys Amb un total d’1,5 milions de quilòmetres quadrats, esdevenia l’àrea protegida marina més gran del món És especialment rica en espècies de cetacis, pingüins i ocells marins, i presenta una gran concentració de nutrients i de krill
mar Roja
Mar
Braç de l’oceà Índic que s’estén de l’estret de Bāb al Mandab a la península del Sinaí, separant Àsia i Àfrica (2.600 m de fondària).
Al N, amb la península del Sinaí, forma els golfs d’'Aqaba i de Suez Estructuralment forma part del gran sistema de fosses tectòniques, que s’estén per l’Àfrica oriental fins a la vall del Jordà Rift Valley Deu el nom a les taques vermelles algues que apareixen a certes èpoques a la superfície Voltat de regions desèrtiques, rep poca aigua dolça, per la qual cosa té una forta salinitat més del 4% i una alta temperatura Les costes són baixes i arenoses Abunden les illes i els baixos corallins en cinturons adjacents a la costa illes Farasān, Dahlak, etc Principal ruta marítima dels antics, fou…
mar de Davis
Mar
Mar de l’oceà Índic que s’estén des de les regions glaçades de West i de Shackleton fins a les terres de Wilhelm II i de Queen Mary, a l’Antàrtida.
mar de Creta
Mar
Mar de la Mediterrània, entre el Peloponès i les illes Cíclades, Kárpathos i Creta.
mar del Corall
Mar
Mar del sud-oest de l’oceà Pacífic, entre Austràlia, Papua Nova Guinea, les illes Salomó, les Noves Hèbrides i Nova Caledònia; rep el nom dels nombrosos esculls coral·lins que voregen les costes de les terres que l’envolten.
mar Egea
El por tde Escíatos a la mar Egea
© Fototeca.cat
Mar
Mar de la Mediterrània oriental, entre les costes de Grècia i de Turquia, limitada al sud per l’illa de Creta.
Els enfonsaments terciaris i quaternaris foren l’origen de la cubeta i de les nombroses illes d’aquesta mar arxipèlags de les Espòrades i les Cíclades Al NE de Creta hom troba les màximes profunditats 2298 m Els ports més importants són el Pireu, Tessalònica, Bólos, Mitilene, Càndia i Esmirna Hi és important la pesca d’esponges
mar del Labrador
Mar
Mar de l’oceà Atlàntic, situada a la costa NE del Canadà, entre la península del Labrador i el S de Grenlàndia.