Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Sébastien Le Preste
Història
Militar
Enginyer militar i mariscal de França.
Marquès de Vauban Fou nomenat per Lluís XIV comissari general de fortificacions 1678 i encarregat de la defensa de les fronteres Construí fortaleses adaptades al progrés de l’artilleria, perfeccionà l’armament i dirigí diversos setges El 1707 publicà Projet d’una dîme royale , on proposava la igualtat fiscal, que fou retirat de la circulació per ordre reial
pòlder
Vista d’un pòlder dels Països Baixos, terreny guanyat al mar per ésser conreat posteriorment
© Corel Professional Photos
Geomorfologia
Hidrografia
Terreny guanyat a la mar i convertit, més tard, en terra de conreu.
En la formació d’un pòlder cal distingir algunes etapes principals en primer lloc, cal construir un dic prou fort i prou llarg per a poder tancar una gran extensió costanera coberta per les aigües marines en una segona fase hom extreu l’aigua mitjançant tècniques diverses bombes, molins de vent, etc cal després dessalinitzar el terreny amb aigua dolça i extreure-la gradualment en una primera fase de conreu hom empra plantes adaptades a sòls bastants salins Els Països Baixos són el cas típic dels pòlders, on representen gairebé una tercera part del territori
caça
Militar
Avió militar, generalment monoplaça, d’una gran velocitat i d’una elevada potència de foc, destinat a assegurar el domini de l’espai aeri oposant-se a les accions d’avions enemics.
Els primers caces, que aparegueren a l’inici de la Primera Guerra Mundial, eren aparells d’observació dotats d’armament A partir del 1915 foren creats nous tipus d’avions dedicats específicament a actuar com a caces Les característiques que hom els demanava eren una gran maniobrabilitat, una bona velocitat ascensional i una acceptable velocitat en vol horitzontal El biplà fou aleshores el tipus d’avió que s’adaptava millor a aquestes característiques, fins que l’aparició dels bombarders monoplans, de velocitat igual o superior a la dels caces biplans, obligà a deixar el criteri…
divisió
Militar
Unitat militar fonamental de la maniobra tàctica constituïda per unitats de les diverses armes i serveis, que disposa de capacitat logística pròpia per a actuar de forma independent o que serveix de base per a formar altres grans unitats superiors (cos d’exèrcit i exèrcit).
Sol ésser integrada per dues o tres brigades d’infanteria, un regiment de cavalleria cuirassada, un batalló de sapadors i un altre de transmissions i unitats de serveis transport, intendència, sanitat, etc Els seus efectius comprenen entre uns 12 000 i 20 000 soldats Hom pot classificar les divisions en dos grans tipus d’una banda, la divisió d’infanteria , equipada per al combat en condicions de tota mena, en la qual tenen una gran importància els contingents d’infanteria, dotats d’equipament suplementari ràdio, manteniment, etc Aquesta divisió de tipus més general, en una progressiva…
arma
Militar
Instrument, especialment el fabricat a propòsit per atacar o defensar-se.
Segons llur finalitat, les armes poden ésser classificades en armes defensives , per a protegir individualment escut, arnès, casc, màscara antigàs, etc o bé collectivament antimíssils, etc, i armes ofensives , destinades a l’atac segons el maneig, les armes ofensives poden ésser armes de mà bastó, maça, porra, destral, tomahawk , alfange, alabarda, punyal, daga, etc i armes llancívoles o de tret , d’acció a distància de l’atacant segons el mètode de propulsió, les armes llancívoles o de tret es classifiquen en impulsades a mà fona, arpó, venable, llança, boleadoras , bumerang, bomba de mà,…