Resultats de la cerca
Es mostren 2995 resultats
batalla de Villalar
Història
Militar
Combat que tingué lloc prop de Villalar (Valladolid), entre les tropes reialistes i les dels comuners, durant la guerra de les Comunitats de Castella.
Les tropes comuneres, formades per milícies locals, foren escomeses i vençudes per la cavalleria reial, comandada per Íñigo de Velasco, el 23 d’abril de 1521 Els capitosts comuners, Juan Padilla i Juan Bravo, foren executats l’endemà mateix, i el moviment comuner fou sufocat definitivament
batalla de Viladamat
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut prop de Viladamat (Alt Empordà), el 21 de novembre de 1467, entre les forces del futur Ferran II de Catalunya-Aragó, que duia proveïments per a la ciutat de Girona, i les tropes franco-catalanes, manades pel comte de Vademont, gendre del rei Renat d’Anjou, i per Joan Ferrer i altres capitans catalans.
Aquestes infligiren una sorollosa derrota a les tropes reials, i Ferran estigué a punt de caure presoner La derrota obligà el rei Joan II i el seu hereu a refugiar-se a l’estol reial i a tornar a Tarragona
batalla naval de Vigo
Història
Militar
Combat que tingué lloc el 22 d’octubre de 1702, al començament de la guerra de Successió espanyola, entre l’esquadra angloholandesa, comandada per l’almirall George Rooke, i l’esquadra francoespanyola, dirigida pels almiralls Manuel de Velasco i M.de Chaterenau, que escortava la flota d’Índies.
L’artilleria dels angloholandesos, més potent, destruí els vaixells francoespanyols, que s’havien refugiat a la badia de Vigo
batalla de Vicenza
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut prop de Vicenza (Vèneto), el 7 d’octubre de 1513.
S'hi enfrontaren les forces de Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens que incloïen un petit contingent de valencians i les tropes venecianes manades per Bartolomeo di Albiano, que intentaven de revenjar-se de l’atac sofert per Venècia poques setmanes abans La victòria catalanoaragonesa decidí els francesos, aliats de Venècia, a retirar-se del N d’Itàlia durant aquell any
les Vespres Sicilianes
Portada de l’edició original francesa (1855) de les Vespres Sicilianes de Verdi
© Fototeca.cat
Militar
Aixecament popular de Sicília contra la dominació francesa (1282), que originà la coronació, com a rei de l’illa, de Pere II de Catalunya després de la seva victoriosa intervenció militar feta a petició dels sicilians: fou l’inici de la dominació catalana de Sicília.
El govern de Carles I de Nàpols a Sicília tenia descontents els súbdits, a causa dels seus abusos i opressions Havia repartit els feus i els càrrecs principals entre els francesos i gent del partit güelf Pere II de Catalunya mantenia aspiracions al tron sicilià per raó de la seva muller Constança, filla del rei Manfred, i havia acollit a la cort molts gibellins Pere entaulà negociacions diplomàtiques amb altres gibellins destacats, com el marquès de Montferrat, i també amb Miquel Paleòleg, per mitjà de Joan de Pròixida i amb el bon acord de Gènova Així mateix, s’alià amb Castella i Anglaterra…
batalla de Verdun
batalla de Verdun El fort de Douamont, on hom ha construït un ossari commemoratiu
© Fototeca.cat
Militar
Conjunt d’operacions militars que tingueren lloc des del 21 de febrer fins al 16 de desembre de 1916, en el curs de la Primera Guerra Mundial, a la zona de Verdun i el riu Mosa.
L’ofensiva alemanya, plantejada per Erich von Falkenhayn com a batalla de desgast i destinada a minar la moral de l’enemic amb la conquesta d’una posició de fort valor simbòlic per a França, topà amb una resistència aferrissada de l’exèrcit francès, comandat per Philippe Pétain La batalla, la més llarga de tota la guerra 10 mesos es convertí en una guerra de trinxeres Al mes d’agost els francesos reprengueren la iniciativa, i al final d’any ja havien recuperat les posicions inicials Entre ambdós bàndols, hi moriren més de mig milió de soldats Esdevinguda un símbol patriòtic francès, la…
batalla de Valmy
Història
Militar
Victòria de l’exèrcit revolucionari francès, a la localitat homònima, a la Xampanya, sobre les tropes prussianes, manades pel duc de Brunsvic, el 20 de setembre de 1792.
Aquesta victòria significà un canvi en el curs de la guerra, que donà la iniciativa a l’exèrcit francès després de les derrotes de Longwy i Verdun
batalla de Valdejunquera
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut el dia 26 de juliol de l’any 920 entre ‘Abd al-Raḥmān III i l’exèrcit navarrolleonès d’Ordoni II i Sanç Garcés I, en el qual vencé el primer.
Sembla que un factor decisiu de la derrota cristiana fou la deserció dels comtes castellans que hi collaboraven En realitat, la batalla fou conseqüència del desig del califa cordovès de rescabalar-se de l’anterior derrota que havia sofert a San Esteban de Gormaz 917, i no alterà substancialment les fronteres existents
batalla d’Uras
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut el 1470 prop d’aquest poble, a Sardenya, entre les forces del virrei català Nicolau Carròs i els sards revoltats, encapçalats per Lleonard d’Alagó i d’Arborea.
Per primer cop a Sardenya, foren emprats canons a la batalla tot i això, els sards —que no en disposaven— assoliren la victòria, però foren definitivament vençuts a la batalla de Macomer , el 1478
Unión Militar Republicana Antifascista
Militar
Organització semisecreta de militars d’esquerra de l’exèrcit espanyol, sorgida al començament del 1936 o, segons altres fonts, el 1934, per oposició a la Unión Militar Española
.
La creà el capità Eleuterio Díaz Tendero, i aplegà sobretot oficials joves i també classe de tropa en foren membres el comandant Sarabia, el tinent coronel Carratalà, el coronel Mangada i el general Sebastián Pozas Perea, i proporcionà instructors a les milícies socialistes, dos dels quals —el capità Carlos Faraudo i el tinent José Castillo— foren assassinats per l’extrema dreta A Catalunya, fou organitzador de l’UMRA el comandant Vicenç Guarner, que aconseguí d’enquadrar uns setanta afiliats, els quals collaboraren eficaçment a descobrir les activitats conspiratives de l’UME Després d’haver-…