Resultats de la cerca
Es mostren 3140 resultats
Es-Sa‘íd
Geografia física
Nom àrab referit a la regió de l’Alt Egipte, és a dir, a la part de la vall del Nil situada al S del delta d’aquest riu, que constitueix el Baix Egipte.
Com a nuclis poblacionals destaquen 'Aswān i Luxor
platja de Sabanell
Platja de Sabanell a Blanes, on es troba la desembocadura de la Tordera
© Fototeca.cat
Platja
Platja arenosa de la costa de Blanes (Selva), que s’allarga des de la desembocadura de la Tordera, a ponent, fins a la roca Palomera, a l’inici de la badia de Blanes.
Ha esdevingut zona d’expansió turística
platja de ses Roquetes
Platja
Platja de la costa meridional de l’illa de Mallorca, dins el municipi de ses Salines de Santanyí, entre l’illot de na Moltona i l’illot de ses Roquetes
.
es Pujols
Vista de la platja d’es Pujols , a Formentera
© Fototeca.cat
Platja
Platja de Formentera, a la parròquia de Sant Ferran, la més concorreguda de l’illa; als seus voltants hi ha un nombre creixent d’establiments turístics.
el Postiguet
Platja
Platja de la ciutat d’Alacant, a llevant de la ciutat i del port, al peu del turó de Santa Bàrbara.
platja de la Fossa
Platja
Platja de la costa de la Marina Alta, dins el terme de Calp, al nord del penyal d’Ifac.
platja de Covafumada
Platja
Sector W de la platja de Castelldefels (Baix Llobregat), al límit amb el massís de Garraf.
platja des Codolar
Platja
Extensa platja a ponent de la Vila d’Eivissa, entre el puig d’en Palleu i el massís de cap Falcó.
A l’extrem de llevant hi ha els estanys de les salines d’Eivissa i l’aeroport
es Codolar
Vista aèria de la platja d’es Codolar, aTossa de Mar (Selva)
© Fototeca.cat
Platja
Platja i port de pescadors de la vila de Tossa de Mar (Selva), a ponent del cap de Tossa.
la Ciutadella de València
Militar
Fortalesa militar feta construir per Felip V el 1708, un cop presa la ciutat, sobre la derruïda Casa d’Armes.
Fou presó militar dels partidaris del rei arxiduc Carles III, dels francesos el 1809, i dels liberals, els absolutistes i els carlins durant el s XIX Fou enderrocada el 1901 la làpida que en commemorava la construcció per Felip V, de marbre negre, havia estat destruïda pels valencians el 1808