Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Francesc Barra
Història
Militar
Artiller.
Fou mestre de l’escola d’artilleria de Barcelona És autor d’un dels primers tractats d’artilleria impresos a la península Ibèrica Breu tractat d’artilleria recopilat de diversos autors Barcelona, 1642, dedicat als consellers de Barcelona i precedit, entre d’altres poesies, per un madrigal de Francesc Fontanella
Josep Subiràs i Barra
Història
Militar
Matemàtiques
Militar i matemàtic.
Fou sobreestant major del castell de Sant Ferran de Figueres El 1770 fou admès en la Conferència Físicomatemàtica, fundada pel seu germà Francesc en convertir-se aquesta, el mateix any, en Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, passà a la secció d’àlgebra i en fou director 1778-97 i revisor 1797-99 Hi llegí treballs, com Sobre la unidad de medidas de áridos 1778 —que més tard amplià amb una proposta d’unificació de totes les mesures de capacitat, longitud, etc—, Sobre el gasto y conducción de aguas 1784 i Sobre los aluviones 1790
rifa
Militar
Barra superior de les dues que, fixades horitzontalment a la paret, servien per a sostenir-hi dretes les llances.
L’altra barra era anomenada rafa
Gomes Freire de Andrade
Història
Militar
Militar portuguès.
Participà en la Guerra Gran 1793-95 contra França, però després, al servei de Napoleó I, intervingué en el setge de Saragossa 1808 i en la campanya de Rússia 1812 En tornar a Portugal 1814 fou acusat de traïció, condemnat a mort i afusellat
baqueta
Militar
Accessori per a netejar el canó de les armes de foc portàtils i per a extreure les beines que, per defectes, hagin quedat a la recambra.
Generalment és una barra prima de ferro o de llautó, sovint amb un orifici a l’extremitat, on són collocades tires de drap per facilitar la neteja de l’arma
nassal
Militar
Part de l’elm corresponent al nas.
Desenvolupat entre els hoplites, adoptà en els bacinets de l’edat mitjana formes i dispositius diferents Entre els orientals, el nassal és una barra corba d’acer fixada al casc amb un cargol Aquest sistema fou adoptat a Europa al s XVII
bales de palanqueta
Militar
Projectil d’artilleria naval format per dues bales, de canó, esfèriques i unides per una barra de ferro.
Foren usades a l’època de predomini del tir naval per a desarborar, és a dir, fins a la batalla de Trafalgar
billeta
Història
Militar
Barra de ferro, procedent de les llances de caçar, situada transversalment, fixa o mòbil, al ferro de determinades llances de combat.
agulla
Militar
Barra gruixuda de ferro, amb una anella en un dels extrems, que era emprada en artilleria per a diferents usos, segons els quals rebia també el nom de gúbia, barrina, punta de diamant, espigueta, etc.
artilleria
Militar
Conjunt de canons, morters, obusos, etc., de què disposa un exèrcit, una plaça, un vaixell, etc., juntament amb llurs municions i el material accessori corresponent.
La seva missió fonamental consisteix a debilitar o anorrear el potencial defensiu i ofensiu de l’exèrcit enemic esfondrament de fortificacions i de sistemes de defensa, destrucció de ginys de guerra i anihilació de tropes, etc i ajudar els atacs de l’exèrcit propi L’artilleria fou una de les grans revolucions tècniques dels segles XV i XVI Sembla que la seva primera aparició a Occident fou al setge d’Alacant, el 1331, però la utilització de la pólvora per a llançar projectils no es generalitzà fins al segle XV Els canons emprats a Alacant eren molt primitius L’augment del rendiment es…