Resultats de la cerca
Es mostren 2995 resultats
Marià Socias del Fangar i Lledó
Història
Militar
Militar.
A onze anys era cadet d’infanteria prengué part a la primera guerra Carlina i a la guerra d’Àfrica 1859-60 En triomfar la Revolució de Setembre, fou capità general de les Balears 1868-71 i posteriorment de València 1871 Més tard fou director de la guàrdia civil i del cos de carrabiners, diputat i senador Publicà obres d’administració militar i reculls d’ordenances
Anne Jean Marie René Savary
Història
Militar
Militar francès.
Duc de Rovigo Partidari de Napoleó, com a cap de la policia secreta participà en la repressió de la conjura reialista de GCadoudal 1804 Enviat a la península Ibèrica, tingué cura del trasllat de Ferran VII a Baiona i fou comandant en cap de les tropes expedicionàries 1808 Havent tornat a França, fou ministre de policia 1810-14 Seguí Napoleó durant els Cent Dies És autor d’unes Mémoires pour servir à l’histoire de l’empereur Napoléon 1828
Francesc Savalls i Massot

Francesc Savalls i Massot
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar carlí.
Baró de Vidrà 1872 i marquès d’Alpens 1873 És el més conegut i discutit dels qui lluitaren a Catalunya durant la tercera guerra Carlina Havia participat en les dues anteriors i serví successivament a l’exèrcit del duc de Mòdena i al pontifici El 1872 s’incorporà a les forces carlines amb el grau de capità i com a segon cap de les forces de Girona, a les ordres del primer cap, Josep Estartús i Aiguabella La facilitat amb què el suplantà i l’eclipsi i la desgràcia d’Estartús han estat atribuïts a les seves intrigues La polèmica entorn de Savalls ha sorgit arran del seu enfrontament amb Alfons…
Art’om Ivanovič Mikojan
Aeronàutica
Militar
General de l’aviació soviètica i constructor d’avions.
Membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS, a partir del 1939 dissenyà, amb la collaboració de MOGervič, els famosos avions de la sèrie MIG Rebé el premi Stalin els anys 1946, 1949 i 1952
Draža Mihailović
Història
Militar
Militar serbi.
Organitzà 1941 la guerrilla contra els ocupants alemanys, però, partidari d’un centralisme serbi i anticomunista, s’enfrontà a Tito Fou ministre de la guerra del govern a Londres 1942, pero perdé l’ajut dels aliats 1943, fet que el dugué a una collaboració amb els ocupants En acabat la guerra fou condemnat a mort i afusellat
Foció
Història
Militar
Estrateg i home polític atenès.
Deixeble de Plató i amic de Xenòcrates, representà l’aristocràcia i fou nomenat estrateg quaranta-cinc vegades Es distingí en la victòria naval de Naxos 376 protegí l’Eubea de Felip de Macedònia 349 i aconseguí que aquest aixequés el setge de Bizanci 340 Fou contrari al nacionalisme expansiu de Demòstenes i partidari de la tutela macedònica sobre Atenes, fet que li valgué de ser condemnat a beure la cicuta
Ferdinand Foch
Història
Militar
Militar francès.
El 1907 fou nomenat general i director de l’École Supérieure de Guerre En començar la Primera Guerra Mundial fou designat cap del novè exèrcit, deturà l’ofensiva alemanya del Marne a Saint-Gond i com a ajudant de Joffre defensà Jeper Cap dels exèrcits del nord 1915, dirigí les ofensives d’Artois Lluità a la batalla del Somme 1916, molt dura a causa de la caiguda de Joffre i de la seva Nomenat cap d’estat major per Pétain 1917 i generalíssim dels exèrcits aliats al front occidental març del 1918, amb la victòria del Marne ascendí a mariscal juliol Negocià l’armistici i en supervisà l’aplicació
Francesc de Paula de Figueras i Caminals
Història
Militar
Militar.
Primer marquès de la Constància i primer vescomte de Casa Figueras Participà en la guerra del Francès Fou cap de l’estat major dels exèrcits del Nord i de Catalunya durant la primera guerra Carlina 1833-40, i senador per les Balears, València i Sevilla Fou ministre de la guerra durant el govern de Narváez 1847-51 i 1856-57
Philibert Guillaume Duhesme

Philippe Guillaume Duhesme
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar francès i comte de Duhesme.
Ascendit a general el 1794, es destacà en les campanyes de la Vendée i d’Itàlia Per ordre de Napoleó, al febrer del 1808 entrà al Principat de Catalunya al davant de l’exèrcit anomenat Cos d’Observació del Pirineu Oriental A Barcelona ocupà per sorpresa la Ciutadella i Montjuïc quan esclatà la revolta antifrancesa maig del 1808 dirigí les operacions per tal de sufocar-la al Principat, però Schwartz fou derrotat al Bruc, Chabran a Tarragona, i ell mateix fracassà en l’intent d’apoderar-se de Girona Es retirà a Barcelona, tot esperant reforços, on dugué a terme una política repressiva,…
Ildefonso Díez de Rivera y Muro
Història
Militar
Militar.
Comte consort d’Almodóvar, es distingí a Trafalgar i a la guerra contra Napoleó Fou empresonat per la inquisició de València per les seves tendències liberals el 1820, alliberat pels constitucionalistes fou proclamat, aquell mateix dia, capità general del País Valencià per votació popular En 1822-23 exercí el mateix càrrec a Mallorca Estigué exiliat a França 1823-32 Fou novament capità general del País Valencià 1835, ministre de la guerra 1835-36 i 1836-37 i ministre d’estat 1842-43 Caigut el seu amic Espartero 1843, es retirà de la política
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina