Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
extradós
Transports
Cara superior d’una ala o d’un perfil aerodinàmic.
Les condicions físiques de l’extradós influeixen sobre el rendiment aerodinàmic, puix que l’existència d’irregularitats o defectes ocasiona una alteració en la capa límit que pertorba el flux d’aire entorn de l’ala
nau
Transports
Vaixell utilitzat des del s. XII fins al XVII, d’una coberta o més i amb diferents capacitats i nombre de tripulants, generalment de tres pals, de buc molt alt, amb castell de proa, amb aparell rodó a l’arbre de trinquet i al major i aparell llatí a l’arbre de mitjana, amb bauprès i, eventualment, amb cofa al pal major.
Les naus més antigues eren de molta mànega, puix que eren construïdes segons la fórmula del “tres, dos i as” coca 2 Primitivament tenien un sol pal al mig, amb una vela quadra i amb castells de proa i de popa Arribaren a tenir dos pals, tres i fins i tot quatre
francbord
Transports
Reserva de flotabilitat d’una embarcació, determinada per la línia de màxima càrrega fixada per alguna de les entitats oficials asseguradores.
El francbord és un element de seguretat per a la flotabilitat i la defensa contra la mar, puix que evita que la nau embarqui aigua quan escora en envestir els cops de mar És donat per la distància que resta entre el nivell de l’aigua per la part externa de l’embarcació i la part superior de la coberta principal, al centre de l’eslora El francbord disminueix inversament al calat de la nau si la càrrega d’aquesta augmenta
coca
Transports
Embarcació de dos pals, d’eslora molt curta amb relació a la mànega, alterosa, de força calat i amb cobertes molt altes.
Originària del nord d’Europa, fou emprada ja al s XI pels anglesos i els normands Al començament del s XIII, els catalans, copiant-ne l’estil, construïren una nova versió, en la qual inventaren la cèlebre fórmula del “tres, dos i as”, és a dir, que l’eslora sigui tres vegades la mànega i aquesta doble del puntal, amb la qual cosa no solament revolucionaren la construcció naval, sinó també la navegació, puix que, gràcies a ella, les naus pogueren cenyir el vent
ortodromia
Transports
Ruta d’una embarcació o d’una aeronau que coincideix amb l’ortodromia dels seus punts de partença i d’arribada.
Atès que és la distància més curta entre dos punts de la superfície terrestre, és la ruta en la qual teòricament han de procurar de navegar els pilots de les embarcacions i, especialment, els d’aeronaus Tanmateix, això exigiria canvis constants de rumb, puix que l’ortodromia forma angles diferents amb cada meridià Per tal d’evitar aquests canvis, a la pràctica hom descompon l’ortodromia en un conjunt d’arcs de loxodromia, que d’altra banda impliquen una separació petita respecte als arcs d’ortodromia, i, per tant, hom canvia de rumb poques vegades en un viatge en navegació…
galera

Galera reial francesa de la fi del s XVII: 1, esperó; 2, tamboret; 3, canons; 4, arrumbada; 5, trinquet; 6, curulla; 7, arbre mestre; 8, cambra de voga; 9, trast; 10, contrafileret; 12, falconet; 13; cossia; 14 corredor; 15, carrossa; 16; timó; 17; carena
© fototeca.cat
Transports
Vaixell de guerra típicament mediterrani, de línies molt fines, ras, ormejat de veles, però mogut principalment amb rems, i armat de rostre o esperó.
En sentit ampli, hom anomena galera qualsevol dels bastiments de la sèrie evolutiva formada, entre altres, per la nau minoica, l' arco fenici, la birrem i la tirrem gregues, la navis longa romana, el dromó bizantí, les galeres de l’edat mitjana i les galeres de l’edat moderna Cal cercar l’origen d’aquesta sèrie al Nil cap a l’any 3000 aC, amb el trànsit de la guiona al rem, i la seva fi fou determinada per la colonització d’Amèrica, puix que les galeres, per manca d’autonomia i de condicions marineres, ja no pogueren entrar en el procés de la navegació transatlàntica Rèplica de…
portaavions

Portaavions nord-americà USS Harry S. Truman
Transports
Vaixell de guerra de superfície, especialment concebut i construït per al transport, llançament i recollida d’avions de guerra, els quals constitueixen el seu principal armament.
La part superior del buc del portaavions és una coberta que sobresurt per ambdós costats del buc i per la proa i per la popa, sense cap obstacle en la seva superfície, puix que tota la superestructura que en sobresurt és disposada a un costat, de manera que és una pista d’envol i d’aterratge dels avions que constitueixen la dotació del portaavions, els quals són disposats a l’interior del buc en un hangar molt gran, del qual són pujats a la pista mitjançant uns enormes muntacàrregues Els portaavions són dotats també d’alguns canons, especialment antiaeris, metralladores i armes…
planador
Transports
Esport
Aerodina molt lleuger, sense motor i amb superfícies sustentadores fixes durant el vol, que vola aprofitant els corrents atmosfèrics.
Atès que els planadors es basen en llur lleugeresa, en la poca resistència oposada per l’aire a llur avanç i en llur elevada sustentació, no solen disposar de tren d’aterratge que ha estat substituït per patins, ni d’instruments, etc de tal manera que alguns tipus de planador monoplaça pesen menys que el pilot, i solen ésser d’unes línies aerodinàmiques molt estudiades i tenir una envergadura d’ala molt gran Després dels balons, els planadors són els primers aerodines de la història de l’aviació, puix que abans de la invenció del motor ja havien estat efectuats diversos vols,…
marina de guerra
Transports
Part de la flota d’un estat, anomenada també armada, destinada a operacions militars.
Durant molts segles la marina de guerra es confongué amb la mercant Quan les necessitats bèlliques ho exigien, tots els vaixells disponibles eren destinats a la batalla, un cop acabada la qual retornaven a l’activitat mercantil Tanmateix, en alguns casos, sobretot a Fenícia i a Roma, foren construïdes flotes de guerra amb vaixells dissenyats i equipats exclusivament per a aquest ús Els descobriments geogràfics del Renaixement i les noves lluites comercials a Àsia i a Amèrica obligaren les principals potències a equipar flotes de guerra que defensessin les rutes comercials i les costes pròpies…
locomotora dièsel

Locomotora diesel elèctrica (BB 67 400)
© Fototeca.cat
Transports
locomotora accionada per un motor de combustió interna, el rendiment del qual és molt superior al de la màquina de vapor.
La provisió de combustible li permet una gran autonomia, i el manteniment és reduït D’altra banda, la locomotora dièsel no requereix les installacions fixes d’una línia electrificada Tot això fa que la modernització de línies de mitjana importància tingui lloc amb locomotores dièsel, amb preferència a les locomotores elèctriques No sempre, però, s’esdevé així, puix que la locomotora dièsel té una potència limitada, mentre que la locomotora elèctrica i la de vapor poden aconseguir, en un moment determinat, una potència instantània considerable, quan cal un esforç excepcional El…