Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
navegació
Transports
Conjunt de tècniques que permeten de determinar el punt on es troba una nau i d’establir el camí que ha de seguir per tal de traslladar-se a qualsevol altre punt de la superfície de la mar, navegant amb la màxima seguretat i el màxim estalvi de temps possibles.
Hom determina el punt on es troba la nau per intersecció de llocs geomètrics als quals pertanyi la seva situació, tals com arcs capaços, demores, distàncies, línies isobàtiques, circumferències d’altura, etc Hom estableix el camí que ha de seguir la nau triant el més curt, tot evitant terres, roques o d’altres perills, considerant els vents i els corrents i fixant rutes ortodròmiques o loxodròmiques, segons les conveniències
combustible gasós
Transports
Química
Combustible que, en condicions normals, es troba en estat gasós.
Aquests combustibles generen menys emissions contaminants que la gasolina i el gasoil, especialment pel que fa a òxids de nitrogen i partícules Una part dels combustibles gasosos formen part dels combustibles alternatius , per exemple, el gas natural per a vehicles i el gas liquat del petroli
navilier | naviliera
Transports
Dret marítim
Persona encarregada de representar un vaixell al port on aquest es troba.
abandó
Transports
Dret marítim
Acció que en determinades circumstàncies pot exercir un assegurat sol·licitant el pagament de la suma assegurada a canvi de cedir a l’assegurador la propietat de les coses —nau o mercaderies— que són objecte de l’assegurança.
L’abandó és una institució pròpia de l’assegurança marítima, admesa arreu del món als Països Catalans es troba ja documentat en unes ordinacions barcelonines del 1435
àncora de cep

Àncora de cep
© fototeca.cat
Transports
Àncora amb una barra en la seva part superior, actualment de ferro o d’acer, col·locada en direcció perpendicular al pla determinat pels dos braços.
L’angle de presa ha de valer uns 115° Actualment aquest tipus d’àncora es troba en desús a causa, sobretot, de les dificultats que suposa la seva estiba En són models importants l’àncora de l’almirallat i l’àncora de Rodger
eix
Construcció i obres públiques
Transports
Conjunt del fusell i de les rodes d’un vehicle que suporta, en la direcció longitudinal del vehicle, una part de la càrrega, per a transmetre-la al ferm.
Hom anomena eix simple aquell que es troba prou separat longitudinalment dels altres eixos per a considerar que suporta tot sol la seva part de càrrega, eix tàndem el conjunt de dos eixos simples que constitueixen un sol suport del xassís i eix triple el conjunt de tres eixos que constitueixen un sol suport del xassís
sistema d’abalisament cardinal
Transports
Sistema d’abalisament en què les balises indiquen al navegant a quina de les quatre principals orientacions cardinals es troba en relació amb la situació del perill.
gas liquat del petroli
Química
Transports
Subproducte del refinament del petroli, emmagatzemat a pressió, utilitzat com a combustible líquid.
Tradicionalment és utilitzat com a combustible de certs tipus de vehicles dotats de motor tèrmic, principalment per a transport públic taxis, autobusos, etc Hi ha experiències del seu ús tant en motors dièsel com de cicle Otto, tot i que els millors resultats s’han obtingut amb aquesta darrera tecnologia El GLP es troba en estat gasós en condicions normals, però se subministra en estat líquid per tal de reduir la mida dels dipòsits dels vehicles que el fan servir
pista

pista
© tpc0361 / Fotolia.com
Transports
Franja de terreny horitzontal de forma rectangular, adequadament senyalitzada, on poden ésser realitzades d’una manera segura les maniobres d’envol i d’aterratge d’aeronaus.
Per a assolir la deguda seguretat ha d’ésser lliure d’obstacles, tant la pista com les zones de terreny pròximes que constitueixen zones d’influència de les maniobres d’aproximació i d’enlairament durant l'envol La llargada de la pista, o dimensió màxima, determina fonamentalment la classe d’aeroport en què es troba En la definició de les característiques d’una pista intervenen el seu pendent, la seva amplada, l’amplada de les zones lliures d’obstacles, etc
trineu

Trineu a l'Antàrtida
© Corel
Esport general
Etnografia
Transports
Vehicle proveït de patins o d’esquís en lloc de rodes que es desplaça lliscant sobre la neu o el glaç, estirat per cavalls, rens o gossos.
Usat normalment com a mitjà de transport i de locomoció als països nòrdics, hom en pot distingir dos tipus principals el trineu lapó, d’un sol patí, i el trineu de dos patins, difós per totes les altres zones, amb variants locals més o menys complexes Hi ha força incertituds quant a la gènesi i l’origen del trineu hom en troba antecedents en el tobogan dels algonquins canadencs Amb formes variades, com més va més complexes, forma part de diversos esports hivernals bobsleigh, skeleton