Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
terç d’una verga
Transports
Punt mitjà de cadascun dels braços de la verga d’una embarcació.
terç d’una antena
Transports
Cadascuna de les tres parts en què hom considera dividida l’antena d’una barca.
vela
A, B, C i D, quadrilàters (A, aurica; B, gàbia; C, al terç; D, mística); E, F i G, triangulars (E, llatina; F, bermudiana; G, guaira); 1, gràtil; 2, gràtil d’escota; 3, caient de proa; caient de popa; 4, punys
© fototeca.cat
Transports
Cadascun dels trossos de tela forta, ordinàriament formats de diverses peces, anomenades vessos, cosides, que, fermats en un arbre, en una antena, en una verga o en un estai d’una embarcació, serveixen per a rebre la impulsió del vent i propulsar l’embarcació.
Les vergues, les antenes, els aparells i les maniobres permeten d’orientar les veles de la millor manera possible segons la direcció i la força del vent i el rumb de l’embarcació Teòricament, la propulsió és més eficaç com més perpendicular és la impulsió del vent, però generalment aquesta impulsió és obliqua respecte a les veles Una embarcació que navega propulsada pel vent és sotmesa a dues forces de sentits oposats la resistència de l’aigua sobre l’obra viva, que s’oposa al moviment, i l’acció del vent sobre les veles, que l’afavoreix, les resultants de les quals són aplicades,…
aparell de lugre
Transports
Aparell l’arboradura del qual, a més del botaló, consta de dos o tres pals amb veles al terç, amb velatxo i gàbia també al terç.
osta
Transports
Cadascun dels caps que hom encapella al pic d’una aurica per subjectar-la en les brandades.
En les embarcacions amb aparell llatí, hom les colloca a un terç de l’antena per tal de subjectar-la i perquè serveixin també com a carregadors
banc
Transports
Tauló que va fix de banda a banda d’una embarcació menor i serveix de seient als remadors.
Hom anomena banc d’arborar el que subjecta l’arbre, i banc del terç el que és disposat immediatament després d’aquell, en el sentit proa-popa
bot
Transports
Embarcació menor, generalment de fusta, sense coberta ni corredor, propulsada a rem, a vela o a motor.
En cas de portar vela, sol ésser al terç o al quart o bé aurica o llatina Normalment la seva funció és de fer d’embarcació auxiliar d’un vaixell
paquebot
Transports
Vaixell de vela semblant al bergantí però de formes menys fines.
Aparegué al segon terç del s XVIII, com a correu i per a transport de passatgers entre Calais i Dover, i fou molt emprat com a correu fins a la imposició dels vapors
apagapenol
Transports
Cap de maniobra de les veles majors que serveix per a apagar-les cobrant de la ralinga de caiguda.
Va fet ferm al terç superior de l’esmentada ralinga, passa per un bossell que hi ha a la verga, per un altre collocat a la cofa i acaba a la segona guia del primer obenc proer També és anomenat sobrebolina
barca de palangre
Transports
Barca de pesca d’aparell llatí, emprada a les costes catalanes.
De característiques similars a la barca del bou, es diferenciava pel fet que tenia corredors, quatre bancs proer, arborà, terç i banqueta, senó, falques i macarrons, i feia de 50 a 55 pams d’eslora Hom la dedicava principalment a la pesca de palangre