Resultats de la cerca

El 1945 fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit de la república democràtica kurda de Mehab pel cadi Muhammad Razí, i s’enfrontà a l’acció dels anglesos El mateix any de fundar el Partit Democràtic del Kurdistan PDK, fugí a l’URSS 1946, d’on tornà a l’Iraq amb motiu del cop d’estat del 1958 i prestà suport a ‘Abd al-Karīm Kassem Negocià amb aquest les reivindicacions kurdes, sense èxit, i l’11 de setembre de 1961 s’alçà en una important revolta nacionalista enfront del govern iraquià Malgrat els tractats signats els anys 1966 i 1970, que reconeixien l’autonomia dels kurds, l’…

L’esclat del conflicte fou precedit per una crisi que s’inicià arran de l’ocupació de Kuwait per part de l’Iraq, el 2 d’agost de 1990 Les causes de la contesa provingueren, d’una banda, de les reivindicacions territorials de l’Iraq damunt Kuwait i, de l’altra, del fet que l’Iraq no havia pogut imposar als països productors de petroli, l’alça dels preus del cru, que necessitava per a afrontar la crisi econòmica produïda per la llarga guerra contra l’Iran 1980-88 Arran de l’ocupació de Kuwait, l’ONU votà primer una resolució d’embargament econòmic absolut contra l’Iraq i,…

Amb motiu de la revolució de l’Iraq 1958 i la retirada d’aquest país, el tractat fou renovat 1959 i prengué el nom de Central Treaty Organisation

Fill de  Mustafà Barzani , visqué durant la infantesa a l’URSS, exiliat amb el seu pare El 1961 s’uní als peixmergues, la guerrilla kurda, i lluità contra el govern de l’Iraq Des del 1970, dins del PDK, participà en negociacions infructuoses amb Bagdad Després d’haver sobreviscut a un atemptat, succeí el seu pare al capdavant del PDK 1979, i els anys següents consolidà el seu poder al nord-oest de l’Iraq Tanmateix, el sorgiment d’una facció rival en el moviment independentista liderada per Ğalāl al-Talabānī , líder del Partit del Kurdistan Unit PKU donà lloc a una…

Estipula que els països signants no poden fornir o acceptar armes nuclears, ni cedir-ne o admetre'n el control Establert per iniciativa dels EUA, l’URSS i la Gran Bretanya 1968, no fou ratificat el 1985 per estats com la Xina, Sud-àfrica, França o Israel, que hi veien un intent de perpetuar l’hegemonia nuclear de les grans potències El 1987 fou ratificat per Espanya Vàlid per un període de 25 anys, no preveu cap limitació de l’armament existent ni del seu augment pels països que en tenen El tractat és verificat per l’Agència Internacional d’Energia Atòmica El 1991, inspectors de l’AIEA…

Féu diverses ràtzies per l’Iraq El 930 saquejà la Meca i profanà el temple de la Ka'ba, del qual s’emportà la Pedra Negra

L’explosió expulsa un núvol de filaments de carboni químicament tractats que, en dipositar-se sobre els components elèctrics, produeixen curtcircuits i la fallida del subministrament elèctric Fabricades pels EUA, foren utilitzades per primer cop a la guerra del Golf Pèrsic 1991 i posteriorment en el conflicte de Kosovo 1999 i en la guerra de l’Iraq iniciada el 2003

Es graduà a l’Acadèmia Militar de West Point el 1974 Posteriorment estudià a la Woodrow Wilson School i es graduà en administració pública 1985 i relacions internacionals 1987 Ferit greument en uns exercicis el 1991, els anys noranta fou designat al capdavant de divisions militars en diverses operacions multinacionals, entre les quals la del cap d’operacions de la missió de les Nacions Unides a Haití 1995 i com a comandant en cap adjunt de la força d’estabilització de l’ OTAN a Bòsnia i Hercegovina 2001-02 El març del 2003 comandà la 101 divisió aerotransportada en l’ofensiva anglo-nord-…

És emprada per a produir pertorbacions en els sistemes de comunicació de l’enemic i, per tant, no és directament letal Tanmateix els seus efectes sobre concentracions urbanes o en entorns civils hospitals, centrals elèctriques, etc poden ser igualment devastadors Ha estat assajada en la intervenció a Kosovo i en la invasió de l’Iraq Hom la llança des d’avions o míssils de creuer

Nomenat general, particià en la guerra del Golf Pèrsic del 1991 i la de l’Iraq del 2003 Al juny del 2009 fou nomenat per comandar la Força Internacional d’Assistència i Seguretat ISAFS i alhora el contingent de forces militars dels EUA que operen a la guerra de l’Afganistan Fou destituït com a general en cap de les forces militars a l’Afganistan pel president Obama després de les seves declaracions sobre la política exterior de la Casa Blanca a l’Afganistan, en les quals criticava el vicepresident Joe Biden i l’assessor en matèria de seguretat de la Casa Blanca, el general James…