Resultats de la cerca
Es mostren 2995 resultats
província marítima
Transports
Militar
Dret marítim
A l’Estat espanyol, extensió del litoral que constitueix una unitat administrativa de primer grau comandada per un capità de nau o per un capità de fragata, que hom anomena comandant militar de marina.
Cada província es divideix en diversos districtes
pròrroga
Militar
A l’Estat espanyol, benefici d’ajornar llur incorporació a files, atorgat a certs minyons, per raó d’estudis, d’atendre llurs famílies, etc.
pronunciament
Militar
Política
Acció que un grup militar executa contra el govern per enderrocar-lo o alterar el sentit de la seva política.
És de menys volum que la rebellió i la guerra civil, sol produir poques víctimes i ha de triomfar o fracassar en un espai molt breu de temps És molt propi de societats amb estructures socioeconòmiques poc desenvolupades Són diferents els pronunciaments comandats per generals o caps importants i els dirigits per oficials o classes Els primers es beneficien del funcionament de l’estructura de la institució militar, els segons necessiten trencar-la i estan destinats al fracàs si no compten amb la possibilitat d’estendre's cap a la població civil o d’arribar ràpidament als centres màxims del…
proliferació nuclear
Física
Militar
Relació entre el desenvolupament de les centrals nuclears per a la producció d’energia elèctrica i la disseminació de la tecnologia nuclear per a finalitats bèl·liques a causa dels materials emprats en la fabricació d’armes nuclears, l’urani 235 i el plutoni 239, aquest darrer un subproducte de la combustió de l’urani a les centrals nuclears.
Influeix també en el grau de proliferació el tipus d’installacions i de procediments que les centrals utilitzin Així, les plantes d'enriquiment i de reprocessament són les més avantatjoses des d’un punt de vista bèllic De cara a un control de la proliferació de l’armament nuclear, els principals països que disposen d’aquest tipus d’armament s’han adherit al Tractat de No-proliferació, que entrà en vigència el 1970
projectil autopropulsat
Militar
Giny de guerra que conté una determinada càrrega explosiva o altre agent destructor i que, en lloc d’ésser llançat per una arma, és autopropulsat.
Són projectils autopropulsats els coets, els míssils, els torpedes, etc, i poden ésser predirigits, teledirigits i autodirigits, segons que llur recorregut sigui fixat prèviament, siguin comandats a distància o vagin proveïts d’instruments que permeten de corregir la trajectòria per ells mateixos
projectil
Militar
Nom genèric de qualsevol cos llançat per una arma, especialment de foc, o per un avió, contra un fitó o contra un objectiu.
Els projectils, d’efectes ben diferents segons el calibre, la natura de la càrrega, les condicions de l’explosió respecte a l’objectiu, etc, solen ésser anomenats bala si són llançats per armes de foc portàtils, bomba si hom els llança des d’un avió i granada si són llançats per peces d’artilleria, com canons, morters o obusos, i en aquest darrer cas el projectil és anomenat també obús Els primers projectils emprats per l’home foren pedres, fletxes, etc arma, i amb la invenció de les armes de foc hom aconseguí de llançar-los a una distància més gran No fou fins al s XV que hom substituí, en…
preventiu | preventiva
Militar
Dit del mot de comandament que adverteix la tropa sobre l’acció a acomplir.
prevenció
Militar
Lloc de vigilància d’una caserna on són custodiats eventualment els militars que cometen una falta lleu.
preparació de l’artilleria
Militar
Fase del combat ofensiu portada generalment a cap per l’artilleria, consistent en un conjunt d’accions de foc adreçades a neutralitzar les posicions enemigues que per llur natura i situació poden impedir l’avanç de la pròpia infanteria.
capitania general de Catalunya
Militar
Demarcació militar que comprenia el territori del Principat de Catalunya dins els seus límits administratius actuals, amb capital a Barcelona.
Sorgida com a demarcació exclusivament militar arran de la divisió provincial del 1833, la denominació ha persistit en l’ús, malgrat que en la reestructuració de la divisió militar del 1893 fou designada amb el nom de quarta regió militar El 1931, durant la Segona República, esdevingué comandància militar de Catalunya de la quarta divisió orgànica Amb la modificació de l’organització territorial de l’exèrcit pel reial decret de l’1 d’agost de 1984 se suprimí la quarta regió militar i el Principat passà a formar part, juntament amb Aragó, de la Regió Militar dels Pirineus Orientals