Resultats de la cerca

S'installà en un edifici construït a l’antic convent de Sant Agustí Suprimida aleshores la Universitat de Barcelona, restà com una de les poques institucions d’ensenyament superior de la ciutat Perdurà fins el 1803

Fou mestre de l’escola d’artilleria de Barcelona És autor d’un dels primers tractats d’artilleria impresos a la península Ibèrica Breu tractat d’artilleria recopilat de diversos autors Barcelona, 1642, dedicat als consellers de Barcelona i precedit, entre d’altres poesies, per un madrigal de Francesc Fontanella

Participà en la guerra del Francès com a ajudant de camp del general Josep Manso, de qui més tard fou secretari Ocupà els càrrecs del batlle del reial patrimoni, secretari de la Junta d’Obres de Barcelona i censor de teatres 1839 Fou membre 1837 i secretari de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà  Barcelona en julio de 1840 1844 —una obra anònima que Antoni Palau adjudica amb seguretat a Antoni Buxeres— i Necrología del teniente general don José Manso, Conde del Llobregat 1863 Bibliografia Palau i Dulcet, Antoni  Manual del librero hispano-americano bibliografía…

Com a diputat militar de la generalitat, defensà Barcelona durant l’atac francès del 1697 i fou fet presoner El 1702 fou creat marquès de Ciutadilla per Felip V de Castella El 1705 passà al bàndol austriacista, i el rei arxiduc Carles III el féu comte 1706 i marquès 1707 El 1713 abandonà Barcelona i es refugià al seu castell de Castellar del Vallès, puix que considerà inútil la resistència de Barcelona

Fill d’un militar andalús i d’una irlandesa, s’educà a Barcelona Ingressà a l’escola militar de Guadalajara Tinent del cos d’enginyers, lluità contra l’alçament centralista de Figueres 1843-44 El 1847 anà a Cuba, on féu diverses obres públiques el 1851 ascendí a coronel Tornà a Catalunya, on intervingué en obres importants projectà i realitzà la Rambla de Tarragona 1856, collaborà 1858-59 en l’Eixample de Barcelona i projectà obres per als ports de Maó i Ceuta 1864 El 1862 es retirà de l’exèrcit Residí a Barcelona, on ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts 1878 en fou president 1880-84 i…

Ingressà a l’exèrcit el 1949, hi mantingué actituds crítiques que li valgueren diverses sancions i publicà El militar de carrera en España 1967 i Introducción a la sociología de las nacionalidades 1971 El 1974, essent comandant d’enginyers i diplomat d’estat major, contribuí a fundar la Unión Militar Democrática , de la qual fou primer secretari el 1975 passà mig any a la presó d’El Hacho, a Ceuta, i el 1977 deixà l’exèrcit per presentar-se a les eleccions legislatives Diputat del PSC PSC-PSOE al Congrés per Barcelona 1977, 1979, 1982 i 1986, ha estat també professor de la…

Germà d’Enric Sagnier i Villavecchia Es doctorà en dret 1893 i ingressà en el cos jurídic militar, en el qual arribà al grau d’auditor general 1923, càrrec que exercí a Valladolid, Burgos i Barcelona Fou diputat a corts per Arenys de Mar 1903-06 i 1910-17, alcalde de Barcelona 1913-14 i director de penals

Fou diputat a corts per Barcelona 1820 i havia estat ministre de l’audiència territorial de Madrid Fou comuner Essent regidor de Barcelona i coronel de milicians febrer del 1822, fou processat perquè a la seva columna —on hi havia molts italians immigrats— s’havien donat visques a la república i a la llibertat i crits contraris a Ferran VII Lluità contra els reialistes durant el Trienni Constitucional i contra els Cent Mil Fills de Sant Lluís

El 1704 participà en la conspiració austriacista de Barcelona en fracassar, es refugià en la flota anglesa, amb la qual collaborà en la conquesta de Gibraltar, i el 1705 en l’expedició naval que posà els Països Catalans en mans del rei arxiduc Carles III fou un dels emissaris enviats en nom d’aquest a Altea Marina Baixa i a Calella Maresme Defensà Barcelona durant els setges del 1706 i de 1713-14 morí en la defensa del baluard de Santa Clara

Pèrit industrial, fou un dels fundadors de la Joventut Obrera Cristiana  a Catalunya Representà la secció de Barcelona d’aquesta organització al congrés de Brusselles del 1950 i, el 1954, fou un dels promotors d’Acció Catòlica Obrera a Barcelona, de la qual fou el primer president Participà en congressos internacionals de l’obrerisme catòlic i fou un dels fundadors d’ Editorial Nova Terra , motiu pel qual fou detingut i interrogat per la policia el 1969 Publicà  Reflexions sobre la cultura 1961 i Espiritualidad de la pobreza 1965