Resultats de la cerca
Es mostren 2995 resultats
batalla de Montiel
Història
Militar
Combat que tingué lloc als voltants de Montiel el 1369 i que finí amb la victòria del futur Enric II de Castella, ajudat per Bertrand Du Guesclin, contra el seu germà Pere I de Castella.
Poc després, en el curs de les negociacions de pau, Pere I fou assassinat
orde de Montesa
Militar
Orde militar (Santa Maria de Montesa) creat el 1317 per Jaume II a conseqüència de la supressió de l’orde del Temple, ordenada pel concili de Viena.
Confiscats i assignats els seus béns a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a excepció dels que posseïen als regnes de Portugal, Castella, Aragó i Mallorca, que restaren a disposició de la Seu Apostòlica, Jaume II de Catalunya-Aragó projectà la creació d’un nou orde que continués la tasca dels templers Les primeres temptatives, portades a terme el 1316 davant Climent V, foren infructuoses, fins que l’ambaixador Vidal de Vilanova obtingué de Joan XXII 6 de juny de 1317 la butlla de creació d’un convent a Montesa sota la regla de Calatrava, de la qual depenia el…
batalla de Mícale
Història
Militar
Batalla lliurada el 479 aC entre els grecs i els perses prop del promontori de Mícale, a la costa de l’Àsia Menor.
La flota persa, en ésser atacada, es retirà a l’illa de Samos i atrinxerà les naus, que foren incendiades pels grecs ajudats dels jonis rebels Molts segles més tard, fou també el lloc d’una confrontació turcogrega 1821 La victòria, en aquesta ocasió, també fou dels hellens
batalla de Melegnano
Història
Militar
Batalla lliurada a Melegnano (Llombardia) entre les tropes francovenecianes i les de l’Imperi els dies 13 i 14 de setembre de 1515.
Després d’una dura i aferrissada lluita, els exèrcits francovenecians, comandats pel mariscal Gian Giacomo Trivulzio, s’imposaren a les tropes imperials de Maximilià Sforza en una victòria que comportà l’establiment dels francesos a la Llombardia tractat de Noyon, 1516
batalla de Mègara
Història
Militar
Combat naval esdevingut davant les costes de Mègara, el 1364, entre les naus turques del soldà Murat I (aliat circumstancial de Roger de Lloria, descendent de l’almirall homònim) i les forces bizantines i de l’orde de Sant Joan.
La derrota dels turcs obligà Roger de Lloria a acollir-los a Tebes, però l’any següent trencà l’aliança i els n'expulsà
batalla de Marston Moor
Història
Militar
Conflicte bèl·lic que tingué lloc a Marston Moor (al comtat de York, Anglaterra), el 2 de juliol de 1644, durant la revolució anglesa.
Les forces parlamentàries, manades per Thomas Fair, derrotaren les forces de Carles I, que dirigia el príncep Rupert
batalles del Marne
batalles del Marne Bateries al front francès
© Fototeca.cat
Militar
Operacions militars que tingueren lloc durant la Primera Guerra Mundial.
La primera batalla del Marne enfrontà els alemanys i els aliats des del 24 d’agost fins al 13 de setembre de 1914 Els alemanys, que havien llançat una ofensiva general en direcció a París, toparen amb un intent del general Joffre de restablir el front a la línia Somme-Verdun però la desfeta del cos expedicionari anglès a Cateau l’obligà a replegar-se Aleshores el primer exèrcit alemany de Von Kluck travessà el Marne en direcció a Nogent-sur-Seine però Joffre ordenà una ofensiva general i després de cinc dies de lluita els alemanys foren obligats a retirar-se cap al nord així fou conjurada l’…
batalla de Margalef
Història
Militar
Fet d’armes de la guerra del Francès ocorregut el 23 d’abril de 1810 a Margalef (Torregrossa, Pla d'Urgell), entre les forces del general francès Suchet i les que anaven a defensar Lleida, a les ordres d’E. O’Donnell, que foren encerclades i uns 5.000 homes foren fets presoners.
Aleshores Suchet pogué prendre Lleida, que resistí encara un mes
batalla de Marengo
Història
Militar
Batalla lliurada el 14 de juny de 1800 a la plana de Marengo (localitat situada prop d’Alessandria, al Piemont) entre les tropes franceses, dirigides per Napoleó Bonaparte, i els austríacs.
Aquests s’havien establert a la regió piemontesa-lígur Bonaparte, havent travessat els Alps, arribà a Milà sense haver trobat resistència D’entrada, els austríacs enfonsaren les línies franceses, però les càrregues de la cavalleria de Kellermann i l’arribada de Desaix que morí en el combat amb tropes fresques, invertiren la situació i els austríacs sofriren una derrota greu
batalla de Marató
Història
Militar
Batalla lliurada a la plana de Marató (dḗmos de la costa NE de l’Àtica) el més d’agost del 490 aC.
Els perses, volent castigar els atenesos perquè havien ajudat la rebellió de les ciutats jòniques, desembarcaren a la part nord de la plana, comandades per Datis i Artafernes Llurs oponents atenesos, seguint el consell de Milcíades, els atacaren, sense esperar els reforços espartans, i els obligaren a tornar-se a embarcar Els perses tingueren nombroses baixes i perderen grans efectius en l’operació La història antiga parla de Marató en termes d’elogi, i proposa la batalla com a model d’heroisme per part d’uns homes que defensaren la pàtria envaïda Tant fou llur valor i llur coratge, que —cas…