Resultats de la cerca

Format a Barcelona, el 1769 es graduà d’alferes d’enginyers Intervingué en l’obra de la fortificació del castell de Sant Ferran de Figueres El 1771, a Orà, fou director de l’Acadèmia Militar de Matemàtiques Amb la graduació de tinent, des del 1776, el 1778 s’embarcà cap a Amèrica Projectà el poblat d’Arizpe a l’actual Sonora, Mèxic Construí, entre 1785 i 1787, el castell de Chapultepec, en un turó rocós de la Ciutat de Mèxic Mascaró intervingué també en els treballs del port d’Acapulco El 1794 fou comandant de la fortalesa de San Juan de Ulúa, a Veracruz, i projectà, el 1800, l’…

Participà en les lluites pel domini anglès a Irlanda i al continent fou ferit a Namur el 1702 passà al Canadà Participà en la batalla d’Almansa 1707 Passà a Menorca amb el grau de coronel a les ordres del duc d’Argyle, el qual substituí com a governador el 1712 Inicià l’ampliació del castell de Sant Felip Fou novament governador interí en 1716-18 i en 1720-25 En 1725-27 residí a Gibraltar i posà la fortalesa en estat de defensa Tornà a Menorca, on substituí el governador lord Charpentier Fou nomenat governador efectiu el 1730 La seva activitat, malgrat les intermitències de la…

Vida i obra Membre d’una família políticament influent, era fill de Joan Ponç, doctor en drets, governador i jutge de la gran cort de la vicaria de Nàpols, i net de Lluís d’Icard i de Requesens, governador del Castell Nou de Nàpols, era cosí germà del bisbe d’Urgell, Perot de Castellet, i del batlle general de Catalunya Lluís d’Icard i Agustí La família mantingué un estret vincle amb el monestir de Vallbona Estava emparentat amb els Requesens i els Agustí per part de mare  Es casà amb una filla de Joan de Vallbona, que potser fou el primer a afeccionar-lo en els…

Aquest 2015, en què es van comptabilitzar més de trenta conflictes armats actius, va estar marcat per un augment de la internacionalització de la guerra de Síria i un continu empitjorament de la situació al Pròxim Orient i, en concret, als països del seu voltant, els quals acullen més de 4 milions de refugiats Aquests refugiats es van convertir, per a Occident, en una qüestió de seguretat internacional des del moment en què centenars de milers de persones van travessar les fronteres de la Unió Europea en cerca de seguretat als països més rics de l'espai de Schengen, als quals es van sumar els…