Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
estai
Estai
© fototeca.cat
Transports
Cap o cable que subjecta tot pal o masteler perquè no caigui vers la popa.
Pren el nom del pal o masteler a què pertany
drissa
Transports
Cap o ormeig que serveix per a hissar o arriar vergues i veles de manera que rebin el vent per a impulsar la nau.
Poden ésser de dues menes senzilles, o d’amant , i dobles, o d’aparell Cadascuna pren el nom de la vela a què pertany
arribada forçosa
Transports
Dret marítim
Acció d’atènyer un vaixell un indret de la costa no previst en la seva ruta per causes imprevistes i extraordinàries.
És una mesura que pren el capità per a la seguretat del vaixell davant incendis, tempestes, falles mecàniques de propulsió, vies d’aigua, temor de guerres, etc
sèrie d’altures
Transports
Conjunt d’altures preses d’un mateix astre en un petit interval de temps.
Són usades per a evitar els errors accidentals que podrien influir en l’altura observada per això hom pren la mitjana aritmètica de totes les altures i les fa correspondre a l’instant mitjà de les observacions
coca
Transports
Deformació que pren un cable com a conseqüència d’haver estat enrotllat.
apuntador | apuntadora
Transports
Persona que pren nota de la càrrega embarcada i desembarcada d’un vaixell.
corredora
Transports
Aparell per a mesurar la velocitat aparent d’un vaixell.
La corredora de barqueta consisteix en una peça de fusta en forma de sector circular barqueta 1 que, deixada anar a l’aigua, resta surant al punt on ha caigut mentre hom li va amollant corda des de l’embarcació en marxa, la qual cosa permet de conèixer la distància recorreguda per l’embarcació en un temps donat i, doncs, la velocitat Actualment hom empra la corredora mecànica , la qual, mitjançant el moviment de rotació que pren un eix amb ales helicoidals quan, submergit a l’aigua, és arrossegat per l’embarcació en marxa, permet de mesurar la velocitat del vaixell Hi ha també…
rufa
Transports
Torcement que pren la quilla d’una embarcació per defecte de construcció, per accident o per vellesa.
autogir
Transports
Aerodina en el qual la sustentació és obtinguda mitjançant un rotor, proveït de diverses aspes en funció d’ales, que gira sense acció de motor en virtut del fenomen de l’autorotació; el moviment de translació és aconseguit per qualsevol sistema de propulsió aèria, generalment hèlices.
El motor de l’autogir només acciona l’hèlice i serveix per a iniciar el moviment del rotor, que un cop ha adquirit la velocitat de règim, és desembragat d’aquell El control de l’aparell és fet mitjançant el rotor, l’eix del qual pot inclinar-se respecte a la vertical per tal d’aconseguir moviments ascendents i descendents, o girs a dreta i esquerra El buc de l’autogir conté el motor que acciona l’hèlice, l’estructura-suport del rotor, el tren d’aterratge, un pla vertical de cua per aconseguir l’estabilitat direccional i uns plans horitzontals de cua amb el guerxament necessari per a compensar…