Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
escafandre
Escafandre clàssic d’immersió
© Fototeca.cat
Transports
Conjunt d’aparells que permeten a l’home de romandre submergit a l’aigua amb una certa autonomia.
Cal distingir entre l’ escafandre clàssic que rep l’aire des de la superfície mitjançant un tub i l’ escafandre autònom que porta el subministrament d’aire incorporat El 1771 apareix a París el primer escafandre, quan M Fréminet estigué 32 minuts submergit a les aigües del Sena amb el seu ou d’aire El 1797 Karl Heinrich Klinger féu assaigs a l’Oder amb una mena de caseta de fullola El 1825 William-Henry James patentà el primer escafandre autònom d’aire comprimit, amb una hora d’autonomia, que consistia en un vestit impermeable que recobria tot el cos i un casc de coure amb tres finestres…
escriptura gòtica
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura llatina usat a Europa durant la baixa edat mitjana.
El nom, que no té res a veure amb els gots, li fou donat pels humanistes amb la significació de bàrbara Aquest nou tipus de lletra aparegué ja al s XII a França, i durà fins al s XVI però el període típicament gòtic va del s XIII al XV, bé que en alguns llocs, com Itàlia, fou desbancat als s XIV-XV per la lletra humanística, i, en canvi, a Alemanya ha perdurat fins al s XX Cal buscar-ne l’origen en la lletra carolina precedent, que evolucionà cap a un manierisme amb exageracions en el traçat Cal distingir dos gèneres d’escriptura gòtica la librària, dreta i calligràfica, i la documental,…
librari | librària
Escriptura i paleografia
Dit de l’escriptura cal·ligràfica, més usada en els còdexs, que es caracteritza per una recerca de la claredat, la regularitat i la simetria, sovint d’una aparença estètica, qualitats que no són tan curades per l’escriptura documental, més cursiva i menys intel·ligible, a causa de la seva asimetria.
c
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Tercera lletra de l’alfabet català, anomenada ce [ces].
La C llatina deriva gràficament de la C etrusca, transformació de la Γ grega, arrodonida i inclinada cap a l’esquerra Prescindint de la confusió de sons oclusius palatals sord i sonor, comesa inicialment pels etruscs i resolta després per aquests i pels llatins amb la distinció de C , K , Q , d’una banda, i de G , de l’altra, l’evolució gràfica de la C és bastant simple, comparada amb la d’altres lletres La C clàssica és un semicercle una mica tancat, obert a la dreta només presenta reforços estètics en l’escriptura capital romana d’inscripcions monumentals En l’escriptura comuna clàssica,…