Resultats de la cerca

Mobilitzà per compte seu una companyia, amb la qual combaté durant 25 anys a les guerres d’Itàlia Més tard, a les ordres de Manuel Filibert de Savoia, participà en la guerra de Felip II contra Enric IV de França i el papa Pau IV Intervingué en la batalla de Saint-Quentin 1557, i morí a Namur És autor d’una Sintaxis nova etymologiae novae respondens 1583

Prengué part en la guerra d’Independència de Portugal 1641, i durant la primera guerra angloholandesa 1652-54 es distingí, com a cap d’esquadra, en les batalles de Portland, Katwijk i Scheveningen El 1659, aliades les Províncies Unides i Dinamarca contra Suècia, vencé la flota d’aquesta dues vegades Durant la segona guerra angloholandesa 1665-67 derrotà l’esquadra de Monk en la batalla “dels quatre dies” 1666 i bombardejà Londres 1667, acció que forçà la pau de Breda En el curs de la guerra d’Holanda 1672-78 vencé l’esquadra anglofrancesa a Schooneveld i Texel L’aliança amb Castella durant…

Participà en la repressió de l’aixecament dels PaïsosBaixos, i es destacà en el comandament de la cavalleria en l’assalt a Anvers 1576 Comandà l’exèrcit castellà que Felip II envià a Aragó per tal de sufocar les alteracions motivades per l’afer d’Antonio Pérez 1591

La presa de Nicòsia 1570 i l’atac contra Venècia 1571 per part dels turcs induïren la monarquia hispànica, els Estats Pontificis i Venècia a coalitzar-se Lliga Santa i a formar una flota —amb participació de naus catalanes i de marineria dels Països Catalans— de prop de 280 vaixells i de 30000 homes, que partí de Messina, dirigida pel capità general, Joan d’Àustria , sota comandament virtual de Lluís de Requesens i de Zúñiga La flota turca, superior, fou derrotada La lluita durà unes cinc hores, i hi moriren uns 35000 homes —un terç, de la Lliga—, però Turquia se'n refeu aviat…

Jacobí destacat a Besançon, esdevingué cap de l’exèrcit que conquerí els Països Baixos 1794 El 1795 fou nomenat cap de les forces del Rin i es passà secretament a la causa monàrquica Obligat a dimitir pel Directori 1796, fou detingut 1797 i deportat, però s’evadí i es refugià a Londres 1798 El 1804 tornà a París d’amagat, on morí empresonat

Estigué al servei, primerament, de Castella, i des del 1627, de l’Imperi Lluità a Lützen 1632 Mariscal de camp, deturà l’avanç dels suecs cap a Bohèmia 1633 i els combaté a Nördlingen 1634 El 1639 derrotà França a Thionville Vençut pels suecs a Wolfenbüttel 1641 i a Breitenfeld 1642, més tard lluità als PaïsosBaixos, al costat de Castella Esdevingué capità general

La creació de l’euroexèrcit fou una de les conseqüències del desarmament nuclear del continent El seu origen fou una brigada francoalemanya de 4200 homes creada el 1989 Parallelament, Alemanya i els Països Baixos acordaren la creació d’un altre cos d’exèrcit mixt, integrat per 40000 homes provinents d’una divisió neerlandesa i dues d’alemanyes el 1992 El 1993, l’OTAN signà un acord pel qual el cos d’exèrcit francoalemany, en aquell moment integrat ja per 40000 efectius, podia actuar tant a les ordres de l’OTAN com de la UEO Aquell mateix any, s’hi afegiren Bèlgica, amb 12000 homes, i Espanya…

Marquès de Brézé Lluità al setge de La Rochelle 1628 i al Piemont 1629-30, a Alemanya 1634 i als PaïsosBaixos 1635 Fou ambaixador a Suècia 1631 i a Holanda 1636, i fou nomenat mariscal de França 1634 Nomenat lloctinent de Catalunya pel seu cunyat Richelieu 1641-42, no entrà a Barcelona fins al febrer del 1642, car volgué reforçar la defensa del Rosselló Reorganitzà les institucions polítiques del país audiència, vegueries, batllies

Duc de Luxemburg A les ordres del Gran Condé participà en les guerres de Catalunya 1647 i la Fronda fins el 1659, passà al servei de Felip IV de Castella i després del tractat dels Pirineus 1659 tornà al servei de França Prengué part en la guerra de Devolució 1667-68 i dirigí la campanya dels PaïsosBaixos 1672, des d’on hagué de retirar-se davant la inundació ordenada pel príncep d’Orange

Duc de Sesto i marquès dels Balbases El 1603 anà als PaïsosBaixos com a cap d’un exèrcit de Felip III de Castella, amb el qual prengué Oostende 1604 Comandant en cap de les forces castellanes a Flandes, en 1605-06 ocupà diverses ciutats rebels al rei La manca de recursos per a pagar les tropes, però, el féu partidari de la pau, que culminaria en la treva dels Dotze Anys 1609-21 El 1625 prengué Breda i el 1629 fou cap de les forces castellanes a Itàlia