Resultats de la cerca

Duc de Magenta D’origen irlandès, participà en la guerra de Crimea, i a Itàlia es distingí a Magenta 1859 Governador d’Algèria 1864-70, intervingué en la guerra Francoprussiana, i fou fet presoner a Sedan Un cop alliberat, fou encarregat de reprimir la Comuna de París 1871 Fou nomenat president de la República en substitució de Thiers 1873-79

Cap de l’esquadra del Marroc el 1921, fou ministre de marina en el govern de Manuel García Prieto, marquès d’Alhucemas 1922-23 Collaborador de la Dictadura, presidí el darrer govern de la monarquia amb la promesa d’unes eleccions sinceres, començant amb les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, que donaren pas a la Segona República Espanyola

Tinent coronel en esclatar la guerra civil 1936, lluità contra la República i arribà a general Fou governador de Melilla, cap de l’estat major, darrer alt comissari al Marroc 1951-56, director de l’escola de l’exèrcit i capità general de Valladolid i de Madrid Escriví Guerra de liberación española Campañas de Aragón y Maestrazgo Batalla de Teruel Batalla del Ebro 1938-1939 1949

Fill d’Anastasio Somoza, i germà de Luis Somoza Debayle —president de la república 1956-63—, ocupà la presidència de Nicaragua 1967-72 i 1974-79 i la del Comité Nacional de Emergencia 1972-74, creat arran del terratrèmol de Managua El seu règim, corrupte, s’encarà amb una oposició creixent, representada sobretot pel Frente Sandinista de Liberación Nacional, que l’enderrocà Exiliat, morí en un atemptat

General el 1932, en esclatar la guerra civil 1936 feu costat al règim republicà Fou nomenat president de la Junta de Defensa de Madrid novembre del 1936, cap dels exèrcits del centre febrer del 1937 i de la zona centre-sud abril del 1938 Acceptà la presidència del Consejo Nacional de Defensa després del cop d’estat de Casado març del 1939 i s’exilià a Mèxic

Oficial d’infanteria a 19 anys, fou director de l’escola militar 1960-62 Ascendit a general 1973 i a comandant en cap de l’exèrcit 1975, derrocà María Estela Martínez de Perón 1976 i assumí, com a cap de la junta militar, la presidència de la república Instaurà una dictadura i dissolgué el parlament, els partits i els sindicats obrers, i inicià una duríssima repressió contra els opositors El 1978 deixà el càrrec de comandant en cap de l’exèrcit, i el 1981 fou rellevat del de president de la república pel general Roberto Eduardo Viola Restaurada la democràcia a l’Argentina, fou jutjat 1984-85…

El 1916 dirigí la construcció de la base naval de Maó, i l’any següent en fou nomenat cap El 1920 fundà i dirigí l’Escola Aeronàutica Naval a Barcelona Cap de la divisió naval aeronàutica 1922, prengué part en accions aèries a la guerra d’Àfrica Deixà el servei actiu el 1931 Al començament de la guerra civil 15 d’agost de 1936 fou afusellat en territori republicà

Participà en les campanyes del Marroc, i durant la Segona República organitzà el cos dels guàrdies d’assalt Comandà, en la zona franquista, la XV divisió i el cos d’exèrcit d’Urgell Ministre secretari general del Movimiento 1939-40, general en cap de la División Azul 1941-42 i ministre de l’exèrcit 1951-57, ascendí a capità general el 1957 i fou vicepresident del govern 1962-67

Lluità, amb èxit, en la guerra contra la confederació de Bolívia i el Perú 1839 Elegit president de la república el 1841 i reelegit el 1846, l’anomenat “decenni de Bulnes” fou una època de prosperitat econòmica, de conciliació política, de protecció a l’ensenyament fou creada la Universitat de Xile el 1842 i d’obertura de noves terres a l’establiment humà ocupació de l’estret de Magallanes, colonització de Valdívia, etc

Cap d’estat major de l’exèrcit 1955, participà en l’enderrocament del general Perón 1955 i esdevingué president provisional de la república dos mesos després d’aquest cop d’estat en substitució del general Leonardi El 1958 convocà eleccions, que donaren el triomf a Arturo Frondizi, i es retirà Es presentà com a candidat a president per la Unión del Pueblo Argentino 1963, però no resultà elegit Segrestat 1970, fou mort pels montoneros