Resultats de la cerca
Es mostren 2129 resultats
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Era fill de Pau Prim i Estapé —reusenc, però oriünd de Verdú Urgell i pertanyent a una família molt vinculada a la Universitat de Cervera—, que alternà la professió de notari amb la de militar havia estat capità durant la guerra del Francès i assolí el grau de tinent coronel en la primera guerra Carlina, i de Teresa Prats i Vilanova, filla d’un comerciant A dinou anys s’enrolà, el 1833, en el primer dels dos batallons de tiradors d’Isabel II que Reus organitzà per lluitar contra els carlins rebé el bateig de foc el 7 d’agost de…
Francesc López i Fabra
![](/sites/default/files/media/FOTO/A091938.jpg)
Francesc López i Fabra
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Geografia
Història
Militar
Militar, geògraf i gravador.
Arribà a coronel per mèrits de guerra Fou comissionat pel ministeri de la guerra per a fer un mapa militar d’Europa Fou geògraf de la direcció de correus 1853-68 i director general de correus 1875, càrrec que declinà Fou comissari reial a l’exposició de Filadèlfia Presidí l’Ateneu Barcelonès 1875 Introductor del fotogravat a l’Estat espanyol, reproduí, per mitjà d’aquest procediment, la primera edició del Quixot 1873 Intervingué en la preparació de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888
Enric Pérez i Farràs
![](/sites/default/files/media/FOTO/A004050.jpg)
Enric Pérez i Farràs
© Fototeca.cat
Militar
Militar i oficial d’artilleria de l’exèrcit espanyol.
Essent comandant, fou nomenat per Macià cap dels mossos d’esquadra de la Generalitat de Catalunya Participà en la defensa del palau de la Generalitat durant els fets del Sis d’Octubre de 1934 Jutjat i condemnat a mort, la pena li fou commutada i fou indultat i alliberat el febrer de 1936 recuperà el seu càrrec de cap de Mossos d’Esquadra Fou un dels oficials que contribuí a sufocar la revolta militar del juliol de 1936 a Barcelona Dirigí l’atac i la presa de l’edifici de la Capitania General de Catalunya En esclatar la guerra civil, anà al…
Salvador Puig i Antich
![](/sites/default/files/media/FOTO/Puig_Antich.jpg)
Salvador Puig i Antich
Història
Militar
Militant revolucionari.
Figurà en les Comissions Obreres de barris abans d’incorporar-se al Movimiento Ibérico de Liberación , dins del qual participà activament en les accions armades de 1972-73 Detingut 1973 i acusat de la mort d’un policia, fou condemnat a mort per un consell de guerra i executat al garrot, a la presó Model L’any 2006 tingué lloc una iniciativa dels familiars i de diversos collectius per a la revisió de judici, allegant que les proves inculpatòries havien estat manipulades El juliol del 2007 el Tribunal Suprem rebutjà definitivament la revisió del cas i el 2020 l’Audiència de…
Francesc Savalls i Massot
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC236754_FOTOTECA260.jpg)
Francesc Savalls i Massot
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar carlí.
Baró de Vidrà 1872 i marquès d’Alpens 1873 És el més conegut i discutit dels qui lluitaren a Catalunya durant la tercera guerra Carlina Havia participat en les dues anteriors i serví successivament a l’exèrcit del duc de Mòdena i al pontifici El 1872 s’incorporà a les forces carlines amb el grau de capità i com a segon cap de les forces de Girona, a les ordres del primer cap, Josep Estartús i Aiguabella La facilitat amb què el suplantà i l’eclipsi i la desgràcia d’Estartús han estat…
Valerià Weyler i Nicolau
Valerià Weyler i Nicolau
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Fill de Fernando Weyler y Laviña Diplomat d’estat major, el 1862 n'era ja comandant Fou enviat aquest any a Cuba i més tard a Santo Domingo 1863-64, durant l’efímera reversió d’aquesta illa a la sobirania espanyola arran d’aquesta darrera intervenció, fou condecorat amb la “Laureada de San Fernando” Tornà a la península Ibèrica, i combaté els carlins durant la tercera guerra Carlina Es distingí en l’acció de Bocairent i en diverses accions al Principat El 1878, a quaranta anys, ja era tinent general Com a home públic, estigué molt vinculat a Catalunya,…
Pere Caro i Sureda
![](/sites/default/files/media/FOTO/A020564.jpg)
Pere Caro i Sureda
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Tercer marquès de la Romana Estudià a Lió, a Salamanca i a Madrid Ingressà a la marina de guerra 1775 i serví a les ordres de Federico Gravina El 1784 viatjà per França, Àustria i Alemanya En declarar-se la Guerra Gran 1793, passà a l’exèrcit de terra, i serví a Guipúscoa en el del seu oncle Ventura Caro Passà després a Catalunya, ja com a general de brigada, i participà en la batalla del Montnegre 1794 El 1800 fou capità general interí de Catalunya El 1807 li fou confiat el comandament dels 15 000 soldats que Carles IV,…
Felip Díaz i Sandino
![](/sites/default/files/media/FOTO/A010942.jpg)
Felip Díaz i Sandino
© Fototeca.cat
Aeronàutica
Militar
Militar d’aviació.
El 1922, durant la guerra del Marroc, estigué al cap d’una esquadrilla i, ascendit a capità 1924, dirigí el grup que protegí el desembarcament a Alhucemas 1925 L’any següent participà en la revolta de Cuatro Vientos Conspirà contra la monarquia el 1930 any que s’adherí a la francmaçoneria i féu d’enllaç amb el comitè republicà clandestí Durant la República 1935 s’afilià a la Unión Militar Republicana Antifascista En esclatar la guerra de 1936-39 era cap de la tercera esquadra del Prat de Llobregat i, juntament amb Alberto Bayo, posà l’aviació al servei…
Sebastià Dalmau i Oller
![](/sites/default/files/media/FOTO/A010877.jpg)
Sebastià Dalmau i Oller
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar austriacista.
Fill d’un comerciant ric de Barcelona, Amador Dalmau i Colom Barcelona 1658 — 1734, per la seva actitud aliadòfila fou empresonat, amb aquest, pel lloctinent borbònic de Catalunya Francisco de Velasco 1704, però fou alliberat a l’entrada dels aliats a Barcelona 1705 i recompensat amb el privilegi de cavaller El 1706 mobilitzà pel seu compte una companyia de quaranta cavallers s’incorporà després a les forces regulars i lluità a les batalles d’Almenar i Monte Torrero 1710 Fou membre, a partir del 1713, de diverses juntes de defensa de…
Joan Arolas i Esplugas
![](/sites/default/files/media/FOTO/B017299.jpg)
Joan Arolas i Esplugas
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Ascendí a capità en la guerra d’Àfrica a les ordres d’O'Donnell D’idees liberals, combaté a favor de la revolució del 1868 i el 1873 contra els carlins La seva actuació al setge d’Ateija li valgué l’ascens a coronel El 1884, traslladat a Filipines, combaté els insurrectes i guanyà el grau de general de brigada Més tard, a Cuba, amb el capità general Weyler, fou ascendit a general de divisió