Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
agrupació
Militar
Reunió de forces militars de diverses armes amb la finalitat de constituir un conjunt operatiu per tal d’acomplir una missió.
La seva composició varia segons les necessitats de l’acció militar normalment té per base un o més batallons d’infanteria als quals són afegides unitats d’artilleria, carros, separadors, etc
batalla d’Oriola
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Oriola (Baix Segura) el 30 d’agost de 1521 entre l’exèrcit agermanat de la ciutat (uns 3 000 homes) ajudat per 2 000 homes de Xàtiva comandats per fra Miquel Garcia i 18 banderes d’Alcoi —un total de 7 000 homes— i l’exèrcit reialista de Pere Maça, governador d’Oriola i alcaid del seu castell ajudat pel marquès de Los Vélez, l’almirall Alfons de Cardona i el seu fill Sanç amb cavallers i uns 5 000 infants, més uns 120 homes de cavall de la governació i 300 peons d’Oriola que no es volgueren agermanar.
en de prendre i saquejar la ciutat Moriren més de 2 000 homes i Pere Maça sentencià 40 dirigents agermanats el capità d’Oriola Pere Palomares fou esquarterat Els murcians que hi anaren amb el marquès de Los Vélez es revenjaren de velles rivalitats eclesiàstiques i s’endugueren de la ciutat 700 carros d’or, robes, blats, etc La rendició d’Oriola representà, de fet, la reducció de la Germania de tota la zona valenciana al sud de Xàtiva
campament

Campament militar
(CC0)
Militar
Establiment eventual, en un terreny determinat, de forces militars allotjades en tendes de campanya, barraques, etc.
Els campaments han estat protegits de diverses maneres amb estacades d’escuts els egipcis, amb muralles els assiris, amb estacades i eventualment amb fossats els grecs, com a pobles emmurallats castra de les legions romanes, fortificats amb els propis carros els germànics, etc Els campaments dels exèrcits medievals catalans rebien el nom de real A l’edat mitjana, a causa d’establir la cavalleria les pròpies posicions de manera més immediata i improvisada, la importància dels campaments començà a decréixer amb l’augment de la potència de les armes de foc i amb l’evolució de la tàctica militar…
Vicenç Guarner i Vivancos
Militar
Militar.
Féu els seus estudis militars a l’Academia de Infantería de Toledo i rebé formació d’Estat Major a Madrid Fou tinent 1911, capità 1917 i diplomat d’estat major 1919 Entre el 1918 i el 1925 participà en la guerra del Marroc Fou professor de l’Academia Militar de Infantería de Toledo i el destinaren al Sàhara 1927-30 i en el mateix període fou cap segon en el territori de Cabo Juby Fou professor de tàctica a l’Escuela Superior de Guerra de Madrid Proclamada la República, tornà a Catalunya i, el 1933, féu cursos per a oficials a l’exèrcit francès i participà en el Salisbury Plain primeres…
blindat
Militar
Vehicle blindat.
L’evolució recent dels blindats es dirigeix cap a la creació de vehicles lleugerament cuirassats d’infanteria que es desplacen sobre rodes Estan preparats per a transportar un escamot de fusellers i disposen d’espieres per les quals aquells poden disparar Dintre d’aquesta tipologia es distingeixen dues categories els transports cuirassats de personal TOA, que van armats amb un canó automàtic de menys de 20 mm, i els vehicles cuirassats per combat de la infanteria AIFV, que solen estar més protegits i el canó dels quals és de 20 mm o més A més, s’han estès molt els vehicles pesants cuirassats…
bomba penetradora
Militar
Bomba dissenyada especialment per a ésser dirigida contra blancs reforçats, com ara carros blindats, o al subsol.
Posseeixen entre el 25% i el 30% del seu pes en capacitat explosiva, però, tot i això, la punta és dissenyada per a penetrar objectius durs, com ara búnquers o soterranis, abans que la càrrega explosiva detoni Aquesta penetració s’aconsegueix moltes vegades gràcies a la utilització d’urani empobrit en el recobriment de l’artefacte En alguns casos, com en les bombes llançades pels EUA sobre l’Afganistan, han assolit una penetració d’entre 25 i 30 metres abans de l’explosió
Boixadors

Armes dels Boixadors
Militar
Família de l’estament militar del Principat de Catalunya, probablement originària del castell de Boixadors (Bages).
Els membres més antics dels quals hom té documentació són Ramon Guillem de Boixadors 1123, Guillem de Boixadors , senyor del castell de Boixadors 1124, que rebé terrenys pròxims a la parròquia de Sant Joan després de la conquesta de Lleida 1149, Berenguer de Boixadors , que participà en la conquesta de Lleida 1149 i fou jutge en un plet entre el rei Alfons el Cast i Pere de Lluçà 1180, i el seu germà Ramon de Boixadors , senyor de Boixadors, a qui Ramon Berenguer IV encomanà Tarrés per a repoblar i defensar la zona de les Garrigues 1149 i a qui Ponç de Cervera, també amb la mateixa finalitat…
batalla d’Uras
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut el 1470 prop d’aquest poble, a Sardenya, entre les forces del virrei català Nicolau Carròs i els sards revoltats, encapçalats per Lleonard d’Alagó i d’Arborea.
Per primer cop a Sardenya, foren emprats canons a la batalla tot i això, els sards —que no en disposaven— assoliren la victòria, però foren definitivament vençuts a la batalla de Macomer , el 1478
polígon de tir
Militar
Camp dotat d’instal·lacions adients per tal que les tropes puguin exercitar-se en l’execució, observació i maniobra del foc de les armes pesants (carros de combat, artilleria, míssils), així com de les aeronaus.