Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
calat
Transports
Angle format per la corda d’un perfil aerodinàmic de l’ala amb un pla horitzontal quan l’avió és situat en la posició de referència.
calat
Transports
Distància des de la superfície de la mar, d’un riu o d’un estany navegables fins al fons.
calat
Transports
Altura de l’obra viva d’un vaixell, mesurada en peus o en decímetres i indicada a banda i banda de proa i popa, i eventualment al punt mitjà de la línia de flotació, a cada costat, per una escala, generalment escrita en el sistema de numeració romà.
calat del pas
Transports
Angle de pala d’una hèlix de pas variable, mesurat en la secció de radi tipus.
orsa
secció transversal d’una embarcació poc calat amb orsa mòbil a la quilla
© Fototeca.cat
Transports
Peça metàl·lica o de fusta que és disposada a la quilla d’algunes embarcacions de vela, especialment en els iots de regates, per tal de millorar-ne l’estabilitat i facilitar-ne el govern.
L’orsa és especialment necessària en les embarcacions de poc calat, les qualitats marineres de les quals millora notablement en augmentar el pla de la deriva En els iots petits, l’orsa és disposada a l’interior d’una caixa proveïda de parets estanques i és dotada d’un moviment de translació o de rotació en el pla diametral, i en abaixar-la, permet de navegar amb molta vela, sense perill de bolcar En els iots grans, és fixa i consisteix en un bloc de ferro o plom empernat a la quilla de fusta o bé disposat a l’extrem inferior d’una planxa fixada pel seu altre extrem a la quilla
camell
Transports
Aparell usat per a alçar els vaixells per tal de disminuir-ne el calat i així poder-los fer passar per llocs de poca fondària.
Consistia en dos pontons que hom abarloava i fermava al vaixell, llastats amb aigua en buidar-los, el vaixell disminuïa el seu calat
alteració
Transports
Variació de l’assentament d’un vaixell com a conseqüència d’haver carregat o traslladat un pes.
És positiva quan ha incrementat el calat de popa, i negativa en el cas contrari
llondro
Transports
Embarcació aparellada amb tres pals i vela llatina, de 150 a 300 tones d’arqueig, emprada a la Mediterrània des del s XV fins a mitjan s XIX.
Semblant al xabec, se'n diferencia pel fet d’ésser més alterosa, més plena de proa i amb major calat Embarcació inicialment mercantil, fou adoptada sovint pels pirates mediterranis
snipe
Transports
Monotip de balandre per a dos tripulants, amb orsa i aparellat de balandra bermudiana.
És un dels balandres lleugers més mariners Fou dissenyat el 1931 per l’enginyer naval nord-americà William F Crosby Les principals característiques del snipe són 4,72 m d’eslora 1,52 m de mànega 0,15 m de calat, sense l’orsa 205 kg de desplaçament i 9,80 m 2 de superfície vèlica