Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
baixa
Militar
Pèrdua d’un individu per al servei actiu.
Segons la causa són baixes fora de combat malaltia, lesions, canvis d’unitat, deserció, etc i baixes en combat morts, ferits i desapareguts
Karl Friedrich Hieronymus Münchhausen
Història
Militar
Militar alemany.
Baró de Münchhausen Al servei de Rússia, lluità contra els turcs i es féu famós per les fanfarroneries que explicava Es convertí, així, en un personatge llegendari, protagonista de moltes aventures, recollides per RERespe, GBürger i KLImmermann Per analogia amb l’actitud d’aquest personatge, la patologia mèdica denomina síndrome de Münchhausen aquella situació clínica en què els trastorns que comenta el pacient són ficticis o bé provocats per ell mateix amb la intenció de patir una malaltia que no té realment
Jean-Isidore Harispe
Història
Militar
Militar francès d’origen basc.
Comte d’Harispe, lluità a Jena a favor de Napoleó i hi fou ferit 1805 Ascendit a general, lluità al País Valencià amb les tropes napoleòniques participà en el segon setge de València 1810 poc temps després prengué Morella i derrotà el general O'Donoju Pel novembre del 1811 ocupà Paterna i contribuí a encerclar València amb la seva divisió tercer setge, 1811-12 En retirar-se les tropes de Napoleó, fou ferit a la batalla de Tolosa, al Llenguadoc 1814 Fou diputat per Maule Zuberoa el 1830 i par de França i ascendí a mariscal de camp el 1851
Luc Dagobert de Fontenille
Història
Militar
Militar francès.
Intervingué en la guerra dels Set Anys destacà en les campanyes d’Itàlia 1792-93, on fou ascendit a general Durant la Guerra Gran fou enviat al Rosselló, on ja havia servit en 1777-80 Encarregat de les forces establertes als Aspres, fou derrotat pel general Ricardos al Masdéu maig del 1793 per l’agost rebé el comandament de les forces de la Cerdanya, on derrotà el general La Peña al pla de la Perxa, s’emparà de Puigcerdà i de Bellver i ocupà tota la Cerdanya Fou nomenat comandant en cap de les tropes dels Pirineus Orientals pel diputat Fabre forçat pels republicans, atacà Ricardos i sofrí la…
Juan Ortuño Such
Militar
Militar.
A disset anys ingressà a l’Acadèmia General Militar Posteriorment feu estudis de grau major a l’acadèmia de Fort Leavenworth Kansas, EUA Participà en la creació del Centro Superior de Información de la Defensa CESID, des del 2002 Centro Nacional de Inteligencia , CNI, organisme en què ocupà diferents càrrecs, i estigué destinat com a agregat militar a les ambaixades espanyoles de Londres i Dublín L’any 1994, amb el grau de general, fou designat cap de la Divisió de Plans i Organització de l’Estat Major de l’Exèrcit, i el 1996, després de ser ascendit a general de divisió, fou nomenat primer…
Joaquim Josep Thous i Orts
Història
Militar
Periodisme
Militar i periodista.
Prengué part en la tercera guerra Carlina, en què obtingué el grau de coronel, i collaborà en les empreses periodístiques del seu germà i en d’altres, també tradicionalistes Participà en la fundació, amb el seu germà Gaspar , d' El Palleter de València 1888-90 i dirigí La Vanguardia 1887 Fou pare de Maximilià Thous i Orts
Josep Arrando i Ballester
Història
Militar
Militar i polític liberal.
Prengué part en la primera guerra Carlina, durant la qual ascendí a capità, i en la segona arribà a coronel i a general de brigada Contribuí a apaivagar la insurrecció d’Alcoi, i per la seva victòria sobre les forces carlines manades per Cucala fou ascendit a general de divisió 1875, i, més tard, per les seves campanyes al Principat, a tinent general Fou diputat i senador pel partit liberal
Galceran Cadell
Història
Militar
Militar, cap de la bandositat dels cadells.
El 1581 entrà a la Cerdanya i amenaçà la Seu d’Urgell amb un cos armat El bisbe, Hug Ambròs de Montcada, l’excomunicà Batut a Lles Baixa Cerdanya, es refugià a França, però tornà a Catalunya 1582 per acollir-se a l’amnistia concedida pel lloctinent, duc de Terranova, gràcies a la qual ell i els seus bandolers passaren a Itàlia a servir l’exèrcit
Emeterio Muga Díez
Geografia
Història
Militar
Política
Militar, geògraf i polític.
Ingressà a l’Acadèmia Militar i el 1891 fou cadet Seguí els cursos d’Estat Major a l’Escola de Guerra Intervingué en la campanya d’Àfrica 1921-25 Fou diputat a corts per Sueca Ribera Baixa Realitzà un mapa del País Valencià que esdevingué ja clàssic des del 1909 i collaborà en l’obra Geografía general del Reino de Valencia , de Martínez Aloy Fou governador civil a Guipúscoa durant el bienni 1933-34 El 1939 fou nomenat governador militar de València
Francesc Matalonga
Història
Militar
Militar.
El 1704 participà en la conspiració austriacista de Barcelona en fracassar, es refugià en la flota anglesa, amb la qual collaborà en la conquesta de Gibraltar, i el 1705 en l’expedició naval que posà els Països Catalans en mans del rei arxiduc Carles III fou un dels emissaris enviats en nom d’aquest a Altea Marina Baixa i a Calella Maresme Defensà Barcelona durant els setges del 1706 i de 1713-14 morí en la defensa del baluard de Santa Clara