Resultats de la cerca

Fill de Gjin Kastriota, senyor de Croia Epir, durant la invasió dels turcs fou enviat com a ostatge al soldà, del qual obtingué la confiança i el qual li donà el sobrenom d' Iskandërbeg ‘bei Alexandre’ Dirigí diverses expedicions turques En morir el seu pare, ocupà Croia i promogué l’alçament dels seus súbdits contra els dominadors Esdevingué cap de la confederació de senyors de l’Epir o Lliga dels Pobles Albanesos 1444 Per la seva iniciativa entrà en contacte amb Alfons el Magnànim, a Nàpols, i signà amb ell una aliança per la qual es comprometia, juntament amb Demetri Paleòleg, dèspota de…

Fou favorable a Felip V i determinà l’ocupació d’Aragó i l’ofensiva d’aquest vers Catalunya La victòria filipista tingué lloc l’endemà de la victòria en la batalla de Brihuega , malgrat l’arribada de l’ajuda austriacista de Starhemberg

El Cid fingí retirar-se a València després d’una incursió, però mentre els almoràvits el perseguien envià un altre sector de les seves forces contra el campament enemic, que fou pres juntament amb un important botí, el qual fou compartit per Alfons VI de Castella, que arribava en ajuda del Cid

Fou cap de l’estat major central durant la Segona Guerra Mundial Després del seu retir, ocupà diversos càrrecs civils durant la presidència de Harry STruman Com a secretari d’estat, fou responsable del pla d’ajuda econòmica a Europa conegut com a Pla Marshall Fou premi Nobel de la pau el 1953

És considerada com la darrera gran victòria dels musulmans a la Península Aquesta desfeta fou aprofitada pels reis de Navarra, Lleó i Portugal Sanç VII, Alfons IX i Sanç I per pactar amb els almohades i envair els territoris del rei castellà, el qual únicament rebé ajuda d’Alfons I de Catalunya-Aragó

Lluità a Àfrica i a Itàlia 1849 Fou ajuda de camp de Napoleó III Aquest l’envià a Mèxic el 1866 amb la missió de provocar l’abdicació de Maximilià i d’organitzar la repatriació de les forces franceses que el sostenien Lluità a Sedan al costat de l’emperador, i fou fet presoner amb ell 1870

Fou fet noble, a les corts de Barcelona de 1705-06, pel rei arxiduc Carles III Fou sergent major de la Coronela de Barcelona durant els setges del 1706 i el 1714 En caure la ciutat, es refugià a la cort de Viena Ajudà Francesc de Castellví amb informacions i detalls per a la redacció de les seves Narraciones históricas

Després d’haver lluitat a l’Índia, a Espanya amb Wellington, als EUA conquesta de Washington i a Waterloo, comandà, en la primera guerra Carlina, 10 000 voluntaris liberals britànics a favor d’Isabel II Ajudà Espartero en la defensa de Bilbao, però fou vençut pels carlins a Oriamendi 1837 Lluità també a Crimea 1854-56 i fou ascendit a general 1861

Al servei de Ferran VII d’Espanya, lluità contra Napoleó a la guerra del Francès Fou capità general interí de Catalunya 1809, però no ajudà els barcelonins a revoltar-se contra l’ocupació En 1812-20 fou capità general de Mallorca Com a tal, hagué de fer executar el general Lacy 1817, fet pel qual hagué d’abandonar Mallorca en proclamar-se el règim constitucional 1820