Resultats de la cerca

Participà en la primera guerra Carlina i es destacà en l’acció de Peracamps, fet que li valgué el títol de comte de Peracamps Home de confiança d’Espartero, fou capità general de València 1838-39 i de Catalunya 1840-42, on reprimí l’alçament popular i participà en el bombardeig de Barcelona desembre del 1842 En caure Espartero 1843, fugí amb ell a Anglaterra Retornà en iniciar-se el Bienni Progressista 1854 i fou president del Tribunal Suprem de Guerra i Marina El seu germà, Juan van Halen y Sarti Cadis 1788 — 1864, també militar, lluità a Gibraltar 1805 i a la Martinica 1806 En…

Lluità en la guerra del Marroc, on guanyà dues grans creus llorejades de Sant Ferran 1920 i 1921 Ascendit a general de brigada 1935, promogué la participació dels carlins a la rebellió contra la República, i s’aixecà a Cadis, que ocupà 1936, així com Toledo Lluità al front de Madrid, a Brunete i a Terol Fou ministre de l’exèrcit 1939-42, tinent general 1941 i alt comissari d’Espanya al Marroc 1945-51 El 1951 Franco li concedí, pòstumament, el títol de marquès de Varela de San Fernando

Germà del primer marquès d’Estella Fou governador militar de Huelva, comandant militar a Trinidad, a Puerto Rico i al castell de La Cabaña Cuba capità general d’Andalusia 1868-69, de València 1869 i Puerto Rico, conseller d’estat 1870 i director general d’artilleria Es distingí en la repressió de la revolució federal de València 1869 bombardejant les zones més poblades de la ciutat Publicà l’estudi La economía en los gastos públicos 1871

Filòsof i militar, participà en la guerra d’independència dels EUA 1780-81 Fou general girondí a la Revolució Francesa 1792-93, i vers el 1797 començà la lluita per la independència llatinoamericana Ajudat per Anglaterra i els EUA, intentà 1805-06 dues expedicions per alliberar Veneçuela, però fracassà A Londres fundà la lògia francmaçònica Lautaro, on es formaren diversos capitosts independentistes, com San Martín, Bolívar i O'Higgins El 1810 s’uní als secessionistes veneçolans i aconseguí l’adhesió dels plantadors de cacau Generalíssim i dictador de la nova república 1812, pactà finalment…

Fou coronel de voluntaris reialistes Nomenat ministre de la guerra 1824, dirigí una repressió política antiliberal tan dura que li valgué la destitució 1825 a la fi del període més violent de la dècada absoluta de Ferran VII Capità general de les Balears 1828-33, intervingué en una conspiració carlina 1834 Confinat a Mallorca per desafecte a Isabel II, fou assassinat per un grup de progressistes emmascarats

Fill petit del marí Agustín Roncali y Martínez de Murcia Féu la campanya del Nord en la primera guerra Carlina 1833-40 i comandà després, com a mariscal de camp, la divisió de Castella la Nova 1840 Desapareguda la regència d’Espartero, amb qui tingué friccions, fou capità general de Navarra i de València 1843-46 Es distingí per la seva repressió contra l’aixecament progressista de Pantaleó Boné a Alacant Assetjà la ciutat, en blocà el port i prengué dràstiques mesures contra els insurrectes Obtingué el títol de comte d’Alcoi 1846, fou senador 1845-57, capità general de Granada, Galícia i Cuba…

Durant la Primera República defensà la tendència unitària enfront de la federal i reprimí els reductes cantonalistes d’Andalusia i els carlins de Navarra Capità general de Castella la Nova, féu costat a Castelar i, així, el 3 de gener de 1874, coneixedor de la derrota d’aquest a les Corts, hi entrà i, en dissoldre l’Assemblea, posà fi a la Primera República Fou capità general de Catalunya 1880-81 i novament de Castella la Nova 1885-86

Cap de l’esquadra del Marroc el 1921, fou ministre de marina en el govern de Manuel García Prieto, marquès d’Alhucemas 1922-23 Collaborador de la Dictadura, presidí el darrer govern de la monarquia amb la promesa d’unes eleccions sinceres, començant amb les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, que donaren pas a la Segona República Espanyola

Governador de Màlaga, reprimí a traïció la revolta liberal de Torrijos 1831 El 1835 s’uní als carlins i succeí Zumalacárregui en el comandament de les tropes carlines del nord S'oposà al conveni de Bergara, i fou assassinat per uns voluntaris carlins

Segon marquès d’Estella, pertanyia a una família de militars que es distingí durant el segle XIX, principalment el seu pare, Fernando Primo de Rivera y Sobremonte, capità general de Castella la Nova i de Filipines, un dels caps militars de les forces del govern durant la tercera guerra Carlina, i el seu avi José Primo de Rivera, que participà en les guerres contra Napoleó i en la primera guerra Carlina, amb els cristins Ingressà a l’exèrcit el 1884 i prengué part en les guerres de Cuba i de les Filipines El 1902 es casà amb Casilda Sáenz de Heredia, de la qual…