Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
alerta aèria
Militar
Servei prestat per les unitats de defensa aèria.
En temps de pau té per objecte d’evitar la violació de l’espai aeri d’un estat, i en temps de guerra, de destruir qualsevol avió atacant A més dels avions interceptadors i, més modernament, els míssils terra-aire, comprèn les estacions de radar, de vigilància i de control Si un avió no és identificat per aquests darrers serveis, és interceptat pels caces propis i pot ésser abatut, obligat a aterrar o a sortir del territori de l’estat
regió aèria
Geografia
Militar
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, divisió territorial en bases d’estacionament i d’instrucció de l’exèrcit de l’aire, en temps de pau, i d’operacions, en temps de guerra.
N'existeixen tres la de Madrid, la de Sevilla i la de Saragossa, a més de la zona aèria de les Canàries Hi són situats el comandament aeri de combat MACOM, el comandament aeri tàctic MATAC, el comandament aeri de transport MATRA i el comandament aeri de les Canàries, respectivament,
base aèria
Militar
Conjunt d’instal·lacions (pistes, torres de control, hangars, etc) i de serveis (proveïment de combustible i peces, manteniment dels avions, serveis contra incendis, mèdics i d’il·luminació, etc) destinats a facilitar l’acció de les unitats aèries militars.
Giulio Douhet
Història
Militar
Militar italià.
Durant la Primera Guerra Mundial comandà una unitat aèria La seva obra Il dominio dell’aria ‘El domini de l’aire’, 1921 demostra el paper decisiu de l’aviació en les guerres
observatori

Observatori d'aus
© CIC-Moià
Militar
Indret apte per a l’observació a distància d’un sector.
Adaptats d’acord amb la funció que hom els designa tir, lloc de comandament, etc, els observatoris contenen sempre material òptic i topogràfic La pràctica generalitzada de l’observació aèria ha fet disminuir la importància dels observatoris
logística
Militar
Branca de l’art militar (al costat de l’estratègia de la tàctica) que té per objecte de proporcionar a les forces armades els mitjans de personal, material i serveis que calen per tal de satisfer en qualitat, quantitat, moment i lloc adequats les exigències de la guerra.
En una organització logística cal distingir els òrgans directius i els executius essent aquests els centres logístics avançats o de reserva El concepte de logística, introduït per Jomini i desenvolupat a partir de l’aparició del ferrocaril, s’especifica en logística naval, aèria, etc
Hugo von Sperrle
Aeronàutica
Militar
Mariscal d’aviació alemany.
Fou cap d’una esquadrilla aèria durant la Primera Guerra Mundial, fou ascendit a general 1919 Durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 comandà la legió Còndor 1936-37 Posteriorment comandà les forces aèries contra França 1939-40 i dirigí la defensa del front Occidental 1944-45
Carl Spaatz
Història
Militar
Militar nord-americà.
Comandant en cap de les forces aèries estratègiques nord-americanes a Europa 1942-45, dirigí, amb Harris, de la RAF, l’ofensiva aèria contra Alemanya Havia estat pilot de caça en el front francès durant la Primera Guerra Mundial i l’any 1929 baté el rècord mundial de durada en vol Fou cap de l’estat major general dels EUA en 1946-48
general | generala
Militar
En els exèrcits de terra i de l’aire, el qui té un dels quatre graus superiors de la jerarquia militar, tot i que no exerceixi comandament.
En l’exèrcit de l’Estat espanyol el general pot ésser general de brigada, general de divisió, tinent general o capità general , segons que el seu comandament s’estengui a una brigada, a una divisió, a més d’una divisió o a tot el territori per al qual ha estat nomenat Actualment, el grau de capità general és exclusiu del rei Els capitans generals de terra o de l’aire amb comandament de regió militar o aèria tenen el grau de tinent general
coronel | coronela
Història
Militar
Cap o oficial superior que té el grau més elevat en els exèrcits de terra i aire, per sobre del de tinent coronel.
Li correspon el comandament d’un regiment, d’un aeròdrom o base aèria, o un d’equivalent La denominació, d’origen italià, fou utilitzada ja en els exèrcits castellans i catalanoaragonesos de Ferran II, organitzats en esquadrons o coronelies , sota el comandament d’un coronel A partir del segle XVI, els oficials majors dels terços i regiments dels diversos exèrcits europeus reberen, al costat del nom de mestre de camp, el de coronel, que es generalitzà a França amb la reorganització de l’exèrcit feta per Lluís XIV, la qual fou imitada per Felip V en els seus exèrcits a Espanya 1704