Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Karl Philipp von Schwarzenberg
Història
Militar
Militar austríac.
Príncep de Schwarzenberg Ambaixador d’Àustria a Rússia 1805-09 i a França 1809-12, on signà l’aliança entre França i Àustria 1811 Lluità en la campanya napoleònica de Rússia amb diferent sort Trencat el pacte austrofrancès 1813, lluità contra Napoleó I i fou vençut a Dresden agost del 1813 i vencedor a Leipzig octubre del 1813 Fou fet mariscal de camp 1813 i comandà l’exèrcit de l’Alt Rin
Adam Adalbert von Neipperg
Història
Militar
Militar i diplomàtic austríac.
Ambaixador a Suècia 1811-13, aconseguí d’atreure Bernadotte a la coalició contra Napoleó i signà una aliança secreta amb Murat 1814 Fou l’amant de Maria Lluïsa d’Àustria, emperadriu de França, amb qui es casà després de la mort de Napoleó 1821
Ottavio Piccolomini
Història
Militar
General italià.
Estigué al servei, primerament, de Castella, i des del 1627, de l’Imperi Lluità a Lützen 1632 Mariscal de camp, deturà l’avanç dels suecs cap a Bohèmia 1633 i els combaté a Nördlingen 1634 El 1639 derrotà França a Thionville Vençut pels suecs a Wolfenbüttel 1641 i a Breitenfeld 1642, més tard lluità als Països Baixos, al costat de Castella Esdevingué capità general
Matthias Gallas
Història
Militar
Militar austríac.
Comte de Campo i duc de Lucera Famós pel saqueig de Màntua 1630, fou mariscal de les forces imperials durant la guerra dels Trenta Anys Conspirà contra Wallenstein i el succeí en el comandament En fou destituït el 1645, en ésser derrotat pels suecs
Manuel Desvalls i de Vergós
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític austriacista, germà d’Antoni Desvalls i de Vergós.
Començà a combatre a la guerra de Successió com a capità, i més tard fou ascendit a governador de la plaça de Cardona, de la qual fou el defensor el 1714, tot i la caiguda de Barcelona Retuda Cardona 1714, de la qual signà la capitulació , passà a Mallorca i fou governador d’Eivissa i, en capitular aquesta illa, governador de Gaeta Combaté a Hongria contra els turcs com a general, i durant el regnat de Maria Teresa fou nomenat gran camarlenc A diferència de molts altres exiliats mai no reconegué Felip V La seva germana Manuela Desvalls i de Vergós el Poal, Pla d’Urgell final del segle XVIII…
Ferdinand von Mannlicher
Història
Militar
Dissenyador d’armes portàtils austríac, especialment de fusells militars i de pistoles automàtiques, la majoria de les quals eren fabricades per la factoria Steyr.
Deixà més de 150 dissenys d’armes de repetició, semiautomàtiques i automàtiques, prop d’una tercera part de les quals assoliren una gran difusió com a armes de reglament de molts dels exèrcits moderns de la fi del s XIX i del primer terç del s XX Encara conserva un gran prestigi el rifle de caça, amb mecanisme de forrellat, que és fabricat amb la marca Mannlicher Moltes armes automàtiques de la més moderna concepció es basen en mecanismes inventats per ell que no havien pogut ésser posats a la pràctica per dificultats tècniques de fabricació
Francesc de Casamitjana
Història
Militar
Militar.
Capità d’infanteria el 1704, fou el primer militar català que prengué les armes a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria Participà en la presa de Gibraltar 1704 i fou ajudant del príncep Jordi de Darmstadt El 1705 tornà a Barcelona, i emigrà a Viena abans de la caiguda de la ciutat A l’exili escriví unes interessants Empresas y sucesos gloriosos que consiguieron las armas de Carlos VI en Alemania , utilitzades per l’historiador Francesc de Castellví, que hom guarda a la Biblioteca Imperial de Viena El 1717 treballava a la secretaria del segell reial, a Viena
Francesc de Vedruna i Mur
Història
Militar
Militar.
Besoncle de Joaquima de Vedruna i Vidal Milità en el bàndol austriacista Assistí a la junta de braços del 1713 i lluità contra els filipistes com a capità d’infanteria Ferit al baluard de Santa Clara agost de 1714, en acabar el setge, s’exilià a Viena
Feliu Nicolau de Monjo i Corbera
Història
Militar
Militar.
Fou fet noble, a les corts de Barcelona de 1705-06, pel rei arxiduc Carles III Fou sergent major de la Coronela de Barcelona durant els setges del 1706 i el 1714 En caure la ciutat, es refugià a la cort de Viena Ajudà Francesc de Castellví amb informacions i detalls per a la redacció de les seves Narraciones históricas
Pere Vinyals
Història
Militar
Militar.
El 1713 era tinent coronel Es destacà en el setge de Barcelona 1713-14, on lluità contra els filipistes Participà en el combat de la Creu Coberta i es distingí en diverses accions Detingut en caure la ciutat, fou tancat al castell d’Alacant passà més tard a la Corunya, on participà en l’intent de fuga d’Antoni de Villarroel El 1719 passà al castell de Segòvia, fins que fou alliberat arran de la pau de Viena 1725