Resultats de la cerca

És emprada a les costes del País Valencià i de Tarragona

De característiques similars a la barca del bou, es diferenciava pel fet que tenia corredors, quatre bancs proer, arborà, terç i banqueta, senó, falques i macarrons, i feia de 50 a 55 pams d’eslora Hom la dedicava principalment a la pesca de palangre

Aquesta barca era característica perquè tenia la roda de proa arquejada i coronada pel cap de mort, la popa de dos cossos amb clavillers, la quaderna mestra tenia la forma d’una U, escues, coberta, bugueres amb embornals, orla amb botanes, escobencs, escollats, bitons, arboladura que constava de pal major o arbre mestre, pal o arbre de mitjana, bauprès i botafora i un velam format per dues llatines mestra i mitjana i una pollacra

Originària de les costes de Libúrnia, passà a la marina imperial romana, a través de la marina macedònica, vers la segona meitat del s I aC Hom la considera precursora de la galera medieval

Era com la barca de palangre, però de dimensions més reduïdes de 35 a 40 pams d’eslora Era destinada a la pesca de sardines

Juntament amb una altra d’igual amb la qual formava la parella del bou , servia per a pescar amb l’art de bou Duia roda a proa i popa, ambdues arquejades i la de proa sobresortia per damunt la regala i anava coronada pel cap de mort la quaderna mestra tenia la forma d’una U, i el buc portava escues El seu aparell era constituït per un pal mestre molt inclinat cap a proa, pel bauprès, la vela llatina i la pollacra, però hom hi podia afegir un pal de mitjana amb una petita vela llatina La barca de bou tenia coberta amb quatre escotilles, molinet, bugueres amb embornals, orla amb botanes i…

A aquest propòsit hom destina destructors, creuers, mercants, llanxes ràpides, etc, els quals, mitjançant procediments automàtics, poden fondejar mines defensives davant les bases navals pròpies les mines ofensives són generalment llançades a la deriva o fondejades, enfront de les costes enemigues, des d’avions o de submarins

El càrrec de capità general de l’esquadra de galeres de Sicília fou creat el 1510 el d' Espanya per guardar principalment les costes dels regnes de Granada, de València i del Principat, el 1532 el de Nàpols , el 1535 el de Sardenya , el 1638 Circumstancialment, hi hagué capitans generals de les galeres de Catalunya 1605-23, de València 1604-09 i de Gènova 1604-75 Depengueren del capità general de la mar mentre durà aquest càrrec