Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
Ramón de Echagüe y Méndez-Vigo
Història
Militar
Militar castellà, fill de Rafael de Echagüe y Bermingham.
Lluità en la tercera guerra Carlina, en la qual es destacà en la presa de la Pobla de Lillet, fet pel qual fou condecorat i ascendit Lluità a Cuba 1895-96 com a general Del 1911 al 1913 fou capità general de València Ministre de la guerra en 1913-15, creà l’estat major central
Miguel Miramón
Història
Militar
Militar mexicà.
Des del 1854 lluità contra els liberals i durant la guerra de Reforma 1858-60 aconseguí els primers èxits contrarevolucionaris Exiliat a Cuba i a Europa, tornà el 1863 i collaborà amb l’emperador Maximilià, com a ambaixador i com a general de les forces imperials Capturat a Querétaro, fou afusellat juntament amb Maximilià
John Joseph Pershing
Militar
Militar nord-americà.
Lluità contra els indis, contra els espanyols a Cuba 1898 i contra els nacionalistes filipins 1898-1903 General 1916, dirigí la intervenció nord-americana en la revolució mexicana 1916-17 i el 1917 fou nomenat comandant en cap de les forces nord-americanes a la Primera Guerra Mundial Fou premi Pulitzer per My Experiences in the World War 1931
Lluís de Castellví i Vilallonga
Història
Militar
Militar.
Anà a Cuba com a oficial d’estat major 1864-74 De retorn, lluità contra els carlins al Principat i al País Basc, i ascendí a brigadier Governador militar del castell de Montjuïc, resultà ferit en l’atemptat contra Martínez Campos a Barcelona 1893 Reprimí la vaga general del març del 1908 Fou capità general de València 1910
Dámaso Berenguer y Fusté
Història
Militar
Militar castellà, d’origen alacantí.
Fou ministre de la guerra en el govern Romanones 1918 Nomenat més tard alt comissari al Marroc, hom el considerà un dels responsables del desastre d'Annual 1921 i fou separat de l’exèrcit Amnistiat el 1927, el 1930 el rei Alfons XIII li encarregà de formar govern, amb la missió de restaurar el règim constitucional, però dimití l’any següent i passà a ocupar el ministeri de la guerra en el nou govern presidit per Juan Bautista Aznar Durant la república fou processat per les responsabilitats contretes per la dura repressió de l’aixecament de Jaca, i fou condemnat El 1934 es retirà de la…
Blas de Villate y la Hera
Història
Militar
Militar basc, segon comte de Valmaseda.
Participà en l' acció de Vicálvaro 1854 i en la guerra d’Àfrica 1859-60 Capità general interí de l’Havana 1867, actuà cruelment contra els insurrectes cubans, fins al punt que fou destituït 1872 A Madrid participà en el pronunciament que proclamà la Restauració 1874, i fou nomenat capità general de Cuba 1875 i de Castella la Nova 1881
Josep Canut i Coll
Història
Militar
Militar.
Ingressà a l’exèrcit als quinze anys i fou traslladat a Cuba 1863, on destacà en diverses accions de les dues guerres d’independència 1868-78 i 1895-98 El 1872 ingressà al cos de la guàrdia civil i arribà al grau de tinent coronel Retornat a Catalunya, intervingué amb tacte i moderació en diversos conflictes, com la vaga general de febrer de 1902 a Barcelona
Manuel Cassola y Fernández
![](/sites/default/files/media/FOTO/A104611.jpg)
Manuel Cassola y Fernández
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Prengué part en les campanyes de Cuba i de Santo Domingo 1862-71 Dominà la insurrecció cantonalista de Cartagena el 1873, i lluità en la tercera guerra Carlina al País Basc i a Navarra 1874 Ministre de la guerra del govern liberal de Sagasta 1887, proposà una reforma militar a l’estil alemany amb servei militar obligatori, molt discutida i que no fou aprovada Dimití el 1889
Joan Pujol i Vivé
Història
Militar
Militar de carrera, s’uní aviat a la sèrie de conspiracions i aixecaments progressistes de 1866-67.
Després de la revolució del 1868 s’adherí al partit democràtic i intentà l’aixecament a Alacant El 1869 anà a Cuba i en tornà el 1877 com a tinent coronel Fou tanmateix desterrat tot seguit a Eivissa, implicat en els fets de Manresa del mateix any Coronel el 1895, deixà llavors la milícia i passà al republicanisme de Salmerón Fou finalment diputat provincial per Barcelona el 1905
Ramon Fajardo i Izquierdo
Història
Militar
Militar.
Lluità en la primera guerra Carlina, a la guerra d’Àfrica 1859-60 i a la primera guerra cubana Fou ascendit a general 1870 En 1874-75 lluità novament contra els carlins Fou capità general d’Aragó, Andalusia, València 1878-81, Cuba i Puerto Rico i senador per Alacant El seu germà, Lluís Fajardo i Izquierdo Barcelona 1829 — Cartagena 1886, també militar, morí durant una revolta a Cartagena, on era governador militar