Resultats de la cerca

Ric propietari rural, dirigí les milícies virginianes en la guerra francobritànica 1756-63 Delegat de Virgínia als congressos de Filadèlfia, fou un partidari decidit de la independència de les colònies nord-americanes, i fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit independentista 1775, que hagué d’organitzar, amb grans dificultats, vencent la mentalitat localista dels voluntaris i els recels de les diferents colònies entre elles Després de sis anys de guerra, amb alternatives variables, aconseguí la capitulació de les tropes britàniques a Yorktown 1781, fet que decidí la independència Delegat…

Lluità contra els indis, contra els espanyols a Cuba 1898 i contra els nacionalistes filipins 1898-1903 General 1916, dirigí la intervenció nord-americana en la revolució mexicana 1916-17 i el 1917 fou nomenat comandant en cap de les forces nord-americanes a la Primera Guerra Mundial Fou premi Pulitzer per My Experiences in the World War 1931

Lluità contra els espanyols durant la guerra dels Deu Anys 1868-78, i aviat es distingí com un dels millors capitosts independentistes Fou capturat i desterrat a Espanya el 1873, i un altre cop el 1880, després d’un desembarcament, fallit, a l’illa El 1895 tornà a Cuba, collaborà amb els nord-americans i ocupà Santiago de Cuba Morí mentre negociava l’autonomia de Cuba amb els EUA

Explorà el Missouri, estat que representà al senat com a demòcrata Publicà Thirty Years’ View of the American History 1820-1850 ‘Panorama de trenta anys d’història americana 1820-1850’, 1854-56

Durant la Segona Guerra Mundial dirigí el desembarcament aliat al nord d’Àfrica 1942, la campanya de Tunísia i els desembarcaments de Sicília i Itàlia 1943, el desembarcament de Normandia 1944 i les operacions que portaren a la fi de la guerra Fou cap d’estat major de l’exèrcit 1945 i comandant suprem de les forces de l’OTAN 1950-52 Candidat pel partit republicà, el 1952 assolí la presidència dels EUA, i fou reelegit el 1956, però sense majoria al Congrés Encarregà la seva política exterior a John Foster Dulles , i el 1957 exposà la doctrina Eisenhower , que preveia la intervenció nord-…

Fou cap de l’estat major central durant la Segona Guerra Mundial Després del seu retir, ocupà diversos càrrecs civils durant la presidència de Harry STruman Com a secretari d’estat, fou responsable del pla d’ajuda econòmica a Europa conegut com a Pla Marshall Fou premi Nobel de la pau el 1953

Comandant en cap de les forces de les Filipines juliol del 1941, resistí l’atac japonès fins al març del 1942 Comandà l’ofensiva al Pacífic 1943, i, nomenat cap de totes les forces aliades del Pacífic 1945, aconseguí la victòria sobre el Japó, on exercí el poder autoritàriament Dirigí les tropes de l’ONU a Corea 1950, però fou destituït per Truman 1951

Comandant en cap de les forces aèries estratègiques nord-americanes a Europa 1942-45, dirigí, amb Harris, de la RAF, l’ofensiva aèria contra Alemanya Havia estat pilot de caça en el front francès durant la Primera Guerra Mundial i l’any 1929 baté el rècord mundial de durada en vol Fou cap de l’estat major general dels EUA en 1946-48

A la guerra de Secessió comandà la flota nordista que atacà Nova Orleans 1862 Fou comandant de l’esquadra nord-americana del Pacífic durant la guerra entre els EUA i l’Estat espanyol, i anorreà l’esquadra espanyola a Cavite Filipines l’any 1898

El 1945 fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit de la república democràtica kurda de Mehab pel cadi Muhammad Razí, i s’enfrontà a l’acció dels anglesos El mateix any de fundar el Partit Democràtic del Kurdistan PDK, fugí a l’URSS 1946, d’on tornà a l’Iraq amb motiu del cop d’estat del 1958 i prestà suport a ‘Abd al-Karīm Kassem Negocià amb aquest les reivindicacions kurdes, sense èxit, i l’11 de setembre de 1961 s’alçà en una important revolta nacionalista enfront del govern iraquià Malgrat els tractats signats els anys 1966 i 1970, que reconeixien l’autonomia dels kurds, l’incompliment…