Resultats de la cerca

Ingressà a l’Acadèmia General Militar el 1947 El 1972 es graduà en periodisme Formà part de la División de Montaña Urgel núm 4, fou capità d’enginyers de la IV Regió Militar Catalunya i en 1964-69 estigué al capdavant de l’oficina de premsa de Capitania General Aquest darrer any fou designat agregat militar de l’ambaixada espanyola a Washington Coronel d’enginyers d’estat major, el febrer del 1986 fou promogut a general de brigada, i el 1988, a general de divisió Fou director del Centro Superior de Estudios de la Defensa Nacional CESEDEN del 1988 al 1991 Com a periodista i especialista en…

El 1930 fou deportat a la ciutat siberiana de Tomsk amb la seva família, víctima de les purgues de Stalin Després de completar una formació com a tècnic mitjà, el 1940 s’incorporà a l’exèrcit soviètic Ferit greument l’octubre del 1941 en l’ofensiva alemanya a la Segona Guerra Mundial, durant l’hospitalització concebé un nou fusell d’utilització simple i alhora fiable El 1947 presentà el prototip del fusell automàtic AK-47, conegut popularment amb el nom de kalàixnikov El 1949 hom en començà la producció en sèrie a la ciutat d’Iževsk i esdevingué, per la seva manejabilitat i el cost…

Ingressà al cos d’aviació de la Segona República Espanyola al març del 1937 A l’octubre fou ascendit a sergent i al setembre del 1938 a tinent Després d’aconseguir el títol de pilot de combat, fou destinat a Celrà, des d’on volà amb un Polikarpov I-15,  Xato A l’abril del 1938 passà a formar part de la Tercera Esquadra de vol nocturn, que patrullava la costa catalana per interceptar vols enemics Abaté diversos caces italians i alemanys FIAT, Heinkel i Messerschmitt, i en la darrera acció 6 de febrer de 1939, dos d’aquests darrers a Vilajuïga Dissolt l’exèrcit de la Segona República, passà a…

D’una família de tradició monàrquica, era marquès de Santa Cruz de Ribadulla A setze anys 1937, s’allistà voluntari a l’exèrcit franquista sublevat contra la Segona República Espanyola i durant la Guerra Civil Espanyola  combaté als fronts de Terol, Madrid i València Capità a la División Azul , participà al costat de l’exèrcit nazi en el setge de Leningrad actualment Sant Petersburg en 1941-43 En tornar a l’Estat espanyol, el 1945 fou ascendit a comandant, i el 1959, a tinent coronel Exercí en escoles militars, i el 1954 fou designat instructor militar del príncep Joan Carles de Borbó , i el…

Fill de Josep de Ribas Boyons, militar barceloní al servei de Carles de Borbó futur Carles III d’Espanya que el 1734 conquerí el regne de Nàpols als Àustria, i de la noble angloirlandesa Margarida Plunkett, seguí la carrera militar Recomanat per l’almirall Orlov , que comandava la flota russa contra els otomans a la Mediterrània, lluità a la batalla de Çeşme 1770 i posteriorment, seguint Orlov, serví a l’exèrcit de Caterina II de Rússia Es russificà el nom com a Ossip Mikhailovič Deribas , i el 1774 arribà a capità El casament amb una dama de companyia de la tsarina, Anastassija Ivanovna…

El formen un palau de congressos i un teatre-auditori De perímetre quadrangular, l’edifici té sis plantes, dues de les quals subterrànies destinades a aparcament, i n'és l’element característic la volada dels pisos superiors en contrast amb la superfície reduïda de la planta baixa La superfície total sobre el terra és de 19185 m², i consta de dos espais principals un auditori amb capacitat per a mil persones, i un segon espai consistent en dues sales de congressos de 400 i 200 places, respectivament, dues sales multifuncionals i un vestíbul L’accés principal des de l’entrada és…

Era coneguda amb el nom de Can Feliu fins que la comprà Joan Güell i Ferrer , que passà a dir-se torre Güell El seu fill, Eusebi Güell i Bacigalupi , encarregà a Antoni Gaudí i Cornet la construcció de la reixa i la porteria Jacint Verdaguer i Santaló li donà el nom de Satalia Els germans Güell i López donaren part del terreny i la torre, la qual, ampliada pels arquitectes Francesc de Paula Nebot i Torrens i Eusebi Bona i Puig 1920-25, esdevingué palau reial, ofert a Alfons XIII per a la seva residència barcelonina Aquest el cedí a Barcelona, i durant la Segona República fou Museu d’Arts…

Fou construït a iniciativa de l’ Orfeó Català , entitat propietària de l’edifici, que hi té el domicili social i les diverses dependències, de les quals destaquen la biblioteca i l’arxiu Juntament amb el Gran Teatre del Liceu i, des del 1999, l’ Auditori , és el centre de la vida musical barcelonina —concerts corals, simfònics, música de cambra, recitals— tant de música universal i catalana culta com de cançó popular Fins a la construcció de l’Auditori fou la principal sala de concerts de Catalunya També s’hi han celebrat festivals de jazz ,  actuacions de cantants i grups de música popular,…

Deixà de funcionar en la dècada del 1950 En desús i enrunat, fou enderrocat al tombant del segle XX

Construït al final del s III sobre una villa suburbana de l’època de l’alt Imperi, estava estructurat a partir d’una gran exedra semicircular entorn de la qual es disposaven radialment diferents construccions de planta basilical —similars a l’aula palatina de Trèveris— amb absis tricònquids Les grans dimensions del conjunt i els models en què s’inspira indiquen que es tractava d’un palau imperial Al s VI el lloc fou ocupat per una basílica cristiana, i, posteriorment, per un assentament islàmic