Resultats de la cerca

El 1914 fou nomenat cap de l’estat major i reorganitzà l’exèrcit El 1915, en entrar Itàlia a la Primera Guerra Mundial, dirigí el front d’Àustria deturà l’ofensiva austríaca al Trentino i ocupà Gorízia 1916 però, a causa de la desfeta al front de l’Isonzo batalla de Caporetto, 1917, fou traslladat al comitè interaliat a Versalles, i el 1918 es retirà de l’exèrcit

Fou exiliat el 1831 per haver participat en una conjura liberal Fou ministre de la guerra 1859 i d’afers estrangers 1862 i president del senat italià 1884-87 És autor de l’obra Della nazionalità italiana 1846, en la qual defensà la centralització política i l’abolició del poder del papa

Segon marquès de Mortara i primer d’Olías i de Sarral Lluità a Itàlia i a Catalunya, on el 1640 era capità general de l’exèrcit a Perpinyà Nomenat governador del Rosselló 1640, restà aïllat en esclatar la guerra dels Segadors i, refugiat a Cotlliure, hagué de retre's 1642 Derrotà el general la Mothe al pas del Segre 1643 i a Lleida 1644, però vençut per Harcourt a Llorenç 1645, fou fet presoner Rescatat, prosseguí la lluita i el 1650 s’apoderà de Balaguer, de Tortosa, de Flix i de Miravet d’Ebre El 1651 posà setge a Barcelona, a les ordres de Joan …

Duc de Sesto i marquès dels Balbases El 1603 anà als Països Baixos com a cap d’un exèrcit de Felip III de Castella, amb el qual prengué Oostende 1604 Comandant en cap de les forces castellanes a Flandes, en 1605-06 ocupà diverses ciutats rebels al rei La manca de recursos per a pagar les tropes, però, el féu partidari de la pau, que culminaria en la treva dels Dotze Anys 1609-21 El 1625 prengué Breda i el 1629 fou cap de les forces castellanes a Itàlia

Les forces d’Àustria hi foren derrotades, la qual cosa, juntament amb la desfeta anterior de Magenta , obligà Francesc Josep a cedir la Llombardia a França, que la lliurà al Piemont, en canvi de l’alta Savoia El carnatge produït en la batalla contribuí decisivament a impulsar la creació de la Creu Roja Internacional

Es distingí en la campanya d’Itàlia, a les ordres de Napoleó Bonaparte, i fou governador militar al Piemont A les ordres de Duhesme, prengué part en la segona batalla del Bruc, atacà Tarragona i saquejà l’Arboç 1808 Fou governador militar de Barcelona 1809-10 En tornar a França es retirà i fou nomenat comte de Chabran

Participà en les campanyes franceses a Itàlia i fou fet presoner a Pavia 1525 Del 1532 al 1534 cercà l’aliança dels prínceps protestants alemanys per afeblir el poder imperial de Carles V L’any 1537 fou nomenat virrei del Piemont Fou autor d’unes interessants Mémoires polítiques sobre els anys 1536-1540, continuades pel seu germà Martin du Bellay

Formà part el 1535 de l’expedició contra Tunis i la Goleta Fou ambaixador de Carles V prop del papa i intervingué en les campanyes antifranceses del Piemont 1544-47 Virrei de Sicília 1547-57, organitzà juntament amb el virrei de Nàpols Pedro Àlvarez de Toledo y Zúñiga la lluita contra Dragut assetjà la ciutat de Mahdia Marroc i aconseguí de prendre-la Ocupà interinament la presidència del Consell de Castella

Marquès de Brézé Lluità al setge de La Rochelle 1628 i al Piemont 1629-30, a Alemanya 1634 i als Països Baixos 1635 Fou ambaixador a Suècia 1631 i a Holanda 1636, i fou nomenat mariscal de França 1634 Nomenat lloctinent de Catalunya pel seu cunyat Richelieu 1641-42, no entrà a Barcelona fins al febrer del 1642, car volgué reforçar la defensa del Rosselló Reorganitzà les institucions polítiques del país audiència, vegueries, batllies

Comte d’Harcourt Lloctinent de Catalunya 1644-48 i 1651 Lluità al Piemont contra els castellans i prengué Torí 1640 Nomenat lloctinent de Catalunya per Lluís XIV de França durant la guerra dels Segadors, perdé Lleida 1644 a mans de les tropes de Felip IV de Castella El 1645 reconquerí Agramunt Tornà a França, derrotà els castellans a Valenciennes i prengué Condé 1649 Tornà a ésser lloctinent, efímerament, el 1651 Més tard fou governador d’Anjou Era anomenat Cadet la Perle , per una joia que duia a l’orella