Resultats de la cerca

Lluità a la guerra dels Set Anys 1756-63 Dirigí la campanya britànica a les Índies Occidentals 1795 i fou comandant en cap de l’exèrcit d’Irlanda 1797-98 i de l’expedició a Egipte 1801, on morí

Participà en la campanya que tingué lloc el 1392 a fi de retornar Sicília a l’obediència de la reina Maria El rei Martí el nomenà de l’orde de la Corretja, que era de titular únic

Enviat als EUA vers el 1950, residí a Nova York i fou el cap d’una xarxa d’espionatge Obtingué els plans del primer creuer nord-americà de propulsió nuclear Detingut el 1957, fou condemnat a 30 anys de presó però el 1962 fou bescanviat per dos espies nord-americans, un dels quals era Francis Gary Powers

L’any 1958, després del cop d’estat que establí un règim militar, fou nomenat president del consell de ministres, primer ministre i ministre de defensa 1958-64 Abolí el parlament i els partits polítics i començà un pla de desenvolupament econòmic i social Fou enderrocat per una revolta popular 1964 que restaurà el govern civil

Era amic del metge i filòsof Andreu Piquer Les seves Opera medica foren publicades entre el 1772 i el 1779

Durant la Guerra Gran participà en la campanya del Rosselló amb el general Ricardos Comandant general i intendent de Nova Galícia 1799, després virrei del Perú nomenat el 1804, exercí la funció des del 1806, les reformes que promogué expansió de l’ensenyament, abolició de la Inquisició no deturaren els moviments independentistes En esclatar la revolució americana, la reprimí per la força de les armes 1810-16 El 1816 fou substituït pel general Pezuela

Cap d’estat major de l’exèrcit de la Manxa durant la guerra contra Napoleó, el 1808 es destacà durant la batalla de Bailèn L’any següent, tal com feren d’altres caps militars i polítics de la insurrecció, es negà a pactar amb els negociadors napoleònics Retirat a Cadis, fou nomenat mariscal de camp El 1812 organitzà l’exèrcit de Galícia A la tornada de Ferran VII al poder, el 1814, fou nomenat tinent general i inspector de les tropes destinades a reprimir la insurrecció americana

Germà del primer marquès d’Estella Fou governador militar de Huelva, comandant militar a Trinidad, a Puerto Rico i al castell de La Cabaña Cuba capità general d’Andalusia 1868-69, de València 1869 i Puerto Rico, conseller d’estat 1870 i director general d’artilleria Es distingí en la repressió de la revolució federal de València 1869 bombardejant les zones més poblades de la ciutat Publicà l’estudi La economía en los gastos públicos 1871

Segon marquès d’Estella, pertanyia a una família de militars que es distingí durant el s XIX, principalment el seu pare, Fernando Primo de Rivera y Sobremonte, capità general de Castella la Nova i de Filipines, un dels caps militars de les forces del govern durant la tercera guerra Carlina, i el seu avi José Primo de Rivera, que participà en les guerres contra Napoleó i en la primera guerra Carlina, amb els cristins Ingressà a l’exèrcit el 1884 i prengué part en les guerres de Cuba i de les Filipines El 1902 es casà amb Casilda Sáenz de Heredia, de la qual enviduà el 1908 i de la qual tingué…

Era fill de Pau Prim i Estapé —reusenc, però oriünd de Verdú Urgell i pertanyent a una família molt vinculada a la Universitat de Cervera—, que alternà la professió de notari amb la de militar havia estat capità durant la guerra del Francès i assolí el grau de tinent coronel en la primera guerra Carlina, i de Teresa Prats i Vilanova, filla d’un comerciant A dinou anys s’enrolà, el 1833, en el primer dels dos batallons de tiradors d’Isabel II que Reus organitzà per lluitar contra els carlins rebé el bateig de foc el 7 d’agost de 1834 i tot seguit realitzà el seu primer acte destacat en dirigir…