Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
muleta
Transports
Barqueta de poca capacitat, intermèdia entre el gussi i la barca de palangre, destinada a la pesca del verat.
És emprada a les costes del País Valencià i de Tarragona
barca de palangre
Transports
Barca de pesca d’aparell llatí, emprada a les costes catalanes.
De característiques similars a la barca del bou, es diferenciava pel fet que tenia corredors, quatre bancs proer, arborà, terç i banqueta, senó, falques i macarrons, i feia de 50 a 55 pams d’eslora Hom la dedicava principalment a la pesca de palangre
barca de mitjana
Transports
Barca de cabotatge d’aparell llatí, típica de les costes catalanes.
Aquesta barca era característica perquè tenia la roda de proa arquejada i coronada pel cap de mort, la popa de dos cossos amb clavillers, la quaderna mestra tenia la forma d’una U, escues, coberta, bugueres amb embornals, orla amb botanes, escobencs, escollats, bitons, arboladura que constava de pal major o arbre mestre, pal o arbre de mitjana, bauprès i botafora i un velam format per dues llatines mestra i mitjana i una pollacra
barca de sardinals
Transports
Barca de pesca d’aparell llatí, molt emprada a les costes catalanes.
Era com la barca de palangre, però de dimensions més reduïdes de 35 a 40 pams d’eslora Era destinada a la pesca de sardines
barca del bou
Transports
Barca de pesca d’aparell llatí, molt emprada a les costes catalanes.
Juntament amb una altra d’igual amb la qual formava la parella del bou , servia per a pescar amb l’art de bou Duia roda a proa i popa, ambdues arquejades i la de proa sobresortia per damunt la regala i anava coronada pel cap de mort la quaderna mestra tenia la forma d’una U, i el buc portava escues El seu aparell era constituït per un pal mestre molt inclinat cap a proa, pel bauprès, la vela llatina i la pollacra, però hom hi podia afegir un pal de mitjana amb una petita vela llatina La barca de bou tenia coberta amb quatre escotilles, molinet, bugueres amb embornals, orla amb botanes i…
liburna
Transports
Vaixell de guerra lleuger, amb la popa allargada i proveït d’esperó, d’un sol pal i amb dos rengles de rems.
Originària de les costes de Libúrnia, passà a la marina imperial romana, a través de la marina macedònica, vers la segona meitat del s I aC Hom la considera precursora de la galera medieval
vaixell minador
Transports
Vaixell de superfície especialment equipat, en forma permanent o temporal, per a transportar i fondejar mines.
A aquest propòsit hom destina destructors, creuers, mercants, llanxes ràpides, etc, els quals, mitjançant procediments automàtics, poden fondejar mines defensives davant les bases navals pròpies les mines ofensives són generalment llançades a la deriva o fondejades, enfront de les costes enemigues, des d’avions o de submarins
guardacostes
Transports
Vaixell encarregat de vigilar les costes per impedir el contraban i el comerç fraudulent.
capità general d’esquadra
Història
Transports
Comandant superior de les esquadres de galeres que guardaven, els s. XVI i XVII, cada un dels estols mediterranis de la corona catalanoaragonesa i, en general, de la monarquia hispànica.
El càrrec de capità general de l’esquadra de galeres de Sicília fou creat el 1510 el d' Espanya per guardar principalment les costes dels regnes de Granada, de València i del Principat, el 1532 el de Nàpols , el 1535 el de Sardenya , el 1638 Circumstancialment, hi hagué capitans generals de les galeres de Catalunya 1605-23, de València 1604-09 i de Gènova 1604-75 Depengueren del capità general de la mar mentre durà aquest càrrec