Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
guerres d’Itàlia
Militar
Conjunt de campanyes militars per a aconseguir el predomini d’Itàlia, pretès per les monarquies hispànica i francesa, entre el 1494 i el 1559.
S'iniciaren amb l’expedició a Nàpols de Carles VIII de França 1494, que prengué la ciutat fàcilment 1495, i amb l’ajut que Ferran el Catòlic donà a Ferran II de Nàpols, contravenint el tractat de Barcelona del 1493 i aliant-se amb el papat, Venècia, Milà, Gènova i l’emperador Maximilià contra França Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità, obligà els francesos a retirar-se i reinstaurà Ferran II 1495 El 1501, deposat el seu successor Frederic III, França i la monarquia hispànica, d’acord amb el tractat de Granada 1500, es repartiren el regne però els límits entre ambdues parts provocaren…
condottiere
© Corel Professional Photos
Militar
Als s. XIV-XVI, militar professional, capità d’un exèrcit mercenari, amb el qual es posava al servei d’un estat en canvi d’una retribució escalonada per a tots els membres de la seva companyia; tant el servei com la retribució eren estipulats en un pacte o condotta
entre ambdues parts.
Des de la fi del s XIII llurs serveis foren preferits als de les antigues hosts feudals, de convocació lenta i només per a poc temps, i a Itàlia s’imposaren completament en les nombroses guerres fins a mitjan s XVI Exemples d’aquest tipus de capità són Roger de Flor i els altres capitans de la Companyia Catalana a l’Orient, Dalmau de Banyuls i Diego de Larrat, capitans a Itàlia, Bertrand Du Guesclin, l’anglès John Harwkwood, dit Giovanni Acuto , l’alemany Werner d’Urslingen, els italians Sforza, Bartolomeo Colleone, etc
bersagliere
Militar
Soldat italià d’infanteria lleugera.
El cos dels bersaglieri, creat el 1836 pel capità Alessandro Ferrero della Marmora com un cos especialment escollit de tiradors, ha gaudit sempre de gran popularitat Durant la Segona Guerra Mundial participaren en tots els fronts, així com en la lluita d’alliberament
alpí
Militar
Dit del caçador a peu especialment ensinistrat per al combat a les muntanyes.
A l’exèrcit italià, els alpins alpini constitueixen una especialitat dins la infanteria, i a l’exèrcit francès són una de les unitats especials d’infanteria de muntanya amb preparació més exigent
paramilitar
Militar
Dit dels cossos armats que sense formar part dels exèrcits regulars de l’estat en temps de pau tenen assignades funcions civils, però alhora fan funcions militars i complementàries a les forces armades.
S’acostumen a regir per la disciplina militar i, en cas de conflicte armat, adquireixen caràcter militar N’hi ha molts exemples Entre els més propers i coneguts hi ha, en el cas de l’Estat espanyol, la Guàrdia Civil a Itàlia, els Carabinieri als Estats Units, la Guàrdia Nacional
zuau
Militar
Soldat d’un cos d’infanteria que formaren els francesos a Algèria el 1831, basant-se en els voluntaris de la tribu berber dels zwawa, de Cabília, que servien com a mercenaris de l’imperi Otomà.
Inicialment fou un cos mixt d’indígenes i europeus, però ben aviat els indígenes foren agrupats en compayies separades tiradors, i els zuaus només admeteren tropa francesa, malgrat que conservaren una part del vistós uniforme original Es distingiren a les guerres d’Àfrica, Crimea, Itàlia, Mèxic i Àsia Foren imitats per altres exèrcits occidentals
batalla de Vicenza
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut prop de Vicenza (Vèneto), el 7 d’octubre de 1513.
S'hi enfrontaren les forces de Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens que incloïen un petit contingent de valencians i les tropes venecianes manades per Bartolomeo di Albiano, que intentaven de revenjar-se de l’atac sofert per Venècia poques setmanes abans La victòria catalanoaragonesa decidí els francesos, aliats de Venècia, a retirar-se del N d’Itàlia durant aquell any
coronel | coronela
Història
Militar
Cap o oficial superior que té el grau més elevat en els exèrcits de terra i aire, per sobre del de tinent coronel.
Li correspon el comandament d’un regiment, d’un aeròdrom o base aèria, o un d’equivalent La denominació, d’origen italià, fou utilitzada ja en els exèrcits castellans i catalanoaragonesos de Ferran II, organitzats en esquadrons o coronelies , sota el comandament d’un coronel A partir del s XVI, els oficials majors dels terços i regiments dels diversos exèrcits europeus reberen, al costat del nom de mestre de camp, el de coronel, que es generalitzà a França amb la reorganització de l’exèrcit feta per Lluís XIV, la qual fou imitada per Felip V en els seus exèrcits a Espanya 1704
euromíssil
Militar
Nom donat popularment a les armes nuclears instal·lades a Europa per les forces de l’OTAN i del Pacte de Varsòvia a partir del 1983.
La decisió, presa el 1979, de desplegar nous míssils Cruise i Pershing en alguns països de l’Aliança Atlàntica fou el punt de partida d’una crisi que provocà, als estats europeus afectats, especialment la RFA, la Gran Bretanya i Itàlia, una gran polèmica en l’opinió pública i àdhuc fortes tensions a l’interior de l’OTAN La política de distensió adoptada pel cap d’estat soviètic M Gorbačov, que es concretà en el rellançament de les negociacions sobre desarmament, conduí a la retirada dels euromíssils, especialment després de la signatura dels tractats INF sobre míssils nuclears…
guerra Italoturca
Història
Militar
Conflicte, iniciat el 1911, que enfrontà Itàlia i Turquia i finí amb la cessió de la Tripolitània i la Cirenaica a Itàlia (tractat d’Onchy, 1912).