Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
helicòpter
Esquema d’un helicòpter
© Fototeca.cat
Transports
Giroavió en el qual la força de sustentació és deguda a un o més rotors, d’eixos gairebé verticals, que giren per l’acció de tota o gairebé tota la potència motriu instal·lada.
Aquests rotors forneixen, al mateix temps, la força de propulsió i serveixen per a una part del control de la maniobra Essencialment, l’helicòpter es caracteritza per la possibilitat d’efectuar l’envol i l’aterratge verticals i el vol estacionari Malgrat que l’origen de l’helicòpter podria remuntar-se, possiblement, al segle IV aC, amb les joguines voladores construïdes pels xinesos, hom ha acordat d’iniciar-ne la veritable història amb Leonardo da Vinci, que dissenyà un vehicle amb hèlixs helicoides mogudes per un mecanisme de rellotgeria i proposà el nom d’ …
autogir
Transports
Aerodina en el qual la sustentació és obtinguda mitjançant un rotor, proveït de diverses aspes en funció d’ales, que gira sense acció de motor en virtut del fenomen de l’autorotació; el moviment de translació és aconseguit per qualsevol sistema de propulsió aèria, generalment hèlices.
El motor de l’autogir només acciona l’hèlice i serveix per a iniciar el moviment del rotor, que un cop ha adquirit la velocitat de règim, és desembragat d’aquell El control de l’aparell és fet mitjançant el rotor, l’eix del qual pot inclinar-se respecte a la vertical per tal d’aconseguir moviments ascendents i descendents, o girs a dreta i esquerra El buc de l’autogir conté el motor que acciona l’hèlice, l’estructura-suport del rotor, el tren d’aterratge, un pla vertical de cua per aconseguir l’estabilitat direccional i uns plans horitzontals de cua amb el guerxament necessari per a compensar…
pèrdua de velocitat
Transports
Fenomen que es produeix quan la velocitat d’un avió és tal, que l’angle d’atac necessari per a la sustentació ultrapassa en algun punt de l’ala el valor que assenyala el començament del despreniment del flux a l’extradós del perfil.
Aquesta velocitat ha d’ésser inferior a la d’aterratge La pèrdua de velocitat s’esdevé també en el rotor d’un helicòpter
envol
Transports
Acció d’envolar-se.
Les aeronaus d’ala fixa fan l’envol en tres fases cursa sobre el terreny, transició a l’envol i enlairament Un helicòpter fa l’envol combinant dues maniobres una d’elevació vertical amb manteniment final d’altura en estat estacionari i una d’ascensió amb moviment cap endavant accelerat Hom fixa per a cada tipus d’aeronau la distància d’envol, de manera que, en assolir la velocitat mínima de seguretat en vol, pugui salvar un obstacle d’una alçada definida pujant amb el millor angle possible Les aeronaus d’ala fixa que poden efectuar envols i aterratges curts o fins i tot verticals…
combinat
combinat “X-wing”
© Fototeca.cat
Transports
Aeronau de concepció intermèdia entre un avió i un helicòpter.
L’empenyiment o propulsió horitzontal és assolit de la manera usual mitjançant un motor d’hèlixs o de reacció, peró la sustentació és assegurada per una ala convencional i, simultàniament, per un rotor, ambdós elements complementant-se segons les condicions de vol
Jacqueline Auriol
Transports
Aviadora francesa.
Obtingué el títol de pilot el 1948 L’any següent patí un accident aeri que l’obligà a romandre hospitalitzada dos anys, durant els quals li practicaren una vintena d’operacions El 1951 obtingué el títol de pilot d’helicòpter i baté el rècord femení de velocitat amb 818,181 km/h, millorat el 21 de desembre de 1952 amb 855,920 km/h Assolí la velocitat del so el 29 d’agost de 1953 L’any 1962 assolí el rècord de velocitat en circuit de 100 km amb 1 850,2 km/h, que baté el mateix any amb la marca de 2038,7 km/h El 10 de juny de 1965 baté el rècord d’aviació d’avions de…
aeromodelisme
Transports
Tècnica de construir i fer volar models reduïts d’avió, helicòpter i altres aparells de vol.
amfibi | amfíbia
Transports
Dit de l’aeronau que pot posar-se a la superfície de l’aigua i a terra, i així mateix enlairar-se’n, indistintament, com l’avió amfibi, l’helicòpter amfibi.
Van proveïts de dispositius d’aterratge un tren d’aterratge i d’amarratge flotadors o de casc
rotor
Transports
Conjunt format pels plans de sustentació rotatoris o pales, el seu arbre de rotació i els dispositius reguladors de l’angle d’atac de les aspes i de la inclinació del pla de rotació, que assegura la sustentació en els giroavions (autogir, helicòpter).