Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
panell direccional
Transports
Dispositiu de guia format per una planxa metàl·lica plana amb unes puntes de fletxa dibuixades que prohibeix el pas i informa sobre el sentit de circulació que cal seguir.
balisa no-direccional
Transports
Radiofar no direccional.
Pot ésser una estació específica, identificable pel codi en Morse que emet contínuament, o una emissora convencional de la qual hom coneix l’emplaçament de l’antena Rebut el senyal per l’aeronau, l' ADF de bord indica la direcció en què l’avió hauria d’anar per a trobar l’estació És un sistema antic, de suport a la navegació aèria , poc fiable per les distorsions que experimenta tempestes, interferències, etc
radiofar omnidireccional en VHF
Transports
Radiofar direccional de tres emissions.
La primera, amb una modulació determinada, és emesa en una antena omnidireccional, la segona, amb la mateixa modulació, en una antena de quadre orientada en la direcció N-S, i la tercera, amb una modulació retardada, el màxim de la qual correspon al mínim de la primera i a la inversa, en una antena també de quadre orientada en la direcció E-W
radiofar
Transports
Balisa que fa indicacions d’advertència mitjançant la transmissió automàtica de senyals electromagnètics de ràdio.
Els radiofars solen ésser associats als sistemes de navegació aèria de recepció direccional, en els quals serveixen com a punts de referència amb característiques direccionals o omnidireccionals, i als d’aproximació, en els quals acompleixen funcions secundàries, com en l’aterratge de les aeronaus
autogir
Transports
Aerodina en el qual la sustentació és obtinguda mitjançant un rotor, proveït de diverses aspes en funció d’ales, que gira sense acció de motor en virtut del fenomen de l’autorotació; el moviment de translació és aconseguit per qualsevol sistema de propulsió aèria, generalment hèlices.
El motor de l’autogir només acciona l’hèlice i serveix per a iniciar el moviment del rotor, que un cop ha adquirit la velocitat de règim, és desembragat d’aquell El control de l’aparell és fet mitjançant el rotor, l’eix del qual pot inclinar-se respecte a la vertical per tal d’aconseguir moviments ascendents i descendents, o girs a dreta i esquerra El buc de l’autogir conté el motor que acciona l’hèlice, l’estructura-suport del rotor, el tren d’aterratge, un pla vertical de cua per aconseguir l’estabilitat direccional i uns plans horitzontals de cua amb el guerxament necessari…
sistema d’aterratge instrumental
Transports
Sistema de radionavegació direccional emprat per les aeronaus per a realitzar l’aproximació final a terra sense referències visuals exteriors.
Fou adoptat per la ICAO el 1949 Consisteix en un equip transmissor que opera en la banda de VHF i que se situa centrat i al final de la pista d’aterratge, des d’on, mitjançant dos conjunts d’antenes, emet el mateix senyal d’RF, en la banda de 108 a 120 MHz per al localitzador, i en la banda de 329 a 335 MHz per al guiatge de descens, ambdós modulats en amplitud per dos tons a 90 Hz i 150 Hz, però amb dos diagrames de radiació diferents, un que presenta un màxim i un altre que presenta un nul en el centre de la pista El receptor de l’aeronau, a partir de la mesura d’aquests dos senyals, pot…
radar

Radar d’impulsos primari per a la circulació aèria, amb sincronització entre le moviment de l’antena i l’escombratge circular de la pantalla, que dóna la posició d’un avió com un punt lluminós
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Transports
Aparell que permet de localitzar i identificar un objecte, tot avaluant-ne la distància, per mitjà d’ones radioelèctriques d’alta freqüència (microones).
Consisteix en un emissor molt potent que, emprant un tub electrònic apropiat generalment un magnetró, genera ones radioelèctriques molt curtes decimètriques o centimètriques i, per tant, que es reflecteixen amb facilitat, en forma d’impulsos Aquests són transmesos per una antena parabòlica altament direccional, que gira sobre el seu eix per mitjà d’un mecanisme sincronitzat Quan els impulsos troben un obstacle, són reflectits per aquest i captats per l’antena ara ja desconnectada de l’emissor, que els envia cap a un receptor, on són amplificats i aplicats a les plaques…
pneumàtic

Coberta d’un pneumàtic radial sense cambra per a automòbil, amb una banda de rodolament especial per a neu
© Fototeca.cat
Transports
Element de rodolament de les rodes de molts vehicles, com autòmobils, camions, vehicles d’obres públiques, bicicletes, motocicletes, avions, vagons de metro, etc.
És constituït generalment per un tub tòric o toroidal de cautxú cambra proveït d’una vàlvula que permet d’inflar-lo amb aire a pressió, i per un embolcall, format per una carcassa , base estructural de fils de cotó, raió, acer, etc, i per una capa de cautxú que el cobreix, que rep el nom de flanc a les parts laterals i banda de rodolament a la zona de contacte amb el sòl, la qual tramet els parells tractor i de frenada durant la conducció El pneumàtic, ultra les seves qualitats amortidores, augmenta l’adherència de la roda al sòl Les cambres solen ésser actualment de cautxús sintètics, que…
radiobrúixola
Transports
Aparell de navegació aèria instrumental instal·lat a bord d’una aeronau, basat en la capacitat direccional d’una antena de quadre per a rebre radiacions electromagnètiques de baixa freqüència.
Pot rebre senyals de ràdio procedents d’estacions comercials, d’estacions especials, de radiobalises omnidireccionals, o de radiofars no direccionals NDB de les quals només cal saber la situació geogràfica i les característiques de radiació per tal de poder conèixer quina és la situació relativa de l’aeronau