Resultats de la cerca
Es mostren 2995 resultats
Magí Baixeres
Història
Militar
Militar.
Participà en la defensa de Barcelona durant el setge del general Vendôme 1697 i després contribuí novament a la defensa de la ciutat com a capità de minadors durant el setge de Felip V, l’any 1706 Durant la guerra de Successió prengué part també en la defensa de Girona 1710-11 i l’onze de setembre de 1714 morí en el setge de Barcelona
Francesc Baixeres
Història
Militar
Militar.
Combaté l’exèrcit borbònic durant la guerra de Successió Actuà al servei de Sebastià Dalmau en l’expedició del diputat militar Berenguer en l’afortunada acció de Caldetes Maresme Participà en la defensa de Barcelona durant el setge de la ciutat per Felip V 1713-14
Manuel de Llauder i de Camín

Manuel de Llauder
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Durant la guerra del Francès es distingí en els setges de Girona i dispersà una columna francesa a Ribes de Freser, fet que li valgué el títol de marquès de la Vall de Ribes Serví en l’exèrcit sota Ferran VII, però es retirà arran de l’afusellament del general Lacy 1817 No intervingué en el Trienni Constitucional el 1823 s’uní a les tropes franceses del duc d’Angulema que hi posaren fi El duc el nomenà governador militar de Bascònia i, més tard, de Lleida El 1825 fou fet inspector general d’infanteria tingué una actuació moderada davant les depuracions militars de la reacció absolutista i una…
Josep de Litala i de Castellví
Història
Militar
Militar sard i poeta en castellà.
Fou governador de Càller i Gallura 1679-86 i exercí interinament 1686-87 la lloctinència de Sardenya Pertanyia a la facció dels seus parents els Castellví, marquesos de Làcon És autor d’una Loa 1666 dedicada a Carles II, obra teatral de circumstàncies, i de Cima del Monte Parnaso español con las tres musas castellanas Calíope, Urania y Euterpe 1672, una de les més notables produccions de la literatura sarda en castellà, molt influïda pels autors barrocs castellans Góngora, Calderón i, principalment, Quevedo
Enrique Líster Forján
Història
Militar
Política
Polític i militar comunista.
Obrer picapedrer, ingressà al Partido Comunista de España i anà a l’URSS, on treballà i estudià a l’acadèmia Frunze 1932-35 Durant la guerra civil de 1936-39 fou un dels caps del cinquè regiment, i es destacà en la defensa de Madrid Cap de l’onzena divisió dita la divisió Líster i del cinquè cos d’exèrcit, tingué un paper important en les batalles de Guadalajara i de l’Ebre S'exilià a l’URSS i obtingué el grau de general dels exèrcits soviètic, polonès i iugoslau per la seva participació en la Segona Guerra Mundial Membre de la direcció del PCE, el 1970 hi trencà per discrepància amb la…
Lisímac
Història
Militar
General macedoni.
Combaté a l’Àsia amb Alexandre, i, mort aquest, rebé el govern de Tràcia 321 aC Lluità, amb els altres diàdocs, contra Antígon Monóftalmos, el qual derrotà a Ipsos l’any 301 aC Entretant, s’havia proclamat rei de Tràcia 306-305 aC i havia fundat una nova capital, Lisimàquia Lluità, per ampliar els seus dominis, contra Demetri Poliorcetes, amb l’ajut de Pirros, Seleuc i Ptolemeu, i aconseguí, per les seves qualitats de bon ordenador, estrateg i polític, el poder d’un imperi vastíssim Amargat, però, per les intrigues familiars, s’enfrontà amb Seleuc i morí derrotat
Lisandre
Història
Militar
General espartà; assolí aquest rang per coratge personal.
Vencé els atenesos a la batalla d’Egospòtams 405 assaltà Atenes, en féu enderrocar les Muralles Llargues i hi instaurà el consell dels Trenta
Lin Biao
Lin Biao
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític xinès.
Militant comunista 1924, s’uní a l’Exèrcit Roig i participà en la Llarga Marxa 1934-35 amb Mao-Zedong Lluità contra els japonesos 1938-39, estudià a Moscou 1939-41 i es distingí a Manxúria, a Pequín i a les províncies del sud durant la guerra civil Manà les forces xineses a Corea 1950, i arribà a membre del politburó, a mariscal 1955, a ministre de defensa, a vicepresident del comitè central del PCX i a hereu polític de Mao-Zedong Organitzà la Revolució Cultural 1966, i creà un exèrcit popular sense graus militars La seva tesi de la revolució permanent dirigida per l’exèrcit topà amb la de…
Luis Alves de Lima e Silva
Història
Militar
Política
Militar i polític brasiler, duc de Caxias (1870).
Participà en la lluita per la independència Ministre de la guerra 1885 i posteriorment cap del govern, dirigí la guerra contra el Paraguai 1866-69
Lidiades
Història
Militar
General grec.
Manà les tropes de la seva ciutat contra els espartans, que derrotà a Mantinea ~250 aC, i fou tirà de Megalòpolis Posteriorment renuncià a la tirania i féu ingressar la ciutat a la Lliga Aquea en fou estrateg diverses vegades, i hi encapçalà, en oposició a Arat , la tendència antispartana