Resultats de la cerca
Es mostren 2995 resultats
Geòrgios Papadòpulos
Història
Militar
Militar grec.
Oficial d’artilleria, lluità contra l’ocupació alemanya i, posteriorment, contra les forces populars gregues de l’ELAS 1946-49 Coronel 1960, actuà als serveis d’informació militar fins el 1967, any que, amb un cop d’estat, s’emparà del govern Governà dictatorialment, afavorint la corrupció i exercint una repressió ferotge d’intellectuals, polítics i obrers Féu votar la constitució d’una república abolint la monarquia 1973 i se'n declarà president Fou enderrocat pocs dies després d’haver ordenat el carnatge de la universitat politècnica novembre del 1973 El 1975 fou jutjat —acusat d’alta…
Parmenió
Història
Militar
General macedoni.
Aconseguí grans èxits contra els dardaneus 356 aC i en les primeres temptatives macedònies per la conquesta asiàtica 336 aC Acompanyà Alexandre el Gran a l’Índia i es destacà a les batalles de Granic 334 aC, Issos 333 aC i Gaugamela 331 aC Oposat al rei, i potser perquè participà amb el seu fill en la conjura contra aquest, fou fet assassinar
George Smith Patton

George Patton
Militar
Militar nord-americà.
Principal especialista en blindats en l’exèrcit dels EUA, a la Segona Guerra Mundial participà en les campanyes de Tunísia i Sicília Cap del tercer exèrcit, es destacà a la batalla de Normandia 1944 Morí d’accident
Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque
Història
Militar
Militar.
Durant la Primera República defensà la tendència unitària enfront de la federal i reprimí els reductes cantonalistes d’Andalusia i els carlins de Navarra Capità general de Castella la Nova, féu costat a Castelar i, així, el 3 de gener de 1874, coneixedor de la derrota d’aquest a les Corts, hi entrà i, en dissoldre l’Assemblea, posà fi a la Primera República Fou capità general de Catalunya 1880-81 i novament de Castella la Nova 1885-86
Manuel Pavía y de Lacy
Història
Militar
Militar.
Primer marquès de Novaliches 1840 Intervingué en la primera guerra Carlina al capdavant de les tropes d’Isabel II Moderat, sota el govern d’Espartero emigrà a França amnistiat, tornà de l’exili 1843 i lluità contra les tropes d’Espartero a València, en les operacions del nord i contra la insurrecció de Barcelona Fou ministre de la guerra 1847 Capità general de Catalunya el mateix any, combaté i destruí els guerrillers carlins de Tristany i de Ros d’Eroles El 1854 era capità general de les Filipines El 1858, a la caiguda de Narváez, fou encarregat de formar govern, sense prendre possessió El…
Friedrich Paulus
Militar
Militar alemany.
Lluità a la Primera Guerra Mundial General 1939, participà en les campanyes de Polònia 1939 i França 1940, com a cap d’estat major de Reichenau Destinat a la de Rússia 1941, el 1942 atacà Stalingrad encerclat pels russos, hi resistí fins el 31 de gener de 1943 —el mateix dia Hitler el nomenà mariscal— Testimoni al procés de Nuremberg, el 1953 fou alliberat pels russos i s’establí a l’Alemanya oriental
Josep d’Oliver de Boteller i Saragossa
Història
Militar
Militar.
Germà de Jacint El 1684 fou capità de la Coronela de Barcelona Membre de la Junta de Defensa de la ciutat durant el setge del duc de Vendôme 1697, intentà d’impedir que el lloctinent Fernández de Velasco capitulés El 1704 fou membre de la comissió que, tot i l’ordre expressa de Felip V, es negà a admetre esmenes en les còpies del testament de Carles II, arxivades a Barcelona Durant la guerra de Successió lluità a favor del rei arxiduc Carles III, que el creà vescomte 1706 i comte 1707 de Camprodon Morí en defensa de Barcelona, l’11 de setembre
Francisco de Paula de Oliver Copons y Méndez-Navia
Història
Militar
Militar i polític.
Participà en la guerra contra la França revolucionària i en la guerra contra Napoleó el 1811 defensà amb èxit Tarifa –fet que li valgué el títol de comte de Tarifa 1836– el 1813 substituí Luis de Lacy com a capità general de Catalunya Fou partidari d’una major tolerància envers els afrancesats Rebé Ferran VII, en nom de la Regència, a la riba dreta del Fluvià, aleshores fronterer amb el territori ocupat per França, li presentà la constitució del 1812 i l’acompanyà durant el seu trajecte per Catalunya Destituït, amb tot, per afecte als constitucionals, fou confinat a Sigüenza Durant el Trienni…
Luis Orgaz Yoldi
Història
Militar
Militar.
Implicat en la rebellió de Sanjurjo agost del 1932, fou destinat a Canàries Arran de l’aixecament del 18 de juliol fou alt comissari del Marroc i assegurà el pas de les tropes a la Península Cap d’una divisió en el front de Madrid desembre del 1936, dirigí 1937 la Jefatura de Movilización, Instrucción y Recuperación, per a la formació d’oficials provisionals Fou cap dels exèrcits de Llevant 1938-39 i capità general de Catalunya 1939-41, alt comissari del Marroc 1941-45 i cap d’estat major 1945-46
Alexander O’Reilly
Història
Militar
Militar irlandès.
Al servei de la monarquia hispànica, dirigí l’expedició contra Nova Orleans 1769 i, després del fracàs de l’expedició d’Alger 1775, fou capità general d’Andalusia 1776 i governador de Cadis fins que fou destituït per Floridablanca 1787 Formà part de la junta 1793 que deliberava sobre la Guerra Gran , i el 1794 fou nomenat cap de l’exèrcit que operava al Rosselló, però morí abans d’ocupar el càrrec