Resultats de la cerca

Austriacista, participà en la campanya que posà el País Valencià en mans del rei arxiduc Carles III Aquest l’ascendí a general 1706 i el féu marquès de Valera 1707 Detingut pels filipistes, morí a la presó

Austriacista, lliurà 1705, com a governador de Dénia, la ciutat a Carles III i la defensà contra els setges filipistes Després de la guerra passà al servei del rei de Portugal, país on esdevingué coronel d’Enginyers Vers el 1740 escriví tractats tècnics de fortificació militar, d’artilleria i de navegació d’altura

El 1922, durant la guerra del Marroc, estigué al cap d’una esquadrilla i, ascendit a capità 1924, dirigí el grup que protegí el desembarcament a Alhucemas 1925 L’any següent participà en la revolta de Cuatro Vientos Conspirà contra la monarquia el 1930 any que s’adherí a la francmaçoneria i féu d’enllaç amb el comitè republicà clandestí Durant la República 1935 s’afilià a la Unión Militar Republicana Antifascista En esclatar la guerra de 1936-39 era cap de la tercera esquadra del Prat de Llobregat i, juntament amb Alberto Bayo, posà l’aviació al servei de la…

Fou destinat a Mallorca el 1795 Tingué conflictes amb la inquisició per les lectures de Voltaire i Rousseau i per les seves idees sobre la religió La seva mort per suïcidi fou motiu d’inspiració de moltes poesies i romanços populars anònims

Fou presó militar dels partidaris del rei arxiduc Carles III, dels francesos el 1809, i dels liberals, els absolutistes i els carlins durant el s XIX Fou enderrocada el 1901 la làpida que en commemorava la construcció per Felip V, de marbre negre, havia estat destruïda pels valencians el 1808

La victòria de Felip II August lliurà Flandes a la influència francesa, obligà Otó IV a acceptar el triomf del seu rival Frederic II i assegurà la conquesta de Normandia, Maine i Anjou, efectuada pel mateix Felip II August

Comte de Tessé Assolí els graus de mariscal 1688 i tinent general 1692 Lluità a favor de Felip V en la guerra de Successió fracassà en l’intent de reprendre Gibraltar 1705 i en el setge de Barcelona 1706 Fou ambaixador de Felip V a Roma, on intentà, sense èxit, de crear una coalició d’estats italians contra els Àustria El 1723 fou ambaixador de França davant Felip V i li aconsellà que reprengués el tron a la mort de Lluís I d’Espanya 1724

A la guerra de Successió lluità a favor de Felip V, que el nomenà governador militar d’Alacant En caure la ciutat en mans del primer Carles III, es refugià al castell de Santa Bàrbara, que hagué de retre al cap d’un mes El 1707 recuperà Alcoi per a Felip V, però, a causa d’haver actuat pel seu compte, fou destituït i destinat a Sicília

Duc de Cailus Assolí el grau de tinent general i lluità en els exèrcits de Felip V a Itàlia El 1737 fou nomenat capità general de València i president de la seva audiència, càrrecs que exercí fins a la seva mort Inicià — per ordre de Felip V — la pràctica de vendre els càrrecs públics de la ciutat Durant el seu mandat fou fundada l’Acadèmia Valenciana, que presidí nominalment

Lluità a Messina durant la insurrecció del 1674 i, posteriorment, a Flandes En esclatar la guerra de Successió 1702 reconegué Felip V de Castella i collaborà en el triomf de la seva causa al regne de Nàpols El 1705 era a Barcelona com a capità d’una companyia de guàrdies napolitans, amb la qual féu costat al lloctinent Velasco, que intentava de controlar la ciutat Després de la capitulació filipista passà a Màlaga i cuità a posar-se novament al servei de Felip V, el qual acompanyà durant l’atac a Barcelona del 1706 El 1713 fou nomenat general en cap de les forces…