Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
visera
Militar
Peça metàl·lica mòbil del casc, situada a la part anterior.
Hom la podia apujar o abaixar, i quan era closa tapava la cara del cavaller permetia de veure-hi mitjançant una escletxa, dita vista, i de respirar mitjançant uns foradets que hi havia a la part inferior Antigament era anomenada cara o careta
goleró
Militar
Peça de l’armadura destinada a cobrir i defensar la part anterior del coll.
caixa
Militar
Peça, generalment de fusta, que sosté i subjecta el canó i els altres mecanismes i parts que componen una arma de foc portàtil.
Hom hi distingeix tres parts canya anterior, ranura i culata posterior
batalla de Valdejunquera
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut el dia 26 de juliol de l’any 920 entre ‘Abd al-Raḥmān III i l’exèrcit navarrolleonès d’Ordoni II i Sanç Garcés I, en el qual vencé el primer.
Sembla que un factor decisiu de la derrota cristiana fou la deserció dels comtes castellans que hi collaboraven En realitat, la batalla fou conseqüència del desig del califa cordovès de rescabalar-se de l’anterior derrota que havia sofert a San Esteban de Gormaz 917, i no alterà substancialment les fronteres existents
batalla de Solferino
Història
Militar
Combat que tingué lloc el 24 de juny de 1859, prop de la vila llombarda de Solferino, entre les tropes francopiemonteses —dirigides per Napoleó III— i les austríaques —comandades per l’emperador Francesc Josep I—, en el curs de la segona guerra per la independència d’Itàlia.
Les forces d’Àustria hi foren derrotades, la qual cosa, juntament amb la desfeta anterior de Magenta , obligà Francesc Josep a cedir la Llombardia a França, que la lliurà al Piemont, en canvi de l’alta Savoia El carnatge produït en la batalla contribuí decisivament a impulsar la creació de la Creu Roja Internacional
bombarda
© Fototeca.cat
Militar
Boca de foc, feta de ferro o de bronze, de poca longitud i generalment de gran calibre, que fou usada durant la segona meitat del s XIV i tot el s XV.
Constava de dues parts, la posterior el mascle, que constituïa la recambra i que hom acoblava a l’anterior la trompa, la qual allotjava el projectil de pedra La unió era assegurada amb cordes Les bombardes eren de mal maniobrar i de tir molt poc precís, fets que en determinaren la desaparició quan es generalitzà l’ús dels morters i d’altres menes de canons
batalla d’Épila
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut en la població aragonesa d’aquest nom, el 21 de juliol de 1348.
S'enfrontaren les forces catalanes i aragoneses fidels a Pere III de Catalunya-Aragó , comandades per Bernat de Cabrera, Llop de Luna i Pere de Xèrica, i les forces de la Unió aragonesa de nobles, dirigides per l’infant Ferran, germà consanguini del rei Els unionistes foren vençuts, i el rei pogué entrar a Saragossa, on féu castigar els responsables i abolí violentament els privilegis que havia hagut de concedir per coacció l’any anterior
expedició de Sicília
Militar
Operació militar empresa pel juny del 1718 pel primer ministre Giulio Alberoni, al servei de Felip V (i dels interessos de la seva muller, la reina Isabel), per tal de recuperar Sicília, perduda pels tractats d’Utrecht-Rastatt (1713-14).
L’expedició, formada a Barcelona, incloïa uns cossos de miquelets catalans atrets amb promeses per Alberoni L’expedició assolí inicialment força èxits juliol del 1718, però les potències signatàries de la pau, alarmades per la conquesta, l’any anterior, de Sardenya, formaren la Triple Aliança a la qual s’uní Àustria poc després i l’esquadra anglesa derrotà la filipista en aigües del cap Passero, desfeta que comportà la fi de l’expedició
batalla del Puig de Santa Maria
Història
Militar
Combat lliurat entre un gran exèrcit de sarraïns valencians i una petita host catalanoaragonesa que, a les ordres de Bernat Guillem d’Entença i Guillem d’Aguiló, defensava el puig que tenia el nom d’Enesa o de Juballa (Sebolla), i que poc després seria anomenat de Santa Maria.
La batalla tingué lloc dins l’agost del 1237, després del dia 1, potser el 7 o el 15 La derrota dels sarraïns fou total i el nombre de baixes sofertes per aquests fou molt gran, i molt petit el dels cristians Els darrers s’havien establert al Puig vers el 25 d’abril anterior amb l’objecte d’hostilitzar la ciutat de València i de madurar la seva ocupació Una llegenda tardana feia aparèixer sant Jordi combatent al costat dels cristians