Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
empenatge
Transports
Cadascuna de les superfícies de control i estabilització d’una aeronau, agrupades a l’extrem posterior de la cua.
El conjunt dels empenatges és anomenat grup de cua , bé que, per simplicitat, hom l’anomena a vegades empenatge Els empenatges són bàsicament els estabilitzadors superfícies horitzontals en què va muntat el timó de profunditat i la deriva superfície vertical, generalment perpendicular als estabilitzadors, en la qual va muntat el timó de direcció Els empenatges adopten, de vegades, una configuració en forma de V o de V invertida
bossa d’aire
Meteorologia
Transports
Porció d’aire atmosfèric, menys dens que el del seu voltant, que provoca en les aeronaus una disminució de la sustentació, acompanyada d’un descens brusc si no és compensada.
Es troben sovint a sotavent de les muntanyes o damunt les superfícies fredes
plana
Transports
Tecnologia
Eina que consisteix en una fulla plana amb tall en una de les seves arestes, proveïda de dos agafadors de fusta, l’un a cada extrem de l’altra aresta de la fulla, emprada pels boters, els mestres d’aixa, etc, per a obrar la fusta.
L’aresta de tall pot ésset recta o corba, segons que sigui per a treballar superfícies planes o corbes
banda de rodolament
Transports
Part exterior de la coberta del pneumàtic que està en contacte amb el sòl.
Sol ésser de cautxú vulcanitzat dur, tallat en fenedures i relleus que augmenten l’adherència i, quan el paviment és moll, ajuden a expellir l’aigua de la zona de contacte entre ambdues superfícies
descongelador
Transports
Dispositiu per a eliminar el glaç que es forma a les ales i als estabilitzadors de les aeronaus.
Els mètodes emprats són l’aspersió de líquids anticongelants els descongeladors tèrmics, que escalfen les superfícies on el glaç es pot dipositar, bé per mitjà de resistències elèctriques, bé per aire o aigua calents i els descongeladors pneumàtics, constituïts per cambres inflables que trenquen el glaç en desinflar-se avió illustració
adherència
Transports
Resistència que s’oposa al lliscament entre les rodes d’un vehicle en moviment i la superfície sobre la qual es mouen (sòl, via, etc).
Gràcies a aquesta força el vehicle, en circumstàncies normals, pot avançar i frenar quan convé La magnitud d’aquesta força és igual al producte del pes que gravita sobre la roda pel coeficient d’adherència , que depèn de la naturalesa de les superfícies en contacte i del seu estat sòl eixut, humit o glaçat en un moment determinat
aleta marginal
Transports
Superfície aerodinàmica muntada a l’extrem longitudinal de les ales d’alguns avions i aproximadament perpendicular al pla d’aquestes.
La seva secció té la forma d’un perfil aerodinàmic lleugerament concavoconvex, amb la part còncava cap enfora, de tal manera que els remolins generats pels extrems respectius de l’ala i l’aleta girin en sentits oposats Així, hom aconsegueix que la resistència aerodinàmica de l’ala disminueixi fins en un 14% En alguns avions comercials aquestes superfícies prenen la forma d’una extensió en el mateix pla de l’extrem o punta de l’ala, amb un angle de fletxa més accentuat que el d’aquesta
multiplà
Transports
Avió que disposa de més de dues superfícies sustentadores, constituïdes per ales situades generalment a diferents nivells.
planador
Transports
Esport
Aerodina molt lleuger, sense motor i amb superfícies sustentadores fixes durant el vol, que vola aprofitant els corrents atmosfèrics.
Atès que els planadors es basen en llur lleugeresa, en la poca resistència oposada per l’aire a llur avanç i en llur elevada sustentació, no solen disposar de tren d’aterratge que ha estat substituït per patins, ni d’instruments, etc de tal manera que alguns tipus de planador monoplaça pesen menys que el pilot, i solen ésser d’unes línies aerodinàmiques molt estudiades i tenir una envergadura d’ala molt gran Després dels balons, els planadors són els primers aerodines de la història de l’aviació, puix que abans de la invenció del motor ja havien estat efectuats diversos vols, entre els quals…
costella
Transports
Element estructural de les superfícies de sustentació i de comandament d’una aeronau, que fa de suport del revestiment.