Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
bermudiana
Transports
Vela triangular usada actualment com a vela major de la majoria de velers esportius.
Aparegué a les illes Bermudes, d’on prové el nom, i fou donada a conèixer a la Gran Bretanya al començament del s XIX Fou usada, sembla, en velers que fins aleshores havien arborat aparell de goleta i substituïa l’aurica i l’escandalosa Permet de navegar cenyint molt i d’ésser hissada i arriada mitjançant una única drissa
pal
Transports
Cadascun dels arbres de fusta, de ferro o d’acer, fets d’una peça o de diverses peces unides pels extrems, l’una a continuació de l’altra, que, disposats perpendicularment, o amb poca obliqüitat, a la quilla d’una embarcació, serveixen per a sostenir les vergues, els pics, les botavares i d’altres elements propis per a la maniobra de les veles, per a moure la càrrega o per a suportar les antenes de ràdio, hissar banderes, sostenir senyals, establir llocs d’observació, etc.
En els velers en què els pals de fusta consten de més d’una peça, és anomenada pal mascle la més baixa, fixada a la sobrequilla, a la qual són fixats els mastelers anomenats també pals femelles , generalment en nombre d’un o dos Els pals construïts amb tub metàllic solen esser d’una o de dues peces En els velers antics, que són generalment de tres pals, ultra els bauprès , tot i que n'hi hagué fins de sis i de set pals, eren anomenats, de proa a popa, pal de trinquet , pal major i pal de mitjana , o simplement trinquet , major i mitjana En els velers de…
turmentí
Transports
Petita vela de tres punys de teixit molt gruixut i molt reforçat de confecció.
És utilitzat en els vaixells velers en condicions de molta mar i molt vent per tal de mantenir arrancada i govern Se situa en algun dels estais de proa i sempre per davant del pal És especialment indicat quan es trenca la capa i el vaixell corre amb el temporal evitant caure a una o altra banda
capa
Transports
Disposició adoptada pel sistema propulsor i el timó durant un temporal, per tal d’aconseguir que el vaixell no avanci pràcticament gens i es formi una zona de calma a sobrevent.
En els vaixells de propulsió mecànica la capa és aconseguida prenent un rumb tal que la mar rompi en una amura, i alhora posi poca màquina avant en els velers, cal cercar una posició d’equilibri entre els diferents efectes produïts pel vent en les veles, per tal que el vaixell abati, mentre el timó es manté a la via
àncora de patent

Fases d’actuació de l’àncora de patent
© fototeca.cat
Transports
Àncora sense cep, per tal de permetre la seva estiba dins l’escobenc, i amb els braços que poden girar uns 50° a banda i banda de la canya.
En els grans vaixells l’àncora de patent ha desplaçat totalment les àncores de cep, que són usades per vells velers o embarcacions menors Les àncores de patent cal que siguin fondejades quan el vaixell encara no és parat La que ha donat millor resultat ha estat la de Hall Cal també esmentar la de Turbot , la de Smith i la de Marrel-Risbec
bacallaner
Transports
Tipus de vaixell construït per a la pesca del bacallà o adaptat a aquest servei.
Antigament, la pesca del bacallà s’efectuava amb aparells de mà des de plataformes situades a sobrevent d’un bergantí goleta A mitjans segle passat foren introduïts els doris , petits bots que depenien del vaixell bacallaner A partir de la Primera Guerra Mundial els velers foren desplaçats per vapors, i es manifestà la superioritat de la pesca per arrossegament En l’actualitat són vaixells d’unes 300 tones, normalment amb motors dièsel, amb maquinària auxiliar adequada i amb arts d’arrossegament
aparell
Diferents tipus d’aparell: 1, llati (barca de mitjana); 2, de goleta; 3, de bergatí-goleta; 4, de fragata
© Fototeca.cat
Transports
Conjunt de l’arboradura, eixàrcies i velam d’un vaixell que serveix per a impel·lir aquest valent-se de la força del vent.
La seva gran qualitat és de donar al vaixell que l’empra una autonomia illimitada el seu gran inconvenient és que les velocitats obtingudes són petites i en funció de les variables del vent Entre altres, és per aquest motiu que ha esdevingut inutilitzable tant per als vaixells mercants com per als de guerra, talment que avui només la fan servir els iots i els vaixells-escola L’aparell determina diferents tipus de velers així, hom parla de fragates, de bergantins, de goletes, de bricbarques, en funció dels diferents tipus d’aparell/>
goleta
Transports
Vaixell de vela de dos o més pals ultra el bauprès.
Tots els pals són de dues peces i aparellen, cadascun, una aurica i una escandalosa El buc de les goletes sol ésser de línies més fines que el dels altres velers Les goletes foren sempre de dos, tres o quatre pals, però des de la darreria del s XIX fins després de la Primera Guerra Mundial, als EUA, en un últim intent de competir amb els vapors, hom construí força goletes de cinc pals com ara la “Governor Ames”, la “Nathaniel TPalmer”, la “John BPrescott”, etc, molt poques de sis com ara la “George WWells”, l’"Eleanor APercy” i la “Wyoming” i àdhuc una de set la “Thomas WLawson”
bateria
Transports
En els velers de guerra, andana de canons que hi havia en una mateixa coberta.
La més pròxima a la línia de flotació rebia el nom de bateria baixa o primera bateria , la següent el de segona bateria i així successivament fins a la superior, que era anomenada bateria alta També podien rebre el nom de la coberta on eren situades
columna del bauprès
Transports
Cadascuna de les dues peces robustes de fusta, situades a ambdós costats de la contraroda dels velers.
Són dretes i formen un angle díedre amb aquella