Resultats de la cerca

Ingressà a l’Acadèmia Militar i el 1891 fou cadet Seguí els cursos d’Estat Major a l’Escola de Guerra Intervingué en la campanya d’Àfrica 1921-25 Fou diputat a corts per Sueca Ribera Baixa Realitzà un mapa del País Valencià que esdevingué ja clàssic des del 1909 i collaborà en l’obra Geografía general del Reino de Valencia , de Martínez Aloy Fou governador civil a Guipúscoa durant el bienni 1933-34 El 1939 fou nomenat governador militar de València

Graduat a l’acadèmia militar el 1949, el 1969 fou nomenat general i cap de l’estat major de la força aèria El 1975 ocupà el càrrec de vicepresident de la república, i el 1978, el de vicepresident del partit governant a Egipte, el Partit Nacional Democràtic L’octubre del 1981, arran de l’assassinat del president Anwar al-Sadat , es convertí en primer ministre i president de la república, càrrec en què fou confirmat per referèndum al mateix mes i per al qual fou reelegit el 1987, el 1993 i el 1999 El gener del 1982 lliurà el càrrec de primer ministre a AF Mohieddin i fou nomenat president del…

Destinat molt de temps a Melilla Publicà uns quants treballs històrics i militars Especialista en l’obra de Palomino, publicà El magno pintor del Empíreo 1928 i Estudio crítico acerca del pintor Antonio Palomino de Castro y Velasco 1941 Collaborà a Archivo de Arte Valenciano , Valencia Atracción i, sobre temes religiosos, a Catolicismo És autor també de Sobre el sentido español del regionalismo valenciano Fou membre corresponent d’acadèmies de València, Sevilla i Còrdova i de l’Instituto Genealógico de São Paulo

Tercer marquès de Castel-Rodrigo, duc de Nocera i comte de Lumiares En separar-se Portugal de la corona castellana, romangué fidel a Felip IV 1640 Es casà 1639 amb Anna Maria de Montcada-Aragó i de la Cerda En 1658-62 fou virrei de Sardenya, i en 1663-64 lloctinent de Catalunya, on exigí fortes contribucions per tal de refer les fortificacions de Barcelona Posteriorment fou governador de Flandes 1664-68, on negocià la pau d’Aquisgrà 1668 Retirat a Madrid, presidí els consells de Flandes i d’Ordes La seva filla, Leonor de Moura y de Montcada, es casà 1678 amb Carlo…

Marquès de La Fayette Amic de Benjamin Franklin, el 1777 es posà al servei dels independentistes nord-americans, els quals el feren general aconseguí l’ajut oficial de França als EUA i lluità a Yorktown Amic de Jacques Necker, fou un dels nobles liberals més actius, primer a l’Assemblea de Notables, després als Estats Generals i finalment a l’Assemblea Constituent Comandant de la guàrdia nacional de París 1789, fou el cap d’un grup de polítics moderats que intentà un compromís amb la monarquia, però les seves querelles amb la reina, amb Mirabeau i amb els seguidors de Brissot ho impediren “L’…

S'uní a l’exèrcit patriòtic 1812 Candidat conservador, fou elegit president de la república 1845-49 i contribuí a la penetració econòmica dels EUA Trencà amb el partit conservador, i com a representant del liberalisme radical obtingué el poder 1861 fou elegit president constitucional 1863-64 i reelegit el 1866, però s’enfrontà amb els liberals i fou enderrocat 1867

Primer comte de Las Torres de Alcorrín 1683 Austriacista, fou capità general de València en 1706-07 Posteriorment passà al servei de Felip V fou virrei de Navarra i lluità al setge de Gibraltar del 1727 Aquell mateix any fou creat marquès de Cullera, i el 1728, duc d’Algete i gran d’Espanya

Coronel des del 1929, en produir-se l’ alçament militar del general Franco , del qual no tenia notícia, era cap de l’escola de gimnàstica de Toledo S'hi adherí i es tancà a l’alcàsser d’aquella ciutat —seu de l’Academia de Infantería— amb una guarnició integrada per guàrdies civils, i hi resistí 22 de juliol - 28 de setembre de 1936 fins que el general Varela obligà les forces republicanes a aixecar el setge Manà la divisió reforçada de Sòria El 1938 fou nomenat president del Consejo Nacional de Deportes des del 1941 Delegación Nacional de Deportes, a través del qual imposà la…

El 1697 participà, com a capità, en la defensa de Barcelona contra l’exèrcit francès El 1704 passà al bàndol austriacista i fou ascendit a coronel pel rei arxiduc Carles III Lluità al setge de Barcelona 1706, a Aragó i al Camp de Tarragona El 1713 fou evacuat i passà a Viena, on més tard es féu monjo

Enviat a Amèrica per sufocar la rebellió independentista, es distingí per la seva brutalitat fou derrotat a Boyacá per Bolívar 1819, amb el qual negocià Trujillo, 1820 Fou creat comte de Cartagena i marquès de la Puerta i fou capità general de Castella 1821 i de Galícia 1832