Resultats de la cerca
Es mostren 3108 resultats
Sant Jordi
Antiga fortificació
Nom històric, totalment desaparegut, que tingué entre el 1265 i el 1300 una fortalesa i castlania que es creu que era situada al mercadal de la vila de Piera (Anoia).
Fou concedida per Jaume I a Guillem Sescorts o Sescots Atesa la vinculació dels Sescots a l’orde de Sant Jordi d’Alfama, hom ha cregut que li pervindria el nom d’aquest orde militar
el Rossinyol
Curs fluvial (altres)
Curs d’aigua del Vallès Oriental, afluent, per l’esquerra, de la riera de Tenes, format per la unió de diversos torrents que davallen del pla de la Garga, al terme de Sant Martí de Centelles (Osona), i s’uneix al seu col·lector a Sant Miquel del Fai.
la Rimbalda
Antiga fortificació
Antiga fortificació i possessió del municipi de Pontons (Alt Penedès), al límit amb el de Querol (Alt Camp), situat a 791 m alt., al S de la serra d’Ancosa.
Pertanyia al monestir de Santes Creus Actualment als seus voltants hom ha construït una urbanització
el Rimal
Curs fluvial (altres)
Afluent de la Muga per l’esquerra que neix als vessants sud-orientals del puig del castell de Grillera, entre els termes d’Albanyà i de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) i desemboca dins el de Sant Llorenç de la Muga, a l’inici de la Muga Torta.
la Rierussa
Curs fluvial (altres)
Curs d’aigua de la Depressió Prelitoral que neix vora Masquefa (Anoia), travessa el terme de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) i s’uneix, per l’esquerra, a l’Anoia vora Gelida.
el Ricardell
Vista parcial del poble de Biure d’Empordà (Alt Empordà), amb el Ricardell en primer terme
© Fototeca.cat
Curs fluvial (altres)
Afluent per la dreta del Llobregat d’Empordà, que neix als contraforts meridionals de la serra de l’Albera, dins el terme de Darnius (Alt Empordà), i desguassa dins el de Biure, aigua avall del poble.
Ribamala
Curs fluvial (altres)
Torrent i espadat situats a la margera dreta del Ter, i sobre la carretera de Ripoll a Coll d’Ares.
Marcava tradicionalment la frontera entre les possessions dels monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses i ara entre els termes de Sant Joan de les Abadesses i de Ripoll És esmentat des del s XI
la Ciutadella de València
Militar
Fortalesa militar feta construir per Felip V el 1708, un cop presa la ciutat, sobre la derruïda Casa d’Armes.
Fou presó militar dels partidaris del rei arxiduc Carles III, dels francesos el 1809, i dels liberals, els absolutistes i els carlins durant el s XIX Fou enderrocada el 1901 la làpida que en commemorava la construcció per Felip V, de marbre negre, havia estat destruïda pels valencians el 1808