Resultats de la cerca

El cap carlí Francesc Savalls durant la Tercera Guerra Carlina, al centre, amb els seus collaboradors © Fototecacat Baró de Vidrà 1872 i marquès d’Alpens 1873 És el més conegut i discutit dels qui lluitaren a Catalunya durant la tercera guerra Carlina Havia participat en les dues anteriors i serví successivament a l’exèrcit del duc de Mòdena i al pontifici El 1872 s’incorporà a les forces carlines amb el grau de capità i com a segon cap de les forces de Girona, a les ordres del primer cap, Josep Estartús i Aiguabella La facilitat amb què el suplantà i l’eclipsi i la desgràcia d’Estartús han…

Hom li atribueix la mort de l’almirall turc ‘Alī Paixà i l’ofrena del pavelló de la nau capitana turca, com a trofeu, a l’església de Sant Feliu de Guíxols, on encara es conserva

Al servei del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona, participà en les campanyes del nord d’Àfrica 1510-11 i, com a general, en la batalla de Ravenna 1512 contra els francesos Durant el regnat de Carles V comandà les galeres d’Itàlia El 1543 es destacà en la defensa del Rosselló contra la invasió francesa És enterrat a l’església de Santa Anna de Barcelona en un sepulcre amb la seva estàtua jacent

Collaborà en l’aixecament de la xarxa geodèsica d’Espanya i del mapa topogràfic corresponent Escriví diversos tractats tècnics i fou membre de l’Associació Geodèsica Internacional

Fill del noble Felip de Margarit i Sunyer, senyor de Castell d’Empordà, i de Beatriu de Biure, senyora de la baronia de Vallespinosa Hereu de la mare, també fou conegut com a Josep de Biure De jove fou bandoler, probablement relacionat amb el seu parent Francesc Margarit i del Pont Aviat es manifestà contrari a Felip IV de Castella i, en iniciar-se la guerra dels Segadors, reclutà homes per a combatre’l Hostilitzà les forces del marquès de Los Vélez per tal de retardar l’atac d’aquest a Barcelona Més tard, lluità al camp de Tarragona i reconquerí Valls abril del 1641 Nomenat…

Segon fill de l’almirall Bernat de Cruïlles i de Peratallada El 1323 es distingí a Sardenya al capdavant d’unes galeres i li fou donada la tinença del castell d’Esglésies El 1328 comandà l’estol català que collaborà amb el castellà de l’almirall Alfonso Tenorio a l’estret de Gibraltar contra els marroquins Fou lloctinent de procurador de València 1329-31 Actuà reiteradament com a ambaixador d’AlfonsIII a Castella, i el 1337 fou almirall general dels estols reials, al capdavant dels quals obtingué la victòria de Ceuta contra els marroquins desembarcà tot seguit a Algesires, on fou ferit de…

Jove encara, entre el 1436 i el 1445 era a la cort navarresa del príncep Carles de Viana, la qual cosa explica que una bona part de la seva producció literària fos escrita en castellà Visqué un temps a la cort napolitana del rei Alfons el Magnànim, on, entre altres escriptors, tractà Giovanni Pontano, que l’elogià en humanístics epigrames llatins Lluità amb entusiasme a favor del príncep de Viana, però, en morir aquest, es posà a l’obediència de Joan II i fou un dels seus més eficaços militars en la guerra civil, sobretot en les campanyes de l’Empordà Fou un escriptor d’una certa…

Senyor de les baronies de Peratallada i de Cruïlles BaixEmpordà, fill i hereu de Gilabert IV de Cruïlles i de Bestracà, en la seva joventut fou conegut per Bernat de Peratallada El 1269 acompanyà l’infant Pere a Castella El 1277 es casà amb Elisabet Dionís morta el 1298, parenta de la reina Violant i, vers el 1305, amb Gueraua de Cabrera Batlle de Barcelona el 1282, fou un dels capitans de Pere II el Gran a Calàbria, on es distingí especialment a Seminara 1283 Tornà amb el rei a Catalunya, i fou, amb el seu pare, un dels cavallers que l’acompanyaren a Bordeus…

Fill —que hom creu adoptiu— del coronel Llorenç Ros-Llogaia i Perpinyà i de Manuela de Olano y Álvarez Ordoño, el 1814 anà a viure a la casa pairal dels Ros, a les Olives Baix Empordà, on s’educà Ingressà en l’exèrcit i durant la primera guerra Carlina es destacà i ascendí a coronel 1837 L’any següent fou diputat a corts es mantingué independent entre moderats i progressistes, però contribuí a la caiguda d’Espartero 1843 El 1847 ascendí a general de divisió el mateix any fou ministre de foment, instrucció i obres públiques Com a tal, creà les Escoles Normals de l’Estat espanyol…

Publicà nombrosos treballs de física i de matemàtiques, el més important dels quals és Demostración elemental de la fórmula barométrica y explicación de su uso para medir alturas 1847, publicat al Memorial de Ingenieros