Resultats de la cerca

El 1697 participà, com a capità, en la defensa de Barcelona contra l’exèrcit francès El 1704 passà al bàndol austriacista i fou ascendit a coronel pel rei arxiduc Carles III Lluità al setge de Barcelona 1706, a Aragó i al Camp de Tarragona El 1713 fou evacuat i passà a Viena, on més tard es féu monjo

Fill del mercader i armador barceloní  Bernat Marquet Participà activament en la llarga guerra oberta entre Pere III el Cerimoniós i la república de Gènova, en 1131-34 El 1331 fou un dels tres caps de l’armada de Barcelona, i el seu prestigi el portà a ser nomenat capità únic de la flota barcelonina, al final de la confrontació 1333 i 1334, i vicealmirall de Catalunya, el 1340 Aquest any participà, amb l’almirall Pere de Montcada, a defensar l’estret de Gibraltar, en ajut dels castellans, per evitar el pas dels benimerins des de la costa africana Collaborà en el blocatge de…

Fou fet noble, a les corts de Barcelona de 1705-06, pel rei arxiduc Carles III Fou sergent major de la Coronela de Barcelona durant els setges del 1706 i el 1714 En caure la ciutat, es refugià a la cort de Viena Ajudà Francesc de Castellví amb informacions i detalls per a la redacció de les seves Narraciones históricas

Fou desterrat de Barcelona 1704 per austriacista Quan el rei arxiduc Carles III entrà a Barcelona, alçà gent en armes i cooperà a guanyar Lleida per a la seva causa, juntament amb Manuel Desvalls Fou ennoblit per aquesta acció 1705 i ascendit a coronel Lluità a Aragó i es destacà en les preses de Mallén i Borja 1706 Morí poc després

El 1705 participà en la revolta austriacista de Vic, i en arribar el rei arxiduc Carles III a Barcelona passà al seu servei Lluità al setge de Barcelona del 1706 El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia i anà amb el seu amic Joan Baptista Martí a Roma Lluità al nou setge de Barcelona amb el grau de brigadier 1713-14 i, com els Martí, desertà

A la guerra de Successió lluità a favor de Felip V, que el nomenà governador militar d’Alacant En caure la ciutat en mans del primer Carles III, es refugià al castell de Santa Bàrbara, que hagué de retre al cap d’un mes El 1707 recuperà Alcoi per a Felip V, però, a causa d’haver actuat pel seu compte, fou destituït i destinat a Sicília

Duc de Mayenne Germà d’Enric, duc de Guisa, després de l’assassinat d’aquest 1588 esdevingué el cap de la Lliga Catòlica En morir Enric III de França, Carles de Lorena semblava un pretendent indiscutible al tron però, tement una intervenció oberta de Felip II, proclamà rei el cardenal de Borbó Carles X Derrotat per Enric IV a Arques 1589, el reconegué com a rei 1596

Fou regidor perpetu de València Era un expert en moneda i publicà 1689 un Parecer sobre l’admissió al Regne de València de la moneda castellana reformada el 1686 i amb un valor fixat El 1704 publicà un Árbol genealógico y cronológico de la sucesión de la monarquía hasta Felipe V Durant la guerra de Successió es mostrà filipista el 1706 fou desinsaculat per les autoritats fidels al rei arxiduc Carles III

Fou coronel de fusellers Lluità a favor del rei arxiduc Carles III durant la guerra de Successió El 1713 formà part de l’expedició del diputat militar d’AFde Berenguer i de Novell, i en arribar l’hivern se'n separà amb un destacament que s’establí a les muntanyes de Prades per formar-hi un nou punt de resistència contra els Borbó Assolí èxits a Montblanc i a Falset, on fou ferit de mort

Com a diputat militar de la generalitat, defensà Barcelona durant l’atac francès del 1697 i fou fet presoner El 1702 fou creat marquès de Ciutadilla per Felip V de Castella El 1705 passà al bàndol austriacista, i el rei arxiduc Carles III el féu comte 1706 i marquès 1707 El 1713 abandonà Barcelona i es refugià al seu castell de Castellar del Vallès, puix que considerà inútil la resistència de Barcelona