Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Oscar Raimundo Benavides
Història
Militar
Política
Militar i polític peruà.
Intervingué en el cop d’estat que derrocà el president Guillermo Billinghurst, i ocupà provisòriament la presidència de la República 1914-15 Després de l’assassinat del president Luis Miguel Sánchez Cerro, fou elegit president 1933-39, càrrec que exercí gairebé dictatorialment
José Rufino Echenique
Història
Militar
Política
Militar i polític peruà.
Participà en la guerra d’independència 1821, i fou elegit president el 1851 De política conservadora, promulgà una legislació nacionalista oposada a les pretensions angleses i nord-americanes sobre el guano Fou derrotat a La Palma per una revolta liberal 1855
Ramón Castilla
Història
Militar
Militar i polític peruà.
Després del fracàs de la Confederació peruanoboliviana 1839 aconseguí d’imposar-se sobre els altres líders militars Fou president de la república 1845-51 i 1854-62 i donà estabilitat política i econòmica al país Creà un monopoli sobre l’explotació dels dipòsits de guano de les illes del Pacífic i establí una línia ferroviària entre Lima i el Callao abolí l’esclavitud dels negres i el tribut personal dels indis Promulgà la constitució del 1860
Juan Velasco Alvarado
Història
Militar
Militar i polític peruà.
Ingressà en l’exèrcit el 1929 i arribà a general de divisió 1965 i comandant en cap de l’exèrcit El 1968 encapçalà un cop d’estat contra el president FBelaúnde Terry i fou designat president de la República El 1975 fou enderrocat pel cop d’estat del general Francisco Morales Bermúdez
Manuel Ignacio Vivanco
Història
Militar
Política
Militar i polític peruà.
Prengué part en el moviment independentista El 1843 fou proclamat “suprem director de la República”, però fou enderrocat pel general Ramón Castilla 1845 Encapçalà una revolta conservadora, que fracassà 1856 Fou ministre de la guerra 1865
Luis de la Cruz Goyeneche
Història
Militar
Política
Militar i polític xilè.
Alcalde de Concepción 1796, s’uní als independentistes i fou desterrat a l’illa de Juan Fernández 1814 En tornar-ne 1817, substituí temporalment O'Higgins Proclamà la independència de Xile 1818, però fou derrotat a Cancha Rayada Novament exiliat, a Lima, el govern peruà l’ascendí a mariscal 1822 i el nomenà ministre de guerra i marina 1826-27