Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
relleu
Militar
Canvi de guàrdia, de sentinelles, de guarnició.
Hom l’executa d’acord amb les formalitats estrictes de les ordenances
recollida d’armament
Militar
Programa consistent en la retirada de la circulació d’armament lleuger duta a terme per la població civil en canvi d’alguna mena d’incentiu (béns de consum o productes de desenvolupament).
En tractar-se d’un procés de desarmament sobre la població civil, i no tant respecte a forces regulars forces armades o cossos policials i de seguretat, la seva finalitat se centra tant en la modificació del comportament objectiu de les persones com en el canvi en les percepcions subjectives respecte a les armes de foc Per aquest motiu, els programes de recollida d’armes depenen de múltiples variables, ja que també afecten les condicions socials, econòmiques i polítiques del moment en què s’executen aquests programes També constitueixen un incentiu per a promoure una seguretat i…
recompra d’armament
Militar
Iniciativa en la qual l’organisme o l’agència recol·lectora donen diners en canvi d’una arma lliurada per la població civil..
batalla de Valmy
Història
Militar
Victòria de l’exèrcit revolucionari francès, a la localitat homònima, a la Xampanya, sobre les tropes prussianes, manades pel duc de Brunsvic, el 20 de setembre de 1792.
Aquesta victòria significà un canvi en el curs de la guerra, que donà la iniciativa a l’exèrcit francès després de les derrotes de Longwy i Verdun
batalla d’Altafulla
Història
Militar
Acció bèl·lica de la Guerra contra Napoleó en què l’exèrcit antifrancès, que operava al Principat sota el comandament del baró d’Eroles, fou completament derrotat per les forces napoleòniques, a les ordres dels generals Maurice-Mathieu i Lamarque (24 de gener de 1812).
La principal conseqüència d’aquesta desfeta fou el canvi del curs de la guerra al Principat, ja que des d’aleshores el primer exèrcit defugí les grans accions en camp obert, i fins al començament del 1813 les operacions militars tingueren un caire gairebé exclusivament guerriller
batalla de Solferino
Història
Militar
Combat que tingué lloc el 24 de juny de 1859, prop de la vila llombarda de Solferino, entre les tropes francopiemonteses —dirigides per Napoleó III— i les austríaques —comandades per l’emperador Francesc Josep I—, en el curs de la segona guerra per la independència d’Itàlia.
Les forces d’Àustria hi foren derrotades, la qual cosa, juntament amb la desfeta anterior de Magenta , obligà Francesc Josep a cedir la Llombardia a França, que la lliurà al Piemont, en canvi de l’alta Savoia El carnatge produït en la batalla contribuí decisivament a impulsar la creació de la Creu Roja Internacional
Alonso de Sotomayor
Història
Militar
Militar i administrador castellà.
Participà en les campanyes de Flandes, i el 1583 Felip II el nomenà governador de Xile Lluità contra els araucans i fortificà les contrades frontereres, però no pogué vèncer la resistència índia Anullà l’anomenada tasa Gamboa , segons la qual els indis havien de cobrar un salari per llur treball i pagar un impost als encomenderos en canvi dels treballs forçats
Francesc de Bastero i Lledó
Història
Militar
Militar.
Participà, com a capità de la Coronela, en la defensa de Barcelona contra el setge borbònic 1706 El 1714, després d’un atac a Barcelona i creient caiguda la ciutat, intentà de fugir-ne Detingut per les tropes barcelonines, fou trobat presoner per l’exèrcit borbònic després de la rendició de la ciutat L’any 1715 el superintendent José Patiño el nomenà administrador de la taula de canvi
Hideki Tōjō
Història
Militar
Militar i polític japonès.
Ministre de la guerra 1940-41 i cap del govern 1941-44, impulsà una política bellicista, d’acord amb les seves idees imperialistes Ordenà l’atac de Pearl Harbor 1941, que provocà la guerra amb els EUA Dirigí l’ofensiva japonesa fins a la seva dimissió 1944 com a conseqüència del canvi de signe de la lluita Detingut pels nord-americans 1945, fou jutjat com a criminal de guerra i penjat 1948
Arianitides
Història
Militar
Senyor feudal i militar albanès.
Prengué part en una insurrecció general contra els turcs Prosseguí la lluita a les muntanyes fins el 1436 Envià diversos emissaris el 1446, el 1448 i el 1449 a Alfons IV de Catalunya-Aragó, amb qui signà finalment un acord, el 1451, pel qual pactà el vassallatge i li cedí part de la senyoria directa sobre Albània a canvi de l’ajuda reial El 1456 abandonà la protecció del rei per la de Venècia