Resultats de la cerca

Es compon de dos vehicles fermats respectivament a cadascun dels caps del cable, el qual passa per una politja motriu de gran diàmetre situada a l’estació superior Tots dos vehicles es desplacen amb moviment alternatiu de vaivé sobre dues vies paralleles o bé sobre una via única amb un tram de via doble a la meitat del recorregut En aquest cas van guiats per les rodes exteriors, que tenen doble pestanya, mentre que les rodes interiors tenen les llandes llises a fi de permetre el creuament Hi ha funiculars d’accionament hidràulic moguts pel pes del vehicle descendent, llastat amb aigua a l’…

El mecanisme és governat mitjançant un volant unit a un arbre a l’extrem del qual hi ha la caixa de la direcció, on un sistema purament mecànic, en el cas dels vehicles lleugers pinyó i cremallera, cargol globoide, cargol amb recirculació de boles, etc, o amb assistència hidràulica, en el cas dels vehicles pesants servodirecció, transmet el moviment —amplificant-ne l’esforç— cap als braços que fan moure simultàniament les rodes directrius entorn dels seus pius d’articulació aquest moviment segueix unes determinades relacions geomètriques, preestablertes per construcció geometria de direcció…

Aquest sistema és adequat per a ferrocarrils de muntanya amb pendents del 15% Núria al 25% Zugspitze, Jungfrau, excepcionalment més i tot Corcovado, Brasil, 30% Pilatus, Suïssa, 48% El carril dentat o cremallera se situa a l’eix de la via, i pot consistir en unes barres paralleles unides per petites travesses sistema Marsh, Mount Washington, EUA, 1866 sistema Riggenbach, Rigi, Suïssa, 1889, en una sola barra amb dents a ambdós flancs sistema Strub, Jungfrau, Suïssa, 1912, en dues o tres barres dentades paralleles desplaçades de mig pas o d’un terç sistema Abt, Montserrat, del 1892 al 1957 i…

En ésser aplicada amb força sobre la superfície exterior de la roda d’un vehicle frens de carro i de ferrocarril o bé la superfície interior o exterior d’un tambor metàllic fre de tambor d’un automòbil o d’una màquina, respectivament en redueix la velocitat fins a aturar-los

La motocicleta és el resultat de l’acoblament d’un motor d’explosió a una bicicleta, de la qual conserva els elements essencials, més o menys àmpliament dimensionats segons la potència del motor que hom hi acobla El motor, amb aletes i sense ventilació forçada, sol anar muntat al mig del quadre, i acciona la roda del darrere a través d’una transmissió que comporta embragatge, caixa del canvi i cadena i plat de roda o bé eix amb junta universal i pinyó i corona Les cilindrades varien des dels 50 cm 3 fins a 1200 o 1500 cm 3 , i el nombre de cilindres va des del tipus monocilíndric fins a…

Les finalitats de l’embragatge són de facilitar la conducció de l’òrgan conduït i el funcionament del dispositiu motor, principalment assegurant una arrencada progressiva, de canviar el sentit de rotació i la velocitat de l’òrgan conduït sense alterar els del motor, d’aturar-lo sense necessitat d’aturar el motor, d’estalviar potència en els períodes que no actua i de desconnectar-lo quan les condicions de funcionament no són adequades En els automòbils, aquest mecanisme serveix per a fer que el cigonyal del motor es desacobli de l’arbre primari del canvi de marxes desembragatge i per a…

Un diferencial consta d’una roda amb dental cònic anomenada corona , en la qual engrana el pinyó d’atac de l’eix motor, i que arrossega la caixa del diferencial Dins aquesta caixa hi ha muntats quatre pinyons satèllits que poden girar lliurement Sobre aquests pinyons, i en punts diametralment oposats, dues corones fixes planetaris engranen amb cadascun dels semieixosals quals hom subjecta les rodes Quan aquestes giren a velocitats iguals, els pinyons no tenen moviment independent i el conjunt es mou solidàriament Si una de les rodes s’alenteix, els pinyons comencen a girar i la corona…