Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Manuel Desvalls i de Vergós
Manuel Desvalls i de Vergós
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític austriacista, germà d’Antoni Desvalls i de Vergós.
Començà a combatre a la guerra de Successió com a capità, i més tard fou ascendit a governador de la plaça de Cardona, de la qual fou el defensor el 1714, tot i la caiguda de Barcelona Retuda Cardona 1714, de la qual signà la capitulació , passà a Mallorca i fou governador d’Eivissa i, en capitular aquesta illa, governador de Gaeta Combaté a Hongria contra els turcs com a general, i durant el regnat de Maria Teresa fou nomenat gran camarlenc A diferència de molts altres exiliats mai no reconegué Felip V La seva germana Manuela Desvalls i de Vergós el Poal, Pla d’Urgell final del segle XVIII…
Francesc de Tamarit i de Rifà
Història
Militar
Militar i polític.
Castlà de Montclar Fill i hereu de Pere de Tamarit i de Salbà cavaller que havia estat conseller en cap de la generalitat, els anys 1590-91 i 1592-93, i políticament malvist, fet que l’havia arruïnat, fou membre del Consell de Cent i, més tard 1638-41, membre del braç militar de la generalitat actuà conjuntament amb Pau Claris i altres diputats contra els propòsits de la cort de Madrid i els projectes del comte duc d’Olivares com la Unión de Armas i protestà sorollosament contra les malvestats comeses per les tropes castellanes, especialment el saqueig de Palafrugell 1639 Sembla que el…
batalla de Macomer
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut l’any 1478 a la localitat de Macomer (Sardenya), al castell de la qual s’havia fortificat el patriota sard Lleonard Alagó i d’Arborea.
La victòria dels catalans suposà la fi de la resistència sarda a llur incorporació a la corona catalanoaragonesa
batalla d’Uras
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut el 1470 prop d’aquest poble, a Sardenya, entre les forces del virrei català Nicolau Carròs i els sards revoltats, encapçalats per Lleonard d’Alagó i d’Arborea.
Per primer cop a Sardenya, foren emprats canons a la batalla tot i això, els sards —que no en disposaven— assoliren la victòria, però foren definitivament vençuts a la batalla de Macomer , el 1478